1. El Pla General de la Bisbal, aprovat l’octubre de 1982, fa referència a una carretera amb un carril per banda i a peu pla per tal de millorar el trànsit intern. Actualment, l’existència del vial pel sud, ja treu un 40% de trànsit pel mig de la ciutat i dóna el servei de connectivitat amb les carreteres de la Bisbal a Calonge i de la Bisbal a Cassà de la Selva. Així doncs, a nivell urbà, tant sols queda per resoldre la connectivitat de trànsit local amb les carreteres de Corçà a Figueres i de Forallac en direcció a Torroella de Montgrí.
2. El projecte, s’anomena
“MILLORA GENERAL, VARIANT DE LA BISBAL D’EMPORDÀ I CORÇÀ Carretera C-66 pk 4 + 900 al 20 + 600 Tram: Forallac – La Pera” (Clau: EI/IA-VG-02099-A3)
i es planteja com a “desdoblament de la C-66”. No hi ha tal desdoblament: la C-66 comença a la rodona abans de Llofriu i per fer l’autovia no s’actuaria sobre aquesta via sinó que es faria una de nova.
3. La C-66 és una via de la xarxa bàsica local i l’autovia que està projectada forma part de l’anella de les Gavarres. El Pla d’Infraestructures de Catalunya preveu com a eix de gran recorregut el desdoblament entre Torrent i Medinyà on s’hi inclou el pas per la Bisbal, Bordils i Celrà. Aquesta via de gran recorregut ha de ser considerada com a tal i no com a ronda al pas per les diferents poblacions. El projecte de l’anella de les Gavarres no pot ser considerat com a via de servei local sinó com a via de la xarxa bàsica catalana,no bisbalenca.
4. La mal anomenada “variant de la Bisbal” no és una variant sinó una autovia, és a dir, es tracta d’una “via dura” de entre 40 i 50 metres d’amplada, amb dos carrils en cada sentit de circulació i encreuaments a diferent nivell, amb talussos de fins 12 metres d’alçada per salvar desnivells del terreny natural i amb uns radis mínims de corba de 450 metres.
5. El projecte assimila aquesta autovia a una autopista A-100. L’única justificació d’una via ràpida seria aconseguir una velocitat de circulació més elevada (100 Km/h). Allò es contradiu amb les campanyes institucionals de moderació de la velocitat en els desplaçaments rodats i la prohibició de circular a més de 80 Km/h a les zones interurbanes. Ni tant sols es podria justificar per acostar turistes i mercaderies cap a la costa ja que hi hauria altres mitjans per solucionar aquests problemes sense passar per la construcció d’una autovia d’aquestes dimensions: millora de les vies existents i transports públics eficients (tren-tram, autobús, tren de mercaderies, etc).
6. L’autovia vol donar satisfacció a una demanda basada en un creixement sense límits, la qual cosa en aquests moments s’està comprovant que és equivocada. Es pretén generar una nova oferta que comporti un augment del trànsit de vehicles privats i un increment de la dependència dels combustibles fòssils que pot ser, en el futur, no seran a l’abast de tothom. Respon, per tant a un model de desenvolupament obsolet i a un progrés mal entès i insostenible que explota el territori i el col·lapsa per saturació sense tenir en compte a les persones, i hipotecant, a més a més, el futur de les generacions presents i properes.
INTERÈS GENERAL
Projectar una autovia sobre-dimensionada en aquest territori, no es correspon amb les necessitats internes dels municipis i no respecta les seves fonts econòmiques (agrícoles, ramaderes, d’intercanvi comercial, producció industrial i oferta turística) La construcció d’una autovia amb aquestes característiques coagularia molts camins locals, provocant un greu efecte barrera entre poblacions i entre les persones i el territori: accés als camps de conreu, esbarjo i gaudiment de l’entorn natural, etc.
LEGISLACIÓ
La Llei 9/2006 de 28 de abril, obliga les administracions públiques a realitzar una anàlisi profunda dels efectes mediambientals prèvia a l’aprovació de qualsevol planificació d’infraestructures de transport.
Es fixen uns objectius ambientals previs, que posteriorment, permetin avaluar la idoneïtat de la planificació. Aquesta avaluació, contempla també les possibles alternatives, no tant sols de traçat, sinó també de modalitat de transport i , fins i tot, l’opció de si ambientalment és millor no fer res que executar la planificació projectada.
Cap de les planificacions de carreteres de Catalunya (ni el Pla de carreteres de l’any 1985, revisat el 1995; ni el Pla de Infraestructures de Transport de Catalunya de 2006-20026, no s’han sotmès al preceptiu tràmit d’avaluació ambiental estratègica, i per tant, tampoc no ho han fet tots els projectes que se’n deriven.
Cal mencionar l’impacte al sistema democràtic donat el fet que, s’ha imposat una única solució (l’autovia) triada abans de l’anàlisi del problema i de l’estudi de totes les possibles alternatives, sense la participació de les persones que vivim a aquest territori. Tot s’ha fet d’esquenes al poble.
Els càlculs sobre les necessitats, estan fets sense considerar quin seria el model de mobilitat després de la instauració d’un sistema de transports social no depenent del transport privat/individual. Per arribar fins aquest punt caldria estudiar i crear la xarxa, incentivar i difondre els beneficis d’una elecció de mobilitat diferent, corregir i fer-ne pedagogia, etc. Sobre aquesta situació previsible, podríem elaborar els càlculs creïbles sobre un model desitjat i coherent.
Amb una població de 15.138 habitants, a l’estiu passat, varen ser presentades més de 6.000 al·legacions en contra d’aquest projecte (un 39’6% de la població) cosa que demostra l’oposició i preocupació dels habitants de la zona sensibles a qualsevol transformació que pugui afectar de manera irreversible i negativa sobre el seu patrimoni. La ciutadania demana i exigeix un procés de reflexió i consens que permeti contemplar la NO - REALITZACIÓ de l'obra sobre-dimensionada com autovia i la seva substitució per unes rondes de circumval·lació o túnels que evitin els nuclis urbans però aprofitin el traçat actual de la carretera actual ampliant-la i millorant-la per fer-la més segura, alhora que s’estableixin el transport públic adient, eficient i suficient per a l’accés de la població a la mobilitat obligatòria. El projecte que se’ns presenta, és una gran manipulació informativa i una manca de respecte envers la democràcia, les persones i el territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada