18/4/12

Seminari del Centre d'Estudis Jordi Pujol

Centre d'Estudis Jordi Pujol ha endegat un seminari amb el títol: "CONVIURE AMB LA CULTURA DEL NO"
Carta adreçada al President per la Secretària de la Unió de Plataformes a la que estem adherits com a Gent pel Territori.
Molt Honorable ex President Jordi Pujol

Hem rebut la convocatòria al vostre Seminari “Conviure amb la Cultura del NO”, i tot i no identificar-nos en absolut amb el nom, sabem que us referiu erròniament a nosaltres: la ciutadanía organitzada en milers de plataformes i entitats que han nascut i treballen en el territori; que a poc a poc, amb molta perseverància i pacíficament, hem anat construint una xarxa de treball comù, en el nostre cas de 71 entitats agrupades en la "Unió de Plataformes per la defensa mediambiental, el patrimoni cultural i els drets cívics", i assolit complicitats i col.laboracions puntuals amb més de 200 altres entitats afins.

Sou l’artífex del títol que ens adjudiqueu, i desde el 2005 a les jornades de Vic, a les que també vam assistir, ens heu agrupat en una “Cultura”, cosa que us agraïm, doncs pocs grups poden vanagloriar-se d’haver construït un corrent de pensament a Catalunya i al món, i menys encara els partits polítics, d’on qualsevol forma de reflexiò intel.ligent sembla haver-se esfumat fa temps.

També volem agraïr-vos un matís de canvi en la forma en que us adreceu a nosaltres: munteu ara un Seminari per ensenyar a “Conviure amb”, que tot i la connotaciò òbvia de suportar una incomoditat, millora d’anys enrera en que activament incitàveu a “anar contra”. Si la nostra tenacitat didàctica i conciliadora ha influït en aquest canvi, n’estem encantades!

Malgrat tot, no podem oblidar la progressiva criminalització que de qualsevol moviment de base, no controlat pels partits, s’ha fet en la nostra jove i ja perduda democràcia, pels Governs de tots colors. Ni la pressiò que s’exerceix en els periodistes des de les cúpules dels mitjans, provinent dels partits, perquè les nostres propostes i alternatives viables mai arribin a l’opiniò pública; la pressiò policial i judicial que s’envia contra persones en legítima acció cívica de defensa de la legalitat urbanística o ambiental, que es troben tot d’una en el banc dels acusats, sovint amb proves falsejades.

Temem que seminaris com aquest formin part d’una reacciò organitzada contra el que la societat civil es capaç de construir; d’una guerra preventiva a tota iniciativa que provingui des de baix, fora del control de les cúpules del poder, prèvia a la repressió de la lliure circulació d’informaciò i reuniò.

Aquest temor ens fa apelar al millor Jordi Pujol: el demòcrata que proclama que defensa Catalunya i la seva ciutadanía, perquè obri l’òptica del Seminari a la veu del territori i les seves entitats, i als grups temàtics que proposen alternatives a la gestiò de l'energía, l'aigua, el transport i l'habitatge.

Mirar-se la ingent tasca de formiga de tanta gent de tot arreu com negativa pel país, com responsable de frenades per l’economía, només pot provenir d’una nostalgia maquinista dels anys’20, del desarrollisme dels any’60, les utopíes retrògrades del segle XX passat. Malauradament, hem pogut constatar, malgrat els nostres advertiments, el resultat de posar-les en pràctica dels ’90 ençà, i el patiment que generen cada día al nostre voltant.

Gestionar la modernitat global es més complex que anar tirant trens, carreteres, cases, centrals tèrmiques i molins de vent per les muntanyes, els rius i les platges, de manera servil a l’oferta industrial, immobiliària i financera, sense mirar si aixafen boscos, patrimoni artístic o recursos productius locals. Requereix coneixements transversals i teixir complicitats socials, comprendre els potencials del país en el context global, construir una matriu de prioritats entre ells i emfasitzar-los cap el seu òptim.

No som nymbis ni Nos crònics, som la ciutadanía informada, que regala hores de família, amics i feina als demés, treballant incansablement per recopilar dades d’arreu del món, consultar lleis, compartir experiències innovadores i verificar-ne els resultats, elaborant alternatives viables de futur, a petita i gran escala, i oferint-les gratuïtament als Ajuntaments i els Governs, suportant negatives, cops de porta, despreci i amenaces: una vergonya pel país.

Estem ben segures totes les UPs de que si els governants catalans han de tenir por d’alguna cosa no es de nosaltres, la ciutadania reflexionant i proposant en xarxa, activa i pacíficament, sino de que en nom de Catalunya estiguin servint inconscientment -en el millor dels casos- foscos interessos supranacionals, de sectes, lobbys religiosos, i fins i tot mafiosos.

El vector ambiental, entreteixit amb el cultural, el social i l’econòmic, haurà de ser inherent a qualsevol proposta de futur de país, si volem sobreviure físicament, i també com naciò.

I mentre les Administracions i els Governs no vetllin perquè això passi, ho seguirem fent nosaltres: la gent.

Salutacions

Ada Llorens

Secretaria provisional de la

Unió de Plataformes per la defensa mediambiental, el patrimoni cultural i els drets cívics

6/4/12

La C-31 encara ?

Mig centenar de pagesos tallen la C-31 a l'Alt Empordà per reclamar els 2 milions d'euros que se'ls deuen de les expropiacions

Els afectats han plantat tomàquets al mig de la calçada i amenacen amb més mobilitzacions si no se'ls escolta

Els pagesos han tallat la C-31 a l'alçada de Torroella de Fluvià per reclamar els 2 MEUR que el Govern els deu per les expropiacions / ACN

Els pagesos han tallat la C-31 a l'alçada de Torroella de Fluvià per reclamar els 2 MEUR que el Govern els deu per les expropiacions / ACN

Mig centenar de pagesos han tallat la carretera C-31 a l'altura de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) per reclamar els 2 milions d'euros que se'ls deuen per les expropiacions de l'obra. La carretera ja fa dos anys que es va inaugurar i, segons assegura Unió de Pagesos, els propietaris de 158 finques afectades encara no han vist ni un euro. Els pagesos han entravessat els tractors a la carretera i, per fer sentir la seva indignació, han plantat tomàquets al bell mig de la calçada. "Només demanem el que és just, que ens paguin d'una punyetera vegada el que ens deuen", ha dit el coordinador nacional del sindicat, Joan Caball. Els afectats amenacen amb més mobilitzacions si el Govern no els escolta.

Diari ARA

1/4/12

EUROVEGAS

El govern de la Generalitat promou la instal·lació del complex EuroVegas al voltant de la ciutat de Barcelona. Segons el president, aquest projecte és crucial per al benestar futur del nostre país i conduirà a la creació de milers de llocs de treball. L¹any 1931, eljoc va ser legalitzat a l¹estat de Nevada i va comencar la construcció de casinos a la ciutat de Las Vegas. Durant els anys quaranta, Las Vegas (i l¹estat de Nevada) es va convetir en una atracció turística mundial lligada al joc.
Avui, setanta anys després, l'estat de Nevada ocupa la posició 46, entre els 50 estats de la Unió, pel que fa a la qualitat de les escoles; la número 42 pel que fa a la salut dels ciutadans, i la
número 45 pel que fa a la proporció de joves amb títol universitari. D'altra banda, ocupa la tercera posició en nombre de crims violents i la segona en nombre d'execucions hipotecàries. Irònicament, ocupa la primera posició pel que fa a desocupació: és, amb diferència, l'estat amb l'índex d'atur més alt de tota la Unió.
Roderic Guigo
(1) Centre de Regulacio Genòmica
(2) Universitat Pompeu Fabra


"Hem de tenir la ment oberta. Pero no tant que se'ns caigui el cervell." Richard Feynman