En defensa del nostre territori.
Ens plantegem com un moviment de debat entorn els models territorials de creixement i per la defensa del territori contra abusos urbanístics propis d’èpoques i models insostenibles.
Article d'opinió del Punt Diari 20/12/10 02:00 - Josep Matasemail protegit
Ses Majestats de l'Orient.
No tinc la vostra adreça electrònica, ni sou al Facebook ni al Twitter.
Per això des d'aquí us vull comunicar una informació útil per a la vostra arribada a la zona de la Bisbal d'Empordà, confiant que algun patge ho llegeixi i us ho transmeti.
Com que no utilitzeu GPS ni mapes i us guieu pels estels, cal que sapigueu que no hi ha l'autovia denominada variant de la Bisbal, que està tot aturat, de manera que el pla de Velleses i la plana entre Cruïlles i la Bisbal no han estat destrossats per les màquines.
Els nens de Fonteta estan contents perquè el seu poble i l'escola no han quedat voltats de carreteres. També ho està la gent de Castell d'Empordà, que encara veuen un paisatge fantàstic des del Cap del Portal.
Els bisbalencs, els de Corçà o els de Vulpellac, han pogut anar a buscar bolets a les Gavarres (se n'han fet) sense salvar vials o talussos. Si veniu des del nord entendreu què us vull dir, perquè haureu vist com han destrossat la plana de forma irracional i exagerada.
De fet, la vostra caravana potser serà la més llarga que hagi entrat en molts mesos a la Bisbal (esperem-ho) perquè ja no se'n fan de turistes o de camions.
No patiu, per tant, que no trobareu cues.
Per això, si encara esteu preparant la càrrega, poseu-hi també sacs de seny i de sentit comú per als nostres governants, que bona falta ens farà.
Gent pel Territori, veient que hi haurà canvis en el Govern de la Generalitat, estem atents per evaluar com restarà l’evolució de l’autovia de l’Anella de les Gavarres.
Les accions del DEFENSOR del POBLE han estat nules.
De moment hem suspés la taula informativa setmanal, que remprendrem quan veiem el camí que agafarà el nou Govern.
L'alcalde de la Bisbal demana al govern que “es posi d'acord i s'aclareixi”
Lluís Sais lamenta que es pugui tornar a aturar tot el projecte de la variant
L'alcalde de Forallac diu que Medi Ambient avala les seves tesis sobre la via
22/09/10 02:00 - la bisbal d'empordà - Oriol Masemail protegit
Terrenys al voltant de Fonteta, per on es projecte el traçat sud de la variant. Foto: EUDALD PICAS.
L'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais (ERC), va demanar ahir als responsables de Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient que “es posin d'acord i s'aclareixin, perquè seria bo que hi hagués una posició conjunta en el govern pel que fa al traçat de la variant”. Sais va afirmar que “s'ha de ser responsable i acabar el procés, perquè el que no pot ser és que es facin 20 passos endavant i 20 enrere, i es vagi confrontant el territori, la gent i els municipis”, i recorda que la posició de l'Ajuntament ha estat sempre a favor de la variant sud. “Històricament el debat és etern, i res fa pensar que ara no pugui tornar a quedar encallat, però s'ha de decidir d'una vegada”, va dir, i també es va preguntar: “Si n'hagués quedat fora l'opció sud, Medi Ambient faria el mateix?”.
D'altra banda, l'alcalde de Forallac, Josep Sala, partidari del traçat nord, creu que la posició de Medi Ambient referma les seves tesis: “Sempre hem advertit de les irregularitats de l'últim tràmit de la Generalitat, i Medi Ambient fa el més lògic, que és defensar la millor opció”. Sala creu que el problema amb la variant és que s'insisteix en un traçat, el sud, que no és l'adequat: “No es resoldrà fins que es faci per on toca, perquè quan vols fer coses impossibles no te'n pots sortir”, va dir.
Ahir no va ser possible contactar amb l'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, i la plataforma contra el traçat nord no va voler opinar.
LA FRASE
El que no pot ser és que generació rere generació parlem del mateix; qui ha de decidir que ho faci
Lluís Sais, ALCALDE DE LA BISBAL D'EMPORDÀ
LA FRASE
Fa 30 anys que el projecte està encallat perquè sempre han volgut fer entrar el clau per la cabota
Política Territorial diu que la variant de la Bisbal és cosa seva
El departament assegura que està “sorprès” per la decisió de Medi Ambient, i expressa els seus dubtes sobre la potestat que té per incloure-hi un traçat
Diu que encara no ha rebut cap paper en què se l'informi del cas
22/09/10 02:00 - la bisbal d'empordà - Oriol Masemail protegit
Una vista de la Bisbal , amb l'Aigüeta a la dreta, i les Gavarres al fons a l'esquerra, per on hauria de passar la variant sud. Foto: JOAN SABATER.
PTOP afirma que tot just fa 70 dies que han enviat la documentació
Les discrepàncies entre els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i el de Medi Ambient i Habitatge per la variant de la Bisbal d'Empordà han tornat a aflorar un any i mig després de l'últim enfrontament, l'abril del 2009. Llavors la conselleria dirigida per ICV va contradir el conseller Nadal després que anunciés que la decisió del govern era el traçat sud. Pocs mesos després, Política Territorial treia a exposició pública un nou estudi informatiu, amb dues opcions pel sud i d'on s'havia eliminat l'opció nord. Aquest era el traçat que des de Medi Ambient s'havia defensat com el més recomanable segons els seus criteris, ja que es valorava que era més curt, més econòmic i afectava menys espais d'interès natural. Per això, ara Medi Ambient ha aturat el procés de tramitació del projecte perquè considera que no pot fer la declaració d'impacte ambiental si no hi ha l'opció nord.
Amb aquesta situació, fonts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques van explicar ahir: “No ens ha arribat res de tot això i per tant no en tenim cap informació”, si bé es van mostrar “sorpresos” i “amb dubtes que Medi Ambient hagi d'entrar a valorar una opció que no es recull en l'estudi”.
Una decisió de PTOP
A més, des del departament dirigit pel conseller Joaquim Nadal es defensa que la decisió sobre el traçat de la carretera depèn exclusivament dels seus projectes, i que Medi Ambient ha d'informar sobre els documents que els aporti PTOP, i no sobre altres opcions que no estiguin sobre la taula. “L'anàlisi multicriteri el fa Política Territorial i Obres Públiques”, ha insistit, de la mateixa manera que s'han mostrat “estranyats” per la possibilitat que Medi Ambient acabi portant a terme aquesta reacció de bloquejar el projecte si no s'hi torna a incloure la variant nord, que és la que passa per sota Castell d'Empordà. “Si ho acaben fent, sembla estrany que tinguin tanta pressa, i més tenint en compte que tot just han passat 70 dies, 30 dels quals van ser el mes d'agost, des que els vam enviar el projecte del qual han d'informar”, afirmen des de Política Territorial, que hi afegeixen que aquestes presses encara sobten més perquè “a vegades per resoldre aquests temes triguen més d'un any”.
En tot cas, el projecte de la variant de la Bisbal encara va per llarg, perquè falta tancar la resolució d'al·legacions, a partir del qual es pot treure a licitació i adjudicar la redacció del projecte constructiu final.
La solució a la variant de la Bisbal ha estat una de les més polèmiques de la demarcació
La decisió a favor del traçat sud no ha posat fi al debat
21/09/10 02:00 - la bisbal d'empordà - O.Masemail protegit
Les tres alternatives per a la variant de la Bisbal que es van presentar en un primer moment, el 2008. Foto: GRÀFICS.
La discussió sobre el traçat de la variant de la Bisbal sembla que no pugui acabar mai. Fa poc més d'un any, el conseller Joaquim Nadal anunciava un altre procés d'informació pública amb tan sols dos traçats pel sud, eliminant l'opció del nord per sota de Castell d'Empordà. Aquesta decisió es va justificar perquè amb els canvis que s'havien introduït en el projecte calia reprendre el procés, i després d'haver-se decidit a favor del recorregut sud ja no valia la pena tornar-la a incloure i continuar incendiant un debat que fa prop de trenta anys que dura.
Tot plegat va aixecar suspicàcies, i l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura i el de Forallac ja van avisar que es plantejarien anar als tribunals. En canvi, l'Ajuntament de la Bisbal veia com finalment es podia tancar un tema històric, i a més, amb l'alternativa que històricament havia estat la preferida per la majoria del consistori. Les plataformes van reaccionar de manera semblant. La partidària de l'opció del sud va celebrar l'aposta definitiva per aquest traçat, i va considerar tancada la qüestió. En canvi, els de la posició contrària van decidir no rendir-se i continuar fet oposició al projecte.
Altres entitats que van dir-hi la seva van ser el Consorci de les Gavarres o la Cambra de Comerç, que es mostraven partidaris de l'opció del nord, en el primer cas perquè s'allunyava de l'espai natural, i en el segon perquè era més curta i més barata. Des de la Cambra, però, s'ha reclamat sempre que s'executi l'obra, independentment del traçat.
LA XIFRA
6.396 al·legacions són les que es van presentar en el primer estudi, que incloïa les tres alternatives.
30.07.08
Va ser quan Nadal va presentar el seu primer estudi informatiu, amb els dos traçats del sud i un altre pel nord.
Medi Ambient atura la variant de la Bisbal i hi vol l'opció nord
El departament no aprova la resolució ambiental prèvia al projecte constructiu perquè no hi ha el traçat nord de la carretera
Tot plegat podria obligar a iniciar el procés d'exposició pública altra vegada
21/09/10 02:00 - la bisbal d'empordà - Oriol Masemail protegit
Imatge de la plana agrícola per on passaria l'opció nord de la variant de la Bisbal, vista des del Castell d'Empordà. Foto: O.M.
Enèsim episodi del projecte de la variant de la Bisbal. El Departament de Medi Ambient té aturada la tramitació de l'estudi informatiu de la carretera en espera de resoldre l'informe ambiental que ha d'enviar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que mentrestant no pot tancar la resolució d'al·legacions. Segons la llei d'avaluació ambiental estratègica, després de l'exposició pública dels projectes, Medi Ambient ha de fer la resolució ambiental, que és vinculant i que es redacta paral·lelament a l'estudi de les al·legacions particulars i de les institucions. En aquesta resolució s'estudia quin dels traçats proposats és el més adequat, i fins i tot la necessitat de construir la infraestructura. I, de fet, en l'anterior exposició pública Medi Ambient ja s'havia definit clarament a favor de l'opció nord, la que passa sota Castell d'Empordà. Però amb la decisió de la conselleria de Política Territorial, el juliol de l'any passat, de sotmetre de nou a informació pública el projecte mantenint-hi tan sols els dos traçats pel sud per Vacamorta i Fonteta, Medi Ambient l'ha hagut de fer de nou. I, evidentment, hi ha trobat a faltar l'alternativa nord.
Per això, el departament estudia reclamar a Política Territorial que afegeixi de nou l'opció nord a l'estudi informatiu. Si això es materialitza, el govern es podria veure obligat a canviar una altra vegada el projecte per complir aquest requisit i s'hauria de tornar a sotmetre al període d'al·legacions.
De fet, el conseller Nadal ja havia afirmat reiteradament que el projecte no es podria aprovar definitivament fins la propera legislatura pels terminis administratius. Tot i això, inicialment es comptava resoldre les al·legacions durant el mes d'abril, de manera que ja es podria aprovar l'estudi informatiu de manera definitiva i, per tant, procedir a posar a licitació la redacció del projecte constructiu i de la declaració d'impacte ambiental.
A finals d'agost, però, el conseller va explicar que continuava tot el procés i que abans de final d'any podria haver-se acabat ja l'estudi ambiental.
30.07.09
va ser quan el conseller Nadal va posar de nou a exposició pública el projecte de la variant amb els traçats pel sud
Ja que no fa vacances i està aprovant tots els projectes pendents: La nova A-7 al Penedès, el Quart cinturó al Vallès i l'Anella de les Gavarres al Baix Empordà. Tornarem a la Plaça Major a partir del 4 de Setembre. Penseu també en la carta que hem rebut de la Presidència de la Generalitat, la podeu llegir a continuació, ens be a dir que:
SON ELS MILLORS
HO FAN PEL BE COMÚ
ÉS UNA ACCIÓ DE GOVERN
L'OPCIÓ D'AUTOVIA CONVÉ PER QUE L'ECONOMIA (sic) CREIXI.
PEL SUD HI HA MENYS IMPACTE VISUAL(sic)
HO FAN PEL PLA D'ORDENACIÓ GENERAL DE LA BISBAL, quina barra!
Com que 6.000 al·legacions NO TENIEN TEMPS DE CONTESTAR-LES TOTES EL 2008 ENS PRESENTEN EL 2009 UN "NOU" ESTUDI AMB LES DUES OPCIONS SUD.
ENCARA NO HAN POGUT TAMPOC RESPONDRE LES DEL 2009.
S'OMPLEN LA BOCA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
FINALMENT ENS DIUEN QUE EL TRANSPORT PÚBLIC HA DE SER CONSEQÜENT AMB LA DEMANDA QUE HI HA, SI L'HAN MORTA FENT-LO TOTAL INEFICIENT!
Departament de la Presidència Direcció General de Coordinació Interdepartamental
Sr. Jaume Fañé Carbonés
Plataforma Gent pel Territori
Ecologistes en Acció Comarques Gironines Amics del Baix Empordà
Convent, 47
17100 La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)
Benvolgut senyor,
En nom del president de la Generalitat, acuso recepció de l'escrit que li van adreçar fa un temps, en el qual feien esment a presumptes irregularitats en la tramitació del projecte de la variant de La Bisbal d'Empordà i Corçà, carretera C-66.
Mitjançant anunci publicat en el DOGC del dia 31 de juliol de 2008, es va sotmetre a informació pública l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental "Millora general. Variant de la Bisbal d'Empordà i Corçà. Carretera C-66, PK 4+500 al 20+500. Tram: Forallac - la Pera" (clau EI/IA.VG-02099-A2).
Dins del termini atorgat a l'efecte, es van presentar més de 6000 al·legacions a aquest estudi. Algunes d'aquestes al·legacions —al marge de mostrar les preferències quant a un o altre traçat— invocaven el defecte formal de l'administració, de no haver optat per cap de les alternatives proposades tal com determina la legislació aplicable en matèria de carreteres.
A conseqüència de l'examen de l'elevat nombre d'al·legacions rebudes, en data 19 de març de 2009 la Direcció General de Carreteres va resoldre redactar un nou estudi informatiu i d'impacte ambiental, amb la finalitat de buscar solucions que obtinguessin un major consens territorial, limitar el nombre d'alternatives i seleccionar l'opció més recomanable subsanant així el defecte formal apuntat.
Cal tenir en compte que l'alternativa de pas de la futura variant de la Bisbal d'Empordà pel sud del nucli urbà té en compte, entre d'altres factors, la seva adaptació a les previsions contingudes al planejament urbà d'aquesta població.
L'alternativa sud produeix un menor impacte visual i paisatgístic. En concret, aquesta alternativa no afecta àrees singulars que quedaven afectades per l'alternativa nord com la zona del Castell d'Empordà. També s'evita l'afectació al paisatge d'alta fragilitat situat a la Plana entre el Daró i el Rissec. Així mateix, l'alternativa de pas pel sud tampoc no afecta les restes arqueológiques de Puig Rodon, situades en el municipi de Corçà, que quedaven properes a l'alternativa nord.
Així mateix, l'alternativa de pas pel sud permet assegurar una connectivitat adequada amb les futures zones de desenvolupament de la Bisbal, tant de tipus urbà, com comercial o industrial, que tenen lloc cap a la zona sud de la ciutat.
En tot cas, l'acord d'aprovació tècnica de l'estudi informatiu té un caràcter instrumental respecte la decisió final i constitueix una seqüència, lògicament necessària o convenient per a la formació del judici, que s'ha de conceptuar com a tràmit precedent de l'acte resolutori. Mitjançant l'acte administratiu corresponent, es va aprovar inicialment el nou document redactat per tal que fos sotmès al procediment d'informació pública dels impactes mediambientals, territorials, paisatgístics i urbanístics amb la finalitat d'obtenir la informació adequada per decidir amb ple coneixement.
S'ha de tenir en compte que el tràmit del procediment d'informació pública de tot estudi o projecte de carreteres, que afecten a la generalitat de la població i a nombrosos i indeterminats interessos concrets, té per finalitat proporcionar un major i millor nombre de dades a l'administració per propiciar una decisió més justa i objectiva, mitjançant una consulta prèvia, oberta a tota classe d'observacions i suggeriments.
Les opinions expressades en el tràmit d'informació pública tenen una doble vessant. D'una banda, constitueixen un dels elements a tenir en compte per l'administració per adoptar la seva decisió, en tant que expressió directe dels interessos per part d'entitats i ciutadans afectats per la decisió. D'altra banda, serveixen —de manera indirecta— per posar de relleu davant de l'Administració aspectes rellevants de la decisió a adoptar, en la mesura en què poden subratllar la importància relativa dels distints elements a tenir en compte en la decisió.
En tot cas, cal indicar que a la nova informació pública efectuada, sí es prenen en consideració alternatives a l'opció escollida. En concret, a més de l'opció escollida es presenta una altra opció. Al plànol adjunt, es poden comprovar les dues alternatives estudiades, ambdues de pas pel sud de la Bisbal d'Empordà, però amb diferències significatives que corresponen als traçats marcats en blau i en verd.
D'altra banda i pel que fa a la legislació aplicable en matèria mediambiental us fem avinent que en aquest cas no és d'aplicació la Llei de l'Estat 9/2006 d'abril, que correspon a l'ordenament jurídic estatal, sinó la Llei 6/2009 d'avaluació de plans i programes elaborada per la Generalitat.
En tot cas, us fem avinent que anteriorment a la tramitació dels estudis informatius de la variant de la Bisbal d'Empordà, fets l'any 2008 i 2009, ja s'havia fet la tramitació del document corresponent a la determinació de l'abast i nivell de detall corresponent al Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Respecte al trànsit que circularà per la variant de la Bisbal d'Empordà durant l'any horitzó a partir de la futura posada en servei, cal indicar que aquesta és una de les variables que es té en compte per determinar i justificar la construcció de la mateixa variant però no és l'únic.
A més del trànsit que ja a hores d'ara és molt intens, altres factors, com la seguretat viària evitant els atropellaments que es poden produir a la travessera, la connectivitat viària, els temps de recorregut, la millora del nivell de servei, la millora de la mobilitat... són elements que fan necessària la formació de l'anella de les Gavarres amb autovies, tal com figura al Pla d'infraestructures de transports a Catalunya (PITC) aprovat l'any 2006.
En concret, la formació de l'Anella de les Gavarres entre Torrent i Medinyà es considera al PITC a cavall entre la fase 1 (abans del 2016) i la fase 2 (entre 2016 i 2026).
En tot cas, l'execució de les obres s'haurà d'adoptar a les disponibilitats pressupostàries futures ja que el context econòmic actual no permet iniciar l'actuació a curt termini.
Per últim, considerem que la millora del transport públic per dotar la zona d'uns mitjans més moderns i eficients és una actuació que pot complementar la necessària formació de les actuacions viàries previstes i implementar una mobilitat conjunta més adient, sempre d'acord amb les necessitats reals.
Amb la intenció d'haver donat resposta a les seves inquietuds, rebi una cordial salutació.
Josep Martí i Jufresa
Director general
Barcelona, 27 de juliol de 2010
C. Sant Honorat, 1-3 08002 Barcelona Tel. 93 402 46 00 Fax 93 402 47 14
En vista del que exposeu, vull que sapigeu que he decidit reiniciar la meva intervenció i que he demanat informació al Departament pel que fa a la vostra queixa. Tan bon punt rebi aquesta informació continuaré amb l'estudi del vostre cas i us mantindré puntualment informat de les mesures que s'adoptin. Us agraeixo, per endavant, la confiança dipositada en aquesta institució. Cordialement,
ÚLTIMA TAULA INFORMATIVA DE LA TEMPORADA. PODEU COMPRAR LES BANDEROLES A: LLIBRERIA LES VOLTES (AGUSTÍ FONT) LLIBRERIA LA SINGLANTANA (L'AIGÜETA) FERRETERIA MIR (ATALAYA) i GIRONA VETERINARIA (JAUME II); es molt important penjar-les com més millor. CAL estar pendents per evitar que ens facin un gol de penal i per tant tornarem al Setembre si no hi ha esdeveniments INESPERATS!
A partir d'aquest dissabte, 23 de maig podreu obtenir, a la Taula Informativa setmanal de la Plaça Major de la Bisbal, la banderola de roba (3€) de 50X60 cms. per manifestar públicament que no volem CAP AUTOVIA, penjant-la a la finestra o a la balconada de casa vostra.
Salvem Empordà organitza un vermut tot tallant la C-31 a l'alçada de Ventalló Diumenge 23 de maig, 2/4 de 12 a l'Arbre Sec (Ventalló).
Fem una crida a tots els empordanesos i empordaneses a inaugurar la C-31 tal i com es mereix, tallant festivament la carretera, tot fent el vermut, com a protesta per aquest munt de despropòsits.
He estudiat amb deteniment la vostra queixa referida al projecte de”Millora general. Variant de la Bisbal d’Empordà i Corçà. Carretera C-66, pk 4+900 al 20+600. Tram: Forallac-la Pera” que impulsa el DPTOP.
...al Síndic no li correspon valorar la conveniència o la necessitat d’una determinada obra...
... sí analitza si d’acord amb les exigències de l’ordenament jurídic, s’han respectat els drets de les persones afectades en el marc del procediment que ha dut a l’administració a adoptar legítimament una o altra decisió discrecional. Així comprovo que heu pogut presentar les al·legacions que heu considerat adients en el tràmit d’informació pública dels estudis informatiu i d’impacte ambiental que es va publicar al DOGC núm. 5432, de 30 de juliol de 2009, i que va abastar un termini de 60 dies.
Per això, la meva intervenció es possible si no heu rebut cap resposta a les al·legacions presentades en relació al anunci esmentat o a qualsevol document que hagueu adreçat a l’administració amb aquesta darrera versió del projecte. En aquest cas us agrairé que hem feu arribar una còpia del document presentata l’administració-AMB EL REGISTRE D’ENTRADA O LA BUTLLETA DEL SERVEI DE CORREUS QUE ACREDITI LA SEVA PRESENTACIÓ O ENVIAMENT- per tal de poder iniciar les meves actuacions.
Fins ací la resposta rebuda.
Per via telefònica li varem comunicar que tampoc havíem tingut resposta de les 6034 al·legacions del setembre de 2008, ens informa que només pot actuar en les que fa menys d’un any, per tant:
preguem a tothom que no hagi tingut resposta de les del 2009, ens les faci arribar per poder-les hi enviar o bé a la llibreria les Voltes, o la llibreria la Singlantana o bé a la taula informativa dels dissabtes a la plaça Major de la Bisbal
Els veïns de Madremanya volen una carretera més segura i integrada
Una cinquantena es va reunir ahir
03/05/10 02:00 - Madremanya - albert vilaremail protegit
Un moment de la reunió de veïns de Madremanya, ahir a la Sala. Foto: A.V.
Els veïns de Madremanya creuen que cal millorar la carretera de Sant Martí Vell perquè és molt perillosa, i veuen bé que es faci integrada al territori, segons la conclusió de la reunió celebrada ahir al migdia a la Sala i que va aplegar uns 50 veïns. L'Ajuntament encara està negociant com tallar-la durant una setmana al trànsit.
La reunió havia estat convocada per la plataforma Moviment de la Terra per informar que ells no estaven en contra de la millora de la carretera, sinó del projecte de la Diputació, en considerar que no s'integra al territori. «Defensem l'ampliació històrica d'un metre per banda», va dir Llum Garcia, una de les impulsores. A més, Garcia va recordar que ja s'han executat algunes tales d'arbres històrics del vial que uneix Madremanya amb Sant Martí Vell.
I alguns dels 50 veïns presents a l'acte, entre els quals hi havia l'alcalde, Albert Peracaula, i altres membres del govern, van exposar que ells defensaven l'eixamplament de la carretera, encara que durant la discussió les dues parts van coincidir que calia mirar que s'integrés al paisatge. «Tots coincidim que la carretera és perillosa i cal eixamplar-la», va concloure l'exalcalde i regidor del govern, Josep Enrich, però va preguntar si calia «aquesta destrossa», recordant les demandes municipals del metre per banda.
L'alcalde va recordar que s'arregla per seguretat, per la seva perillositat. I que després s'haurà de parlar «que sigui el més maca possible». Peracaula va dir que apostaven pel metre per banda, però que la normativa marca uns paràmetres que agafen més espai per cada costat i no es pot obviar.
Negociacions
L'alcalde va explicar que estan negociant amb la Diputació el fet de tallar la circulació de trànsit durant una setmana per evitar haver de fer un pas alternatiu provisional per un alzinar i així poder salvar-lo en fer un nou pont. «Hi ha moltes possibilitats que es talli», va afegir Peracaula, que va recordar que intenten que l'estalvi econòmic de no fer el pas alternatiu temporal es destini a la millora de l'esmentat vial. El projecte, dividit en 3 fases, que ja s'ha començat a executar, té un pressupost d'1,7 milions d'euros.
Darrera actualització ( Dilluns, 3 de maig del 2010 10:03 )
Si manca de veritat una variant, cal construir una Autovia de quatre(4) carrils, amb talussos i ponts que ens allunyen del Territori?
Si es necessària una variant d’onze metres d’amplada, cal que passi elevada amb talussos i ponts, com la que enshan plantificat en una de les millors zones dels Empordans, la C-31 per els poblets de: La Tallada, Tor, Albons, Torroella de Fluvià i Vilacolum?
Si cal diversificar el trànsit ho podem fer senzillament: des de la rodona de Palafrugell Nord en poden sortir dues carreteres: una cap a Pals, Torroellai Verges i un altra cap a Llofriu, Sant Climent, Vulpellac-Fonteta, la Bisbal, Corçà, La Pera i Flaçà.
Dues carreteres d’onze metres a cota=0 amb rotondes en les cruïlles que connectin amb les altres carreteres de la xarxa.
Per a què i a qui li manca l’Autovia?(ull!, no confonguem autovia amb variant)
No creieu que no en manca pas cap d’Autovia?
O es que penseu com TOTS els polítics que s’omplen la boca dient que sí fa falta una autovia pel be de l’economia?
Quins la necessiten l’autovia?
Els de la costa i primera línea de mar que ja ho tenen tot cimentat i mal urbanitzat?
Per què la necessiten?
Per anar-hi més ràpids i ser més feliços fent la cervesa entre gratacels i botigues de materials de plàstic?
I a la gent que vivim en el Territori quin be ens farà?
Què millorarà en el nostre paisatge de l’Empordanet, si sempre més veurem una barrera artificial?
I a la gent que vivim del Territori que hi guanyarem?
Què potser arribarem abans al Hospital o a la capital?
I a la gent que hem optat per viure amb el Territori, en què ens ajudarà?
Milloraran les Gavarres amb l’autovia?
Què potser es necessita per desemboscar-les?
Que fan falta encara més urbanitzacions “salvatges”?
Millorarà lanostra economia local amb l’autovia?
Vendrem més coses produïdes a la Comarca, o potser en vindran de Xina per vendre-les barates i així anar tancant les petites industries locals?
Per què l’autovia hauria d’anar pel Sud?
Per què l’autovia hauria d’anar pel Nord?
Cal que comencem tots plegats: tant els que la volen pel Nord, com els que la volen pel Sud,com els que no la volem per enlloc, a pensar de forma POSITIVA, pel be de la nostra descendència que haurà d’habitar el nostre Territori en els propers anys.
I dir també TOTS JUNTS i en veu ben alta: NO A CAP AUTOVIA!
Article publicat a TOTBISBAL per la Plataforma pel Nord Si s'acompleixen les previsions anunciades, aviat s'hauria de produir la decisió previsible sobre el traçat de l'autovia de les Gavarres al seu pas per La Bisbal, un traçat que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb excessiva càrrega d'obstinació i sense aportar arguments objectius i convincents, voldria fer transcórrer pel sud d'aquesta població. Una decisió controvertida que té en contra una gran part de la població i dos dels quatre ajuntaments afectats, els quals han recorregut per la via contenciosa algunes de les resolucions de la conselleria, cosa que hauria d'induir a la reflexió i que ens porta a pensar que en aquest llarg procés encara es poden produir canvis importants. Abans d'encarregar el projecte constructiu de la futura autovia caldria, a parer nostre, un replantejament en profunditat de tot el procés. En primer lloc, perquè no és gens raonable maldar ara per aconseguir el millor consens quan el traçat nord era el que reunia més acords, en particular, en l'àmbit municipal. Dels municipis implicats, la meitat son favorables a aquest traçat, com s'ha dit, un altre s'ha abstingut i només el darrer, La Bisbal, justament el menys afectat, s'ha mantingut en contra amb una tossuderia equívoca. I en segon lloc, perquè a hores d'ara el govern segueix apostant, sense una explicació persuasiva, pel traçat sud malgrat els enormes obstacles i els entrebancs de tota mena que comporta i que s'han explicat a bastament, com ara l'impacte en les zones habitades, la proximitat a les Gavarres, el recorregut més llarg i el cost indiscutiblement més onerós que no pas si l'autovia passés pel nord. Tanmateix, el DPTOP ha preferit, en un procés confós, tirar pel dret i prescindir de l'alternativa nord, molt millor des de tots els punts de vista, per acabar de perfilar el traçat definitiu pel sud. I això sense resoldre el primer estudi informatiu, el qual reunia totes les raons de pes a favor del traçat nord, i sense que les al·legacions haguessin tingut resposta pública ni privada, i també sense un procés participatiu promès repetidament. Tot plegat ens aboca a una situació força inexplicable en què la conselleria promou un determinat traçat contravenint, segons que sembla, alguna normativa del mateix govern. Arribats a aquest punt, caldria també tenir en compte els canvis greus i sobtats que s’han produït en el context econòmic i social que ens envolta i que obligaran sens dubte a replantejar bona part dels principis i metodologies aplicades fins ara en el desenvolupament de les infraestructures viàries a Catalunya. A l´entorn d'una carretera com la C-31 a l'Alt Empordà, avui ja son majoria nítida els qui veuen aquesta via com una dilapidació de recursos i de paisatge. Pel que fa a l'autovia de La Bisbal, ens preguntem qui pot sostenir avui que, havent-t'hi un traçat més curt, tècnicament millor, més barat i, sobretot, que afecta a moltes menys persones, el que toca ara és fer una autovia 2 km més llarga, amb menys connectivitat i amb un cost mediambiental més gran ? Ara com ara, tenint en compte la situació buida o precària dels polígons industrials i dels blocs de pisos desocupats o a mig construir existents a la zona, és raonable apel.lar a criteris urbanístics basats en un planejament de fa trenta anys i a punt de revisar, o en la construcció futura d'un nou - un altre encara ! - polígon industrial per a justificar l´autovia al sud de La Bisbal ? Els hipotètics interessos especulatius locals poden justificar l´impacte brutal de l´autovia en llogarrets mil·lenaris com Anyells, Santa Cristina, Cruïlles o Fonteta? Potser el que cal ara és una dosi de realisme, una aturada, repensar i reajustar el model de creixement del nostre país. Si és necessària una carretera nova o millorar-ne una altra, segur que s'ha de fer. Però davant de diferents opcions, hauria de prevaldre la que optimitzi el menor impacte amb la màxima funcionalitat i si, a més a més, és més barata, molt millor.
La Plataforma Gent pel Territori (que inclouGrup de veïns del barri sud de La Bisbal, Gent de Fonteta, Veïns i Veïnes de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’ Heura i Associació de veïns de Rupià), Ecologistes en Acció Comarques Gironines i Amics del Baix Empordà, volem denunciar diverses irregularitats que hem detectat en el procés d’ exposició pública del projecte “Millora general. Variant de La Bisbal d’Empordà i Corçà. Carretera C-66, pq4+500 al 20+500. Tram Forallac- La Pera” i demanem la vostra intervenció com a Síndic de Greuges.
PRIMERA:
El projecte presentat en forma d’autovia provoca greus impactes sobre el medi ambient, les àrees urbanes, els espais agrícoles i les zones de protecció cultural, difícilment assumibles per la població local. Una autovia de quatre carrils està totalment sobredimensionada i el que cal és eixamplar i millorar les carreteres existents.
Al fotomuntatge de les pàgines 11 a 16 (fet a escala real per un equip d’arquitectes), es pot apreciar la greu ferida que les opcions Sud farien al territori en transcórrer elevada sobre talussos, prop del massís de les Gavarres i d’espais catalogats a la Xarxa Natura 2000 ( Llera del Riu Daró, Zona d’ Especial Protecció de les Aus de les terreres de Vacamorta, rieres Mas Anglada, de Fonteta, Vilar, Rissec, Rodorell, etc).
SEGONA:
El 31 de juliol de 2008 va sortir a exposició pública una opció pelNord de La Bisbal i dues opcions pel Sud (mapa pàg. 3). Es van presentar més de 6400 al·legacions al projecte, aproximadament 3000 a la opció Nord i 3400 a les opcions Sud.
Així mateix, diferents alcaldes afectats per aquesta obra, també han rebutjat el projecte. Únicament el Consistori de La Bisbal, en contra de la majoria de la seva població, li ha donat suport (pag. 29,30,35,44,45).
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques NO HA CONTESTAT LES AL·LEGACIONS PRESENTADESCONTRALES OPCIONS SUD el 2008. Al’article de la pàg. 33 del dossier adjunt, ICV denuncia aquest fet.
El 31 de juliol de 2009, just un any després, tornà a sortir a exposició pública la mateixa autovia, ara només amb dues opcions Sud (mapa pàg. 4). S’ ha eliminat l’opció Nord sense cap raonament tècnic que ho avali, malgrat quel’opció Nord és més curta, més recta, més barata de construir i amb menys impacte mediambiental, segons l’estudi informatiui molts dels informes tècnics consultats.
Tal com consta als fulls 17, 18 i 19 del dossier, Medi Ambientno pot emetre l’informeambiental atès que no pot contrastar les dues opcions.
TERCERA:
Denunciem que l’autovia de l’Anella de les Gavarres s’ha fragmentat en diversos trams i s’ha presentat com a conjunt de variants de la carretera actual al pas per les poblacions, una argúcia que permet d’ EVITAR l’estudi d’impacte ambiental obligatori en un eix degran recorregut. En realitat no és un conjunt de variants, sinó una nova via, dissenyada íntegrament com a autovia.
La Llei 9/2006, de 28 d’abril, obliga les administracions públiques a realitzar una anàlisi dels efectes mediambientals prèvia a l’aprovació de qualsevol infraestructura de transport i avaluar la idoneïtat de la planificació, i això no s’ha fet.
Tampoc no s’han avaluat altres trams de la C-66, C-31 i C-65 ja executats.
QUARTA:
Creiem que la mobilitat de trànsit rodat dins i fora de La Bisbal i Corçà es pot resoldre amb una simple variant, de un carril per cada sentit, a nivell de cota, que hauria d’optar pel traçat menys impactant i el que resolgui millor la connectivitat amb les altres carreteres. No està justificat el cost econòmic ni mediambiental que suposaria la construcció sobre talussos de una autovia de quatre carrils.
Recordem que la Generalitat ja va construir una variant sud de la carretera actual que, anteriorment,passava pel centre de La Bisbal d’ Empordà, a l’avinguda de Les Voltes, i que ara s’ha integrat en el teixit urbà. Amb una senzilla variant de dos carrils pel nord, hi hauria tres opcions de distribució del trànsit al pas per La Bisbal.
A la reunió informativa del 19 de setembre de 2008, el Secretari de Mobilitat Sr. Manel Nadal justificava l’autovia parlant de 15 mil vehicles diaris. Aquestes xifres estan comptabilitzades prop de Girona (fotocopia adjunta “El trànsit a les carreteres gironines”) però a la zona de la Bisbal no arriben els vehicles que van als polígons de Celrà i Bordils ni els que es dirigeixen a L’Estartit - Torroella - L’Escala que es desvien per la Gi-642. Els que van a la zona de Platja d’Aro - Calonge des de Barcelona, passen per la C-65. Per tant, el tràfic a la zona de La Bisbal - Corçà és molt menor i la majoria -tret de les temporades turístiques- correspon a vehicles procedents dels poblets del voltant per utilitzar serveis de La Bisbal (metges, institut, supermercats, quioscs, etc.) ja que a la zona no hi ha transport públic eficaç. Creiem que el transport públic és el que caldria potenciar (pag. 55 i 56).
El paisatge de l’Alt i Baix Empordà ha estat castigat recentment amb la construcció de la C-31 entre La Tallada i Torroella de Fluvià que no ha respectat ni les zones agrícoles ni els espais naturals, i que ha provocatuna gran degradació de la zona (pag. 86 a 99). Diferents col·lectius han denunciat modificacions al projecte inicial, però no s’han aturat les obres.
DENUNCIEM:
·Eliminarl’opció nord sense justificació incompleix la llei que obliga a presentar alternatives a l’opció preferent.
·Fragmentar per trams l’Autovia de les Gavarres comporta l’incompliment de la Llei 9/2006 d’avaluació estratègica.
·En no respondre les al·legacions presentades el setembre de 2008 el Dept. de Política Territorial i Obres Públiques ha incomplert la llei.
·Que s’ha comptabilitzat globalment el trànsit de tota la C-66 i que a la zona de la Bisbal no hi circulen tants vehicles, per tant no està justificada una autovia de quatre carrils.
·Que la meitat del trànsit procedent de la costa, a partir de la rodona de Llofriu, circula per la C-31 en direcció Pals -Torroella de Montgrí i no per la C-66.
·Que falta dotar la zona de transport públic modern i eficient.
DEMANEM:
·Que el Síndic de Greuges de Catalunya revisi les irregularitats anteriorment exposades i demani que es paralitzi la tramitació del projecte “Millora general. Variant de La Bisbal d’ Empordài Corçà. Carretera C-66, pq 4+500 al 20+500. Tram: Forallac-La Pera” i es busquin alternatives menys impactants i agressives amb el territori, el medi ambient i les persones.
·Que el Síndic de Greuges actuï per tal d’ evitar MALBARATAMENT DE DINER PÚBLIC (162 milions € x 16 km = 10.000.000 €/km) i demani que es faci un NOU PROJECTE de MILLORA DEL TRAÇAT ACTUAL, mantenint un carril en cada sentit però eixamplant-la i millorant-la. Dotant-la de carrils per vehicles lents on faci falta, amb marges laterals per on circular-hi ciclistes i motoristes amb seguretat, i, si es creu necessari, fent una variant, a nivell de cota del terreny (no sobre talussos), també de un carril per cada sentit, a les poblacions de La Bisbal i Corçà.
