Tram autovia Bisbal
presupost 162 milions €
(10.000.000 € per km lineal)
HI HA ALTRES SOLUCIONS !
HI HA ALTRES PRIORITATS !
presupost 162 milions €
(10.000.000 € per km lineal)
HI HA ALTRES SOLUCIONS !
HI HA ALTRES PRIORITATS !
12/12/09
La megavariant de la Bisbal
Hem passat d'una carretera de la xarxa local a un tram de l'anella de les Gavarres, que és una infraestructura faraònica de la xarxa bàsica catalana
Aquest projecte de desdoblament de la C-66 entra en la categoria del que s'anomena «megaprojecte»
El PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) de la Bisbal d'Empordà aprovat el 21 de juliol de 1982 preveia una carretera convencional de circulació de vehicles que voregés la Bisbal pel sud i formés part de la xarxa bàsica urbana, a peu pla i amb un sol carril per sentit. Aquesta via estava pensada per treure trànsit del centre de la vila i millorar la connectivitat de la Bisbal amb Calonge i Cassà de la Selva.
Transcorreguts 27 anys, aquest projecte s'ha convertit en una autovia de quatre carrils i 40-50 metres d'amplada, amb encreuaments i talussos de fins a 12 metres d'alçada amb un efecte barrera que trencarà la relació amb el territori de què fins ara hem gaudit.
Hem passat d'una carretera de la xarxa local a un tram de l'anella de les Gavarres, que és una infraestructura faraònica de la xarxa bàsica catalana que pretén envoltar el massís de les Gavarres i que ha estat trossejada en diferents trams (Palamós-Plafrugell, Llagostera-Santa Cristina d'Aro, Sant Climent-la Bisbal-la Pera). Aquests trams han estat presentats com a millores de la xarxa local per eludir no només els estudis d'impacte ambiental previs a l'elaboració del projecte, sinó també la valoració d'alternatives sostenibles i les anàlisis financeres i de cost-benefici que exigeixen les lleis catalanes per a una obra d'aquestes característiques.
Si s'analitzessin globalment els impactes socioambientals i els costos econòmics de l'anella de les Gavarres, aquesta megainfraestructura no superaria els tràmits establerts per la llei i difícilment obtindria el suport de la societat civil. Aquest projecte de desdoblament de la C-66, per tant, entra en la categoria del que s'anomena megaprojecte.
– Es tracta de projectes sobredimensionats en relació al territori on es vol fer-los. No responen a les vertaderes necessitats del territori i dels seus habitants.
– La solució és anterior a la definició pública del problema; és a dir, es proposa una única solució, decidida prèviament i justificada a posteriori.
– Les anàlisis financeres, les avaluacions d'impactes socioambientals i els estudis de cost-benefici s'elaboren de forma rutinària com a part de la documentació exigida per la llei; però els resultats són increïblement pobres en termes econòmics, socials i ambientals.
– Els promotors d'aquests megaprojectes eviten i violen les pràctiques establertes de bon govern, transparència i participació en la presa de decisions i s'obliden de proporcionar els mitjans mínims d'informació i de debat, marginant els ciutadans i les ciutadanes de les decisions. Amb el pretext que són molt complicades, han de ser els experts qui les prenguin. Per contra, els professionals i tècnics independents qualifiquen aquests estudis com a «informes a la carta» i «vergonya» per a la professió. Però quan els informes tècnics no són favorables al projecte, es passa per sobre seu al·legant «imperioses raons d'interès públic» i el projecte es converteix en una decisió política.
– En el desenvolupament dels megaprojectes amb prou feines hi ha càlculs fiables: en el 90% dels projectes d'infraestructures de transport hi ha subestimació de costos. En carreteres, els costos són un 20% més elevats que els estimats i, en ponts i túnels, un 34%. Aquesta subestimació no es pot explicar per l'error, sinó per una voluntat politicoempresarial de tirar endavant, sigui com sigui, aquests negocis, encara que això comporti mentir en els pressupostos i enganyar els contribuents.
– Qui pressiona els governs perquè el projecte es dugui a terme no és la societat civil, sinó les empreses adjudicatàries i els empresaris que, amb informació privilegiada, han fet moviments de compravenda de terrenys a la vora d'aquestes infraestructures. Aquestes operacions estan pensades, especialment, per establir polígons industrials i equipaments i, per tant, es fa servir la política per fer negocis milionaris apropiant-se d'uns diners públics que no revertiran en benefici de la societat present ni futura.
Aquesta forma de fer negocis és un fenomen globalitzat i passa arreu dels cinc continents.
Per últim, resulta molt interessant reflexionar sobre el que s'ha anomenat «l'equació dels megaprojectes»:
Subestimació de costos i impactes + sobreestimació dels beneficis = imposició del projecte.
Sembla que amb la megavariant la globalització i la ignorància han arribat a la Bisbal i, amb elles, la pèrdua de la dignitat i la identitat que aquest territori ha mantingut al llarg de la seva història.
1/12/09
La taula informativa del dissabte passat
El dissate dia 28 es va fer un acte simbòlic, junt amb la taula informativa setmanal, amb el desplegament d'una imitació d'AUTOVIA des de la porta de l'església fins al mig de la plaça, junt amb una roda de premsa
Cliqueu aquí per veure el video de Noticies a TV Girona
Cliqueu aquí per veure el video de Noticies a TV Girona
24/11/09
EN DEFENSA DEL NOSTRE TERRITORI
CADA DISSABTE de 12 a 1
Taula Informativa
A la Plaça Major de la Bisbal
Vine i escriu al conseller Nadal què en penses del Territori
El nostre bloc: http://gentpelterritori.blogspot.com/
El nostre e-mail: gentpelterritori@gmail.com
Taula Informativa
A la Plaça Major de la Bisbal
Vine i escriu al conseller Nadal què en penses del Territori
El nostre bloc: http://gentpelterritori.blogspot.com/
El nostre e-mail: gentpelterritori@gmail.com
ALGUNS DELS COMENTARIS PEL SR. NADAL:
Sr. Joaquim Nadal:
Fa quinze anys vaig escollir
Si la fa construir, som molts els que ens recordarem de vostè cada diumenge.
Josep –
L’ autovia de
No cal gastar tants milions ni destrossar el paisatge. No fa cap falta!
Jordi Duran
Hi ha altres prioritats!
A Mont-ras tenim una carretera que sembla les Rondes de Barcelona però sense gairebé vehicles que hi circulin.
Si es construís l’ autovia tal com està projectada,
Cada comarca té les seves característiques i al Baix Empordà no ens calen autovies sobredimensionades trepitjant el territori.
Maria Miró –
Segur que Catalunya no té altres prioritats on gastar els diners més justificadament?
- Als hospitals hi ha llistes d’ espera per operar-te.
- Per aconseguir visita als metges especialistes passen dos o tres mesos perquè et donin hora.
-
- A les escoles sovint no es cobreixen les baixes per malaltia dels mestres.
- Que els llibres escolars siguin gratuïts és una llarga reivindicació.
- Etc, etc, etc.
Teresa Vidal–
PARTICIPACIÓ CIUTADANA MANIPULADA
El passat 8 de juny vaig assistir a Girona a un procés de participació pública, a
Érem unes 30 persones. Hi havia alcaldes, regidors, tècnics d’ ajuntaments i altres organismes, representants sindicals i membres d’ associacions ciutadanes com jo.
Sorprenentment gairebé totes les intervencions van ser sobre la poca idoneïtat de les infraestructures que s’ estan fent o projectant pel vehicle privat, de la pèrdua de l’ espai agrícola, forestal i natural no justificat. De la necessitat de preservar el territori i de com infraestructures poc necessàries estaven malmeten el territori i contribuint al canvi climàtic. També es van valorar positivament experiències alternatives als combustibles fòssils, com els autobusos elèctrics de Figueres o un possible projecte a llarg termini, del tren Tram-Gavarres entre l’ aeroport i la costa.
Els dos grups de treball varem arribar a unes conclusions similars, però a
Perquè fer veure que es consulta a la població si s’ invalida quan no surt el que s’ esperava?
Democràcia ha de ser un concepte més ampli que anar a votar cada quatre anys. Amb el nostre vot no donem carta blanca als politics perquè facin el que vulguin. Els ciutadans tenim dret a que s’ escoltin les nostres opinions. S’ han presentat moltíssimes al·legacions al projecte d’ autovia de les Gavarres al tram de
No s’han respost les més de 6.400 al·legacions presentades el 2008. El 2009, tot hi que nomes ha sortit a exposició pública dues opcions sud, se n’han presentat encara més al·legacions.
Ens imposaran aquest disbarat? Quina diferencia hi ha entre DEMOCRÀCIA i DICTADURA?
Alba Miret-
Maleit siguis, Conseller Nadal! t'has polit la meva infantesa, la meva única pátria, l' Empordà.
Desitjo que no et faci cap profit.
Mª Rosa Pibernat
El territori és la nostra font de recursos pel futur; és la terra que ens sosté. No ens pertany, el tenim en dipòsit pels que venen al darrere: els nostres fills i filles. Les dones i els homes de demà.
...I això ja ho haurien de tenir clar els qui ens "governen".
Mª Teresa Bravo Rodríguez
Aquesta infraestructura tan gegant pot ser no és tan necessària en un territori que més aviat és petit, limitat amb tendència a un medi de vida sostenible i no de "presses". S'ho haurien de repensar.
Míriam Jané Stopp
Entenc l'afany de passar a la història com a una persona important per un país, però el seu afany no el comparteixo.
Les carreteres actuals, poden ser mínimament ampliables i fer-les més segures; però no cal autovies per anar pels pobles. Actualment, moltes carreteres estan abandonades, plenes de forats, bonys i cunetes de més d'un metre de fondària; això no l'importa oi?
Gràcies per res.
Oriol Bernadó Gil de Benabé
¿Por qué una obra faraónica en un territorio tan equilibrado? Nos enteramos de esto en la calle y no en los medios; por algo será que no se sabe nada del proyecto...
¡Ya nos encargaremos de difundir vuestros planes!
Anònim.
Benvolgut Senyor Nadal,
Abans de fer obres d'aquesta magnitud, que no aporten res, o millor dit, ajuden a fer-nos més pobres i depenents, cal fer moltes altres coses, com per exemple, posar transport públic de veritat, fer carrils bici, tornar a posar les línies de tren que ja hi havia i establir protocols perquè a l'hora d'adjudicar obres no siguin les empreses de l'altra punta del país les que acabin per guanyar els concursos. Com pot ser això el més eficient? Ho serà perquè algú no imputa els costos que pertoquen.
A part d'això, caldria tenir en compte tot el que diuen els científics sobre el canvi climàtic, que, evidentment, vostès no escolten ni respecten. A hores d'ara ja hi hauria d'haver una mobilització general per canviar la manera de fer i de comportar-se. N'hi ha un munt més per dir, però de moment, ja n'hi ha prou per començar.
Albert Mallol Camprubí
La Bisbal d'Empordà 7 de novembre 2009
Sr. Joaquim Nadal,
Us vaig conèixer, de lluny, com a alcalde de Girona i us vaig agrair molt el canvi que vàreu impulsar a la ciutat, que en va fer una de les capitals més agradables del país. No vaig viure en directe el tema de la variant de la N-II i la seva repercussió en la Vall de Sant Daniel, perquè encara no hi vivíem a la Bisbal.
Poc després, quan vaig venir al poble dels meus avis, a poc a poc us vaig anar coneixent com a catedràtic d'Història Contemporània. I sempre he admirat el vostre treball, especialment per com heu sabut transmetre als vostres alumnes el rigor, el distanciament i la multiplicitat de perspectives en el tractament de la història més recent.
Però, molt em temo que al capdavall, a l'hora del balanç, sereu més recordat per la vostra agressió al territori, per ser un exemple especialment clar i il·lustratiu del model de creixement basat en la despesa energètica abusiva del final de l'era del petroli; en la il·lusió del creixement continu, lineal i il·limitat,en el sacrifici de tots els valors humans als de la rendibilitat immediata i especuladora.
Recordat com a exemple de contradicció entre els valors d'un historiador i els valors que determinen la conducta real dels dirigents polítics, en relació al contacte amb el poder.
I, cregueu-me, ho lamento.
Atentament,
Lluís Maruny i Curto
Soy un residente del convento los franciscanos de la Bisbal y en estos momentos tenemos un entorno natural privilegiado que quedaría destruído con la construcción de una nueva carretera. No nos gusta la idea.
Anònim.
Jo no sóc de la Bisbal, però m'agradaria que la meva filla i els meus néts poguessin gaudir d'aquest meravellós paisatge en el futur com ara ho podem fer nosaltres.
Anònim.
Sr. Joaquim Nadal i Sr. Follia,
Des de el respecte goso dir-los, breument, i amb contundència, que l'afer de la variant de la Bisbal ens té amargats, fa pudor de podrit i veiem ben bé que l'administració que vostès encapçalen l'ha conduït pel pedregal.
Si us plau, no facin res, reposin, ens deixin tranquils i pensin en altres assumptes que són vitals i transcendents i n'hi ha molts.
No pateixin que la variant no fa cap falta ni avui, ni demà i menys demà passat.
Sé que sou conseller per sufragi universal, però ho és pel poble, que és qui us ha votat.
Quedeu-vos ben quiets, reposeu, no patiu més per la variant. Millorin camins i carreteres i ja en tindrem prou. I la història us ho agrairà.
Robert Vilà Farreny
Considero que aquesta variant no té cap sentit, no fa falta perquè ja s'ha reduït el 40% del trànsit amb el vial actual. Per dos mesos a l'estiu que és quan hi ha una mica de trànsit, ho hem de fer mal bé tot?Núria Figueres Bosch
17/11/09
Les MENTIDES SOBRE L'AUTOVIA
1. El Pla General de la Bisbal, aprovat l’octubre de 1982, fa referència a una carretera amb un carril per banda i a peu pla per tal de millorar el trànsit intern. Actualment, l’existència del vial pel sud, ja treu un 40% de trànsit pel mig de la ciutat i dóna el servei de connectivitat amb les carreteres de la Bisbal a Calonge i de la Bisbal a Cassà de la Selva. Així doncs, a nivell urbà, tant sols queda per resoldre la connectivitat de trànsit local amb les carreteres de Corçà a Figueres i de Forallac en direcció a Torroella de Montgrí.
2. El projecte, s’anomena
“MILLORA GENERAL, VARIANT DE LA BISBAL D’EMPORDÀ I CORÇÀ Carretera C-66 pk 4 + 900 al 20 + 600 Tram: Forallac – La Pera” (Clau: EI/IA-VG-02099-A3)
i es planteja com a “desdoblament de la C-66”. No hi ha tal desdoblament: la C-66 comença a la rodona abans de Llofriu i per fer l’autovia no s’actuaria sobre aquesta via sinó que es faria una de nova.
3. La C-66 és una via de la xarxa bàsica local i l’autovia que està projectada forma part de l’anella de les Gavarres. El Pla d’Infraestructures de Catalunya preveu com a eix de gran recorregut el desdoblament entre Torrent i Medinyà on s’hi inclou el pas per la Bisbal, Bordils i Celrà. Aquesta via de gran recorregut ha de ser considerada com a tal i no com a ronda al pas per les diferents poblacions. El projecte de l’anella de les Gavarres no pot ser considerat com a via de servei local sinó com a via de la xarxa bàsica catalana,no bisbalenca.
4. La mal anomenada “variant de la Bisbal” no és una variant sinó una autovia, és a dir, es tracta d’una “via dura” de entre 40 i 50 metres d’amplada, amb dos carrils en cada sentit de circulació i encreuaments a diferent nivell, amb talussos de fins 12 metres d’alçada per salvar desnivells del terreny natural i amb uns radis mínims de corba de 450 metres.
5. El projecte assimila aquesta autovia a una autopista A-100. L’única justificació d’una via ràpida seria aconseguir una velocitat de circulació més elevada (100 Km/h). Allò es contradiu amb les campanyes institucionals de moderació de la velocitat en els desplaçaments rodats i la prohibició de circular a més de 80 Km/h a les zones interurbanes. Ni tant sols es podria justificar per acostar turistes i mercaderies cap a la costa ja que hi hauria altres mitjans per solucionar aquests problemes sense passar per la construcció d’una autovia d’aquestes dimensions: millora de les vies existents i transports públics eficients (tren-tram, autobús, tren de mercaderies, etc).
6. L’autovia vol donar satisfacció a una demanda basada en un creixement sense límits, la qual cosa en aquests moments s’està comprovant que és equivocada. Es pretén generar una nova oferta que comporti un augment del trànsit de vehicles privats i un increment de la dependència dels combustibles fòssils que pot ser, en el futur, no seran a l’abast de tothom. Respon, per tant a un model de desenvolupament obsolet i a un progrés mal entès i insostenible que explota el territori i el col·lapsa per saturació sense tenir en compte a les persones, i hipotecant, a més a més, el futur de les generacions presents i properes.
INTERÈS GENERAL
Projectar una autovia sobre-dimensionada en aquest territori, no es correspon amb les necessitats internes dels municipis i no respecta les seves fonts econòmiques (agrícoles, ramaderes, d’intercanvi comercial, producció industrial i oferta turística) La construcció d’una autovia amb aquestes característiques coagularia molts camins locals, provocant un greu efecte barrera entre poblacions i entre les persones i el territori: accés als camps de conreu, esbarjo i gaudiment de l’entorn natural, etc.
LEGISLACIÓ
La Llei 9/2006 de 28 de abril, obliga les administracions públiques a realitzar una anàlisi profunda dels efectes mediambientals prèvia a l’aprovació de qualsevol planificació d’infraestructures de transport.
Es fixen uns objectius ambientals previs, que posteriorment, permetin avaluar la idoneïtat de la planificació. Aquesta avaluació, contempla també les possibles alternatives, no tant sols de traçat, sinó també de modalitat de transport i , fins i tot, l’opció de si ambientalment és millor no fer res que executar la planificació projectada.
Cap de les planificacions de carreteres de Catalunya (ni el Pla de carreteres de l’any 1985, revisat el 1995; ni el Pla de Infraestructures de Transport de Catalunya de 2006-20026, no s’han sotmès al preceptiu tràmit d’avaluació ambiental estratègica, i per tant, tampoc no ho han fet tots els projectes que se’n deriven.
Cal mencionar l’impacte al sistema democràtic donat el fet que, s’ha imposat una única solució (l’autovia) triada abans de l’anàlisi del problema i de l’estudi de totes les possibles alternatives, sense la participació de les persones que vivim a aquest territori. Tot s’ha fet d’esquenes al poble.
Els càlculs sobre les necessitats, estan fets sense considerar quin seria el model de mobilitat després de la instauració d’un sistema de transports social no depenent del transport privat/individual. Per arribar fins aquest punt caldria estudiar i crear la xarxa, incentivar i difondre els beneficis d’una elecció de mobilitat diferent, corregir i fer-ne pedagogia, etc. Sobre aquesta situació previsible, podríem elaborar els càlculs creïbles sobre un model desitjat i coherent.
Amb una població de 15.138 habitants, a l’estiu passat, varen ser presentades més de 6.000 al·legacions en contra d’aquest projecte (un 39’6% de la població) cosa que demostra l’oposició i preocupació dels habitants de la zona sensibles a qualsevol transformació que pugui afectar de manera irreversible i negativa sobre el seu patrimoni. La ciutadania demana i exigeix un procés de reflexió i consens que permeti contemplar la NO - REALITZACIÓ de l'obra sobre-dimensionada com autovia i la seva substitució per unes rondes de circumval·lació o túnels que evitin els nuclis urbans però aprofitin el traçat actual de la carretera actual ampliant-la i millorant-la per fer-la més segura, alhora que s’estableixin el transport públic adient, eficient i suficient per a l’accés de la població a la mobilitat obligatòria. El projecte que se’ns presenta, és una gran manipulació informativa i una manca de respecte envers la democràcia, les persones i el territori.
LA CULTURA del NO A TOT, NO ÉS LA MEVA
PERÒ SI QUE HO ÉS QUAN ELS PARTITS ENS PASSEN EL ROLEU PER SOBRE ELS POBRES MORTALS.
NO A CAP AUTOVIA DE 2x2 CARRILS I PONTS I TALUSSOS PER ARREU.
SÍ A UNA VARIANT DE 1 x 1 CARRILS AMB CARRILS INTERMEDIS.
SÍ A UNA VARIANT D'ONZE METRES D'AMPLADA A PEU PLA EN TOT EL TRAÇAT MENYS A LES ZONES INUNDABLES.
DURANT els 4.5001000.000 d’anys de vida de
DURANT ELS ÚLTIMS 3.000 ANYS L’HOME HA INTERVINGUT EN EL PAISATGE, SOBRETOT EN ELS ÚLTIMS 200 I ESPECIALMENT EN ELS 50 DARRERS QUE HA FET VERITABLES BARREBASSADES.
EL PAISSATGE ÉS L'ÚNIC PATRIMONI DE LA NOSTRA ESPÈCIE I DE TOTES LES QUE HI HAN CONVISCUT, HI CONVIVIM, I HI CONVIURAN EN UN FUTUR.
I ÉS L’ÚNIC QUE HEM DE PRESERVAR PER A LA CONSERVACIÓ DE L’ESPÈCIE (pobres AQUELLS QUE CREUEN QUE ESTAN EN AQUEST MÓN PER UN ALTRA COSA QUE NO SIGUI PER A LA PERVIVÈNCIA DE LA MATEIXA espècie)
L'HOME TAMBÉ ÉS LA UNICA ESPÈCIE ANIMAL QUE TE PODER DESTRUCTOR i PER TANT PODER PER DESTRUIR-LA.
I NINGÚ HI TE DRET A DESTRUÏR-LA EN NOM D'UNA FALSA ECONOMIA QUE NOMÉS DONA IMPORTANCIA AL TEMPS QUE TARDEM ANAR D'UN LLOC A L'ALTRE.
El PRICIPAL problema de la democràcia EN AQUEST EL NOSTRE PAÏS ÉS EL FINANÇAMENT DELS PARTITS polítics.
UN POT ARRIBAR A ENTENDRE EL FET DE QUE FENT OBRES GRANS PODEM TENIR MÉS INGRESOS SI EMPREM DES DEL 3 % FINS EL 15 %
PERÒ UN NO POT ARRIBAR A COMPRENDRE QUE tots els PARTITS del meu minicipi-ciutat DEFENSIN UNA OPCIÓ QUE ÉS MÉS INSOSTENIBLE QUE L’ALTRA, QUAN JO CREC QUE TOTS HAURIEN DE DEFENSAR EL TERRITORI, NO LES INMEDIATESSES PROPERES.
EL PROBLEMA GREU DELS POLÍTICS ACTUALS ÉS QUE PENSEU NOMÉS A 4 ANYS VISTA, I EL MÉS GRANS POLÍTICS QUE HEM TINGUT SON ELS QUE HAN PENSAT A 20-30-50-ANYS VISTA.
QUE NO SORTIU DE CASA?
SI-US-PLAU, ANEU FINS A tORROELLA DE FLUVIÀ I VEUREU QUINA N’ESTÀ FENT EL dEPARTAMENT D’OBRES PÚBLIQUES I HABITATGE.
I A LA BISBAL TAL COM DIU EN PEP MATAS EN L’ARTICLE D’AHIR AL PUNT:
"la galeria / Silenci sobre la Bisbal 28/09/09 02:00 - josep matas
Tots entenem que els polítics en ocasions han de prendre decisions sabent que no podran complaure tothom, que agradaran a uns i enutjaran a d'altres. Han de prendre decisions, és clar, però tan important com això és que abans (en el seu programa electoral) o després (si les seves propostes no anaven en el programa) expliquin aquestes decisions, les argumentin. No obstant això, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el seu conseller no expliquen ni justifiquen la seva decidida i perseverant aposta per l'opció sud de la variant de la Bisbal. Haurien d'explicar per què opten per l'opció sud, que és la més llarga, la més costosa, la més criticada pels estudis mediambientals (incloent-hi els encarregats per la Generalitat), la que no connecta amb altres vies de comunicació de molt de trànsit, la que perjudica enormement tant els habitants dels pobles veïns com els de nuclis de la Bisbal (sector Convent), la que afecta un espai d'interès natural com són les Gavarres, la que no resol el trànsit provinent del nord, que continuarà passant per la Bisbal, la que animarà els insensats que ja demanen convertir les carreteres de la Ganga, Santa Pellaia i Madremanya en noves vies ràpides...
Cap explicació coherent, no hem sentit fins avui; cap tampoc per haver eliminat l'opció nord entre les possibles.
Silenci absolut, fins que recentment el conseller ha afirmat que es tria la sud perquè la proposa l'Ajuntament de la Bisbal.
Però aleshores, tot depenia de la decisió d'un Ajuntament?
Per què preval la Bisbal sobre l'opinió de Cruïlles i Fonteta- Vulpellac, que hi aporten molt més territori?
On queden les competències en ordenació del territori que l'Estatut (art. 149) atorga a la Generalitat?
Els polítics no poden només dictar decisions, sinó que han d'explicar-les i raonar-les i, si no hi ha explicació possible, rectificar-les."
I NINGÚ DIU RES.
SI VOSTÉS COM A AJUNTAMENT TENIU TANT DE PODER QUE PODEU DECIDIR QUE PASI PEL SUD, DE BEN SEGUR QUE TAMBÉ PODEU DECIDIR QUE NO PASI PER ENLLOC.
VOSTÉS CALLEN I ELS HI ASSEGURO QUE LA HISTÒRIA ELS DEIXARÀ AL LLOC ON HAN D’ESTAR.
Paraules dirigides al Consistori de la Bisbal en el Ple del dia 29-09-2009, on ens van negar una consulta popular envers l'AUTOVIA.
Jaume Fañé Carbonés, manescal
15/11/09
Carta d'en Marià Sais Ribas
L'Empordà com Suïssa
Fa poc en el programa Afers exteriors de TV3 en Miquel Calçada explicava que els veïns del barri d'una ciutat suïssa podien decidir en referèndum si els havien de canviar l'enllumenat del carrer.
Mira com a l'Empordà, vaig pensar! Ens volen fer una autovia-variant i ¿ens ho han preguntat? Jo diria que no. Deu ser perquè tenim una democràcia perfecta i els nostres representants polítics han decidit en nom nostre. Ara que hi penso, es veu que els regidors bisbalencs del PSC, ERC i CiU han dit que estan d'acord que es faci la variant pel sud. Sí? Tal com està plantejada? Tots hi esteu d'acord? Ens ho podríeu dir clarament?
I si és una bona democràcia també haurien d'haver dit alguna cosa els diputats per Girona al Parlament de Catalunya. Ai, que ara resulta que no sé qui són. Clar, com que mai els hem vist que retin comptes de les seves actuacions als seus votants. Deu ser per això que ¿algú sap ara el nom dels diputats del PSC que representen Girona? I els de CiU? I d'ERC? S'han pronunciat a favor o en contra? Han fet alguna exposició pública? Tenen una oficina on puguem anar a preguntar si tant se'ls en fot què pensen els empordanesos que volen una variant diferent, si la volen pel nord o pel sud, o no en volen cap o.... No, clar, una oficina no, perquè en èpoques de crisi immobiliària seria massa car. Deuen tenir una adreça de correus, un e-mail o algun número de telèfon per estar en contacte amb els seus votants -no sigui que aquests els retreguin que només se'n recorden d'ells quan toca votar. Dec ser desmemoriat, perquè tampoc ho tinc present; potser és que n'han fet poca propaganda. Ai, la propaganda, deuen estalviar-se'n els diners i utilitzar-los per a assumptes millors!
I ens demanen que no caiguem en la “desafecció” política. Quina paraula “desafecció”. Deuen volen dir que els hem de tenir afecte, que els hem d'estimar. Sí, s'ho mereixen, es desviuen per saber què pensem i per això lluiten aferrissadament perquè hi hagi llistes obertes en futures votacions i els votants puguin dir, amb els seus vots, tu Sr. X, no sé què has fet per la meva ciutat, i ara no et voto, au!
Marià Sais
13/11/09
A l'Empordà no ens volen escoltar
Opinió// Punt Diari// 13/11/09 02:00 - ariana seglar llavona
A l'Empordà no ens volen escoltar
A propòsit de la C-31 tenim la sensació que les autoritats senten, però no escolten, i llegeixen, però no entenen o no volen entendre
Pensar que el progrés arriba amb tones de formigó és l'agonia de l'Empordà
Després de llegir i rellegir el munt d'articles que han aparegut a la premsa sobre la C-31, tenim una sensació d'incomprensió total. Després d'argumentar els perills de l'obra pel territori, la forma com s'ha executat i la nul·la participació que ha tingut la societat civil en el seu desenvolupament, els defensors de la carretera continuen sense fer una reflexió serena i caient en els mateixos tòpics de sempre. Els que defensen la veritat oficial van de víctimes i culpabilitzen els articulistes que gosen criticar les seves tesis acusant-los d'autoritaris i excloents, però no han entrat a rebatre de forma seriosa cap dels arguments que s'han plantejat.
Per ignorància o voluntat ací hi ha un greu problema de comunicació. Encara que s'escriguin desenes d'articles ben argumentats contra la C-31, sembla que aquests no es llegeixen amb prou cura. Tenim la sensació que les autoritats senten, però no escolten, i llegeixen, però no entenen... o no volen entendre. S'han plantejat molts arguments, i la forma de rebatre'ls sempre ha estat repetir els mateixos tòpics del primer dia, com un lloro, sense entrar en el fons de la qüestió.
El debat està enquistat perquè una de les parts no entra en els motius ni treballa en una bona planificació territorial al costat de la gent i del territori, tot sovint incomplint el pla director territorial de l'Empordà, una eina que, per cert, és fruit del treball i l'esforç de molts ciutadans i ciutadanes que no van deixar de lluitar fins que aquest es va aprovar.
Hem perdut la confiança en aquest estil de fer política. Compromisos de paper mullat que al cap de dos dies no es compleixen. La societat civil va pensar que això canviaria amb el «nou estil de fer política» que les esquerres ens prometien quan van arribar al poder. La tristíssima realitat és que no només amb la C-31, sinó en moltes altres qüestions, no han estat a l'altura de les expectatives ni del que el ciutadà demana.
Aquesta carretera ha desencadenat moltes crítiques des de tots els sectors afectats per les obres. Però el govern no ha volgut llegir-les de forma àmplia i profunda. I així és normal que no entenguin res. L'actitud comunicativa d'alguna conselleria és prepotent i fatxenda, i això fa que es comenci a desbarrar en contra de qui gosi criticar l'establishment oficial. En molts casos aquestes crítiques provenen de plataformes totalment lliures de qualsevol partit o lobby i que només intenten defensar els interessos globals d'un territori. És a dir, un futur i progrés molt diferent al que ens volen imposar.
Demanem que no es degradi més aquesta terra, que durant segles ha enamorat civilitzacions. Amb pocs anys s'han carregat segles d'història i de treball que han permès mantenir aquest entorn que ha seduït tants déus.
Ens comparen amb la Toscana i la Provença, però com que nosaltres també viatgem, llegim i mirem les etapes de ciclisme per la tele, no ens enreden fàcilment. Cap d'aquests dos territoris no està patint una degradació semblant a la de l'Empordà. Més que una plana encisadora ens estem convertint en un sòrdid infern que ni portarà progrés, ni millorarà el paisatge, ni portarà prosperitat econòmica, ni atraurà més turisme. Pensar que el progrés arriba amb tones de formigó i asfalt és l'agonia de l'Empordà. Un paradís cada cop més degradat.
Durant quasi vuit anys s'ha lluitat per intentar posar fre al desordre urbanístic, paisatgístic i d'infraestructures. S'ha mobilitzat molta gent en diferents ocasions i per diferents motius. S'han fet consultes populars, amb més vots que els que treuen alguns partits de govern, tan democràtiques com qualsevol elecció oficial. A molts països de la UE s'hi realitzen debats públics amb experts independents i oberts a tothom. Aquí la democràcia fa por. La covardia oficial de no poder controlar els crítics, fa que la participació ciutadana es redueixi a un trist anunci en un diari oficial.
Durant aquest temps s'ha intentat treballar per un altre món, però dins la partitocràcia professional no hi tenim cabuda. Com a mínim, hem pogut crear un camí personal prou engrescador i fort perquè les administracions hagin hagut de donar explicacions per actuacions que creen alarma social. Unes explicacions que no tenen cap voluntat d'autocrítica ni de fer-se entendre, perquè al poder el preocupa poc el que pensi la gent. Tira pel dret. Esperem que el temps de les cireres ens permeti canviar tot això.
12/11/09
Resposta al Sr. Nadal, enviada al Punt Diari i no publicada
ENCARA LA C-31?... Doncs, SÍ Sr. Conseller de P.T.O.P de la Generalitat.
Perdoni , per endavant, la gosadia, i potser la insolència, que pot destil·lar la meva opinió.
No voldria insultar, si no intentar una sèrie de raonaments tan lògics com de sentit comú.
Primera qüestió: No es pot comparar el tros ja construït de la C-31 amb el que s’està realitzant actualment des de Verges fins passat Vilacolum, mentre el primer està situat en una zona amb una marcada industrialització: TIR, polígons, nusos amb la N-IIa i fins i tot amb la AP-7(per cert s’hi han lluït amb l’entroncament amb la N-IIa i el polígon del TIR i la ITV), la segona només té enllaços amb la carretera de l’Escala, les poblacions i el terrenys agrícoles que l’envolten. Caldria doncs comparar-la, per èsser justos, amb el tram Corçà fins al pont del Ter i aquesta si que és una carretera a peu pla(menys el tros inundable) amb
La segona qüestió sobre els Terraprims i les zones regades només li diré: si abans era una línia recta, perquè ara sembla una corda ficada dintre d’un sac, si desdoblant-la fins a
La tercera qüestió és demagògia literària : ni som millors ni som pitjors que d’altres llocs d’Europa, però potser els arbres no li deixen veure el bosc; la destrucció del paisatge no es veu mai quan circulem per l’autovia-carretera, només es veu quan ens en allunyem lleugerament de ella. És llavors que veiem les malifetes i destrosses irremeiables; i aquestes només les veiem la gent que vivim en el Territori, del Territori i amb el Territori, no pas els que necessiten guanyar temps per anar d’un lloc a l’altra(tan important és el temps dels que corren?) i que consti que anualment passo dels 45.000 quilòmetres per les carreteres de la demarcació de Girona.
La darrera qüestió: qui es que ha deixat créixer els pobles al costat de la carretera per convertir-la en una travessa contínua? Si la mateixa carretera a La Tallada passa pel costat del nucli antic, al igual que a Tor, a Albons a més de
I per fi el tema no menys demagògic de les llibertats, de la democràcia partidista i del dret de cuixa que donen els vots de les eleccions, però senyors polítics que no ho veieu que cada dia que passa esteu donant més arguments per no anar a votar? L’endemà de qualsevol elecció tots us ompliu la boca parlant de l’abstenció i que cal estudiar-ne el perquè, us dura un sol dia, doncs l’endemà ja teniu el PODER .
La única
On fa falta una autovia(Eix Transversal) ens hi feu una trista carretereta i on cal adequar la actual: la C-31 o l’Anella de les Gavarres ens hi planteu un infraestructura descomunal o una autovia faraònica.
Si us plau no blindeu pas els vorals de la carretera(fent-la amb talussos i la barrera metàl·lica no cal), això sí blindeu per favor les sortides, prohibint-hi qualsevol edificació a més de tres quilòmetres de distància durant 100 anys; de ben segur que el Departament d’Urbanisme ho agrairà.
Finalment l’últim paràgraf resulta, al meu modest entendre, grotesc:
Com pot dir que millora el paisatge? Si d’una recta n’han fet un “scalectrix”.(pot ser son uns artistes i nosaltres no ho sabem?)
Com pot dir que és una oportunitat guanyada per la prosperitat econòmica de l’Alt i Baix Empordà, si sols es tracta d’una FALSA ECONOMIA que només dona importància al TEMPS QUE TARDEM ANAR D'UN LLOC A L'ALTRE.
A dia d’avui, acostar-se a la costa, salvant petites illes preservades a base de la tossuderia de Plataformes Ciutadanes(la platja del Castell, la Platera, els Aiguamolls; la
Si el turisme que volem és el NO MASSIFICAT, aquest busca: TRANQUIL·LITAT, RESPECTA PEL PAISATGE, NUL·LA DELINQÜÈNCIA, i UNA RELATIVA LLUNYANIA DE LES VIAS RÀPIDES. Ara que començàvem a tenir-ne, ara va i ens omplen els Empordans de vies ràpides, ens destrueixen el paisatge i perdrem la mica de tranquil·litat que teníem, els que hem fet l’opció de viure i treballar en el rere país.
No per arribar abans a un lloc, augmenta la felicitat personal del visitant, sovint aquesta augmenta quan per arribar-hi pot gaudir del paisatge que els nostres pagesos han anat construint amb paciència al llarg dels temps: camps, campets, camins que hi menen, marges arbrats, horts amb xifrers per apaivagar la Tramuntana...
Si us plau no ratlleu el Territori en nom del futur i la prosperitat econòmica dels empordanesos, doncs el que feu està comprometen seriosament el turisme de qualitat de les Cases Rurals, Hotels amb encant i totes les petites activitats
Jaume Fañé, manescal
Carta d'opinió al Punt diari del 20-10-2009
opinió. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
Encara la C-31
20/10/09 02:00 - JOAQUIM NADAL I FARRERAS
Algun dia s'haurà d'acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa
La profusió d'escrits sobre aquesta qüestió ara tan controvertida ha estat extraordinària. La utilització d'arguments ha estat més aviat escassa. Han predominat els adjectius per damunt dels substantius, les desqualificacions per damunt de les propostes, els insults per damunt del diàleg. En conjunt, però, s'ha evidenciat d'una banda un gran problema de comprensió i de l'altra una buidor immensa.
M'agradaria insistir, encara, en algunes qüestions que han aparegut en els escrits més recents.
La primera fa referència a la comparació amb els trams ja construïts de la mateixa carretera. Si per a alguns dels detractors de les obres actuals està bé el tram Figueres-Vilacolum, com és que es fan tants escarafalls del nou tram? Com és si es fa igual, amb les mateixes característiques, amb la mateixa secció, amb el mateix tipus d'enllaços i alguns de més grans com el que dóna accés a Vilamalla? Si ens està bé que la C-31 sigui una carretera de la xarxa bàsica és evident que està bé tant en els trams ja construïts com en els trams ara en obres.
La segona qüestió evidencia una certa manca de rigor intel·lectual o, com a mínim, denota en l'afany d'argumentació alguna imprecisió. Per als principals detractors, una de les grans virtuts de la carretera vella era que passava en el punt just de delimitació entre el Terraprim i la plana empordanesa? D'on ho han tret això? I què són sinó plana empordanesa alguns dels camps que quedaven a ponent de l'antiga traça? És veritat que entre la Tallada i Albons, la nova carretera s'endinsa a la plana, tant com que més endavant va justament a buscar, més que no pas la vella, el punt de contacte entre el Terraprim, els Aspres, i la plana fèrtil i regada.
La tercera qüestió no és cap consol, però clama al cel en benefici de la veritat. Es correspon amb una mena de sentiment autodestructiu que ens fa veure molt pitjor del que estem, i mitifica i idealitza els referents. Algun dia s'haurà d'acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa. Em revolta que es pugui generalitzar i afirmar, sense cap matís, que a la Toscana tot està bé i tot s'ha fet bé i aquí, en canvi, mancats de sensibilitat, ens hem dedicat impunement a trinxar el territori. Convido qui vulgui a fer l'exercici comparatiu. Peça a peça del paisatge. I avui trobaríem tants racons excelsos, sublims, delicadíssims a l'Empordà com a la Toscana. I trobaríem en un lloc i altre tants disbarats urbanístics equivalents. Avui ja no hi ha un paradigma toscà que ens hagi de fer morir d'enveja. No pas per devaluació de la Toscana, sinó per millora i reafirmació de l'Empordà. Però és que si parlem de carreteres, la qüestió esdevé francament més xocant. La C-31 és una meravella al costat de les carreteres i autovies que connecten, per exemple, Pisa i Florència. I la C-31 té la virtut d'establir una jerarquia i deixar que la capil·laritat existent conservi i mantingui un punt de ruralitat elemental en la major part de les comunicacions de la plana empordanesa.
Una darrera qüestió. Si fos veritat que l'antiga carretera tenia un traçat òptim la pròpia evolució de l'urbanisme dels nuclis l'hauria desvirtuat. L'antiga carretera, en molts punts aixecada i sense cunetes respecte als camps veïns (he vist més d'una vegada caure cotxes des del talús als camps de pomeres veïns), ha estat engolida per la vida urbana dels pobles que hi ha crescut a l'empara. Totes les virtuts de l'antiga carretera s'acaben quan esdevé una travessia contínua. Aquest seria, per exemple, el motiu pel qual l'Ajuntament de la Tallada va voler en el seu moment deixar els seus tres nuclis (Tor, la Tallada i Marenyà) en un mateix costat de la carretera.
Fora de la valoració concreta de la infraestructura en discussió hi ha un altre tema que posa en alerta sobre algunes línies d'atac dels detractors. En quin món vivim que per afirmar la legitimitat de les plataformes s'hagi de discutir la legitimitat democràtica dels alcaldes i dels ajuntaments? No havíem quedat que ens mancaven llibertats i les vam conquerir? No havíem fet bandera de la recuperació de la democràcia? Com es poden contraposar els mandats de l'alcalde Armangué a les signatures recollides en tal o qual campanya? No hi ha qui, justament, ens ha recordat que és en les eleccions on ens juguem el nostre futur? Hi ha en algunes columnes una sospitosa tendència excloent i autoritària sota una aparença alegrement alliberadora.
El fet més curiós és que mai no he negat cap legitimitat a les plataformes i en més d'una ocasió n'he parlat favorablement. Però constato amb profunda tristesa que no existeix cap reciprocitat i que s'ha instal·lat un exercici gratuït, que és el bescantament del poder sigui quin sigui el seu origen.
Puc afegir també que Pau Vila sabia perfectament que encara calien noves carreteres, sobretot perquè ni ara no s'han fet totes les que preveia el Pla d'obres públiques de 1935.
Ara que fa tanta por l'urbanisme, el major i millor blindatge del paisatge és garantir que no hi haurà cap requalificació en els vorals de la nova carretera, que mai caldrà revisar-ne la traça perquè mai les edificacions no n'hauran desvirtuat la funcionalitat. I caldrà, sobretot, endreçar, ordenar, netejar, pavimentar, plantar l'antiga carretera fins a fer-ne uns vials amables i còmodes per a la comunicació entre pobles i per a la millora de l'activitat econòmica i l'oferta turística.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)