En defensa del nostre territori.
Ens plantegem com un moviment de debat entorn els models territorials de creixement i per la defensa del territori contra abusos urbanístics propis d’èpoques i models insostenibles.
Si manca de veritat una variant, cal construir una Autovia de quatre(4) carrils, amb talussos i ponts que ens allunyen del Territori?
Si es necessària una variant d’onze metres d’amplada, cal que passi elevada amb talussos i ponts, com la que enshan plantificat en una de les millors zones dels Empordans, la C-31 per els poblets de: La Tallada, Tor, Albons, Torroella de Fluvià i Vilacolum?
Si cal diversificar el trànsit ho podem fer senzillament: des de la rodona de Palafrugell Nord en poden sortir dues carreteres: una cap a Pals, Torroellai Verges i un altra cap a Llofriu, Sant Climent, Vulpellac-Fonteta, la Bisbal, Corçà, La Pera i Flaçà.
Dues carreteres d’onze metres a cota=0 amb rotondes en les cruïlles que connectin amb les altres carreteres de la xarxa.
Per a què i a qui li manca l’Autovia?(ull!, no confonguem autovia amb variant)
No creieu que no en manca pas cap d’Autovia?
O es que penseu com TOTS els polítics que s’omplen la boca dient que sí fa falta una autovia pel be de l’economia?
Quins la necessiten l’autovia?
Els de la costa i primera línea de mar que ja ho tenen tot cimentat i mal urbanitzat?
Per què la necessiten?
Per anar-hi més ràpids i ser més feliços fent la cervesa entre gratacels i botigues de materials de plàstic?
I a la gent que vivim en el Territori quin be ens farà?
Què millorarà en el nostre paisatge de l’Empordanet, si sempre més veurem una barrera artificial?
I a la gent que vivim del Territori que hi guanyarem?
Què potser arribarem abans al Hospital o a la capital?
I a la gent que hem optat per viure amb el Territori, en què ens ajudarà?
Milloraran les Gavarres amb l’autovia?
Què potser es necessita per desemboscar-les?
Que fan falta encara més urbanitzacions “salvatges”?
Millorarà lanostra economia local amb l’autovia?
Vendrem més coses produïdes a la Comarca, o potser en vindran de Xina per vendre-les barates i així anar tancant les petites industries locals?
Per què l’autovia hauria d’anar pel Sud?
Per què l’autovia hauria d’anar pel Nord?
Cal que comencem tots plegats: tant els que la volen pel Nord, com els que la volen pel Sud,com els que no la volem per enlloc, a pensar de forma POSITIVA, pel be de la nostra descendència que haurà d’habitar el nostre Territori en els propers anys.
I dir també TOTS JUNTS i en veu ben alta: NO A CAP AUTOVIA!
Article publicat a TOTBISBAL per la Plataforma pel Nord Si s'acompleixen les previsions anunciades, aviat s'hauria de produir la decisió previsible sobre el traçat de l'autovia de les Gavarres al seu pas per La Bisbal, un traçat que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb excessiva càrrega d'obstinació i sense aportar arguments objectius i convincents, voldria fer transcórrer pel sud d'aquesta població. Una decisió controvertida que té en contra una gran part de la població i dos dels quatre ajuntaments afectats, els quals han recorregut per la via contenciosa algunes de les resolucions de la conselleria, cosa que hauria d'induir a la reflexió i que ens porta a pensar que en aquest llarg procés encara es poden produir canvis importants. Abans d'encarregar el projecte constructiu de la futura autovia caldria, a parer nostre, un replantejament en profunditat de tot el procés. En primer lloc, perquè no és gens raonable maldar ara per aconseguir el millor consens quan el traçat nord era el que reunia més acords, en particular, en l'àmbit municipal. Dels municipis implicats, la meitat son favorables a aquest traçat, com s'ha dit, un altre s'ha abstingut i només el darrer, La Bisbal, justament el menys afectat, s'ha mantingut en contra amb una tossuderia equívoca. I en segon lloc, perquè a hores d'ara el govern segueix apostant, sense una explicació persuasiva, pel traçat sud malgrat els enormes obstacles i els entrebancs de tota mena que comporta i que s'han explicat a bastament, com ara l'impacte en les zones habitades, la proximitat a les Gavarres, el recorregut més llarg i el cost indiscutiblement més onerós que no pas si l'autovia passés pel nord. Tanmateix, el DPTOP ha preferit, en un procés confós, tirar pel dret i prescindir de l'alternativa nord, molt millor des de tots els punts de vista, per acabar de perfilar el traçat definitiu pel sud. I això sense resoldre el primer estudi informatiu, el qual reunia totes les raons de pes a favor del traçat nord, i sense que les al·legacions haguessin tingut resposta pública ni privada, i també sense un procés participatiu promès repetidament. Tot plegat ens aboca a una situació força inexplicable en què la conselleria promou un determinat traçat contravenint, segons que sembla, alguna normativa del mateix govern. Arribats a aquest punt, caldria també tenir en compte els canvis greus i sobtats que s’han produït en el context econòmic i social que ens envolta i que obligaran sens dubte a replantejar bona part dels principis i metodologies aplicades fins ara en el desenvolupament de les infraestructures viàries a Catalunya. A l´entorn d'una carretera com la C-31 a l'Alt Empordà, avui ja son majoria nítida els qui veuen aquesta via com una dilapidació de recursos i de paisatge. Pel que fa a l'autovia de La Bisbal, ens preguntem qui pot sostenir avui que, havent-t'hi un traçat més curt, tècnicament millor, més barat i, sobretot, que afecta a moltes menys persones, el que toca ara és fer una autovia 2 km més llarga, amb menys connectivitat i amb un cost mediambiental més gran ? Ara com ara, tenint en compte la situació buida o precària dels polígons industrials i dels blocs de pisos desocupats o a mig construir existents a la zona, és raonable apel.lar a criteris urbanístics basats en un planejament de fa trenta anys i a punt de revisar, o en la construcció futura d'un nou - un altre encara ! - polígon industrial per a justificar l´autovia al sud de La Bisbal ? Els hipotètics interessos especulatius locals poden justificar l´impacte brutal de l´autovia en llogarrets mil·lenaris com Anyells, Santa Cristina, Cruïlles o Fonteta? Potser el que cal ara és una dosi de realisme, una aturada, repensar i reajustar el model de creixement del nostre país. Si és necessària una carretera nova o millorar-ne una altra, segur que s'ha de fer. Però davant de diferents opcions, hauria de prevaldre la que optimitzi el menor impacte amb la màxima funcionalitat i si, a més a més, és més barata, molt millor.
La Plataforma Gent pel Territori (que inclouGrup de veïns del barri sud de La Bisbal, Gent de Fonteta, Veïns i Veïnes de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’ Heura i Associació de veïns de Rupià), Ecologistes en Acció Comarques Gironines i Amics del Baix Empordà, volem denunciar diverses irregularitats que hem detectat en el procés d’ exposició pública del projecte “Millora general. Variant de La Bisbal d’Empordà i Corçà. Carretera C-66, pq4+500 al 20+500. Tram Forallac- La Pera” i demanem la vostra intervenció com a Síndic de Greuges.
PRIMERA:
El projecte presentat en forma d’autovia provoca greus impactes sobre el medi ambient, les àrees urbanes, els espais agrícoles i les zones de protecció cultural, difícilment assumibles per la població local. Una autovia de quatre carrils està totalment sobredimensionada i el que cal és eixamplar i millorar les carreteres existents.
Al fotomuntatge de les pàgines 11 a 16 (fet a escala real per un equip d’arquitectes), es pot apreciar la greu ferida que les opcions Sud farien al territori en transcórrer elevada sobre talussos, prop del massís de les Gavarres i d’espais catalogats a la Xarxa Natura 2000 ( Llera del Riu Daró, Zona d’ Especial Protecció de les Aus de les terreres de Vacamorta, rieres Mas Anglada, de Fonteta, Vilar, Rissec, Rodorell, etc).
SEGONA:
El 31 de juliol de 2008 va sortir a exposició pública una opció pelNord de La Bisbal i dues opcions pel Sud (mapa pàg. 3). Es van presentar més de 6400 al·legacions al projecte, aproximadament 3000 a la opció Nord i 3400 a les opcions Sud.
Així mateix, diferents alcaldes afectats per aquesta obra, també han rebutjat el projecte. Únicament el Consistori de La Bisbal, en contra de la majoria de la seva població, li ha donat suport (pag. 29,30,35,44,45).
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques NO HA CONTESTAT LES AL·LEGACIONS PRESENTADESCONTRALES OPCIONS SUD el 2008. Al’article de la pàg. 33 del dossier adjunt, ICV denuncia aquest fet.
El 31 de juliol de 2009, just un any després, tornà a sortir a exposició pública la mateixa autovia, ara només amb dues opcions Sud (mapa pàg. 4). S’ ha eliminat l’opció Nord sense cap raonament tècnic que ho avali, malgrat quel’opció Nord és més curta, més recta, més barata de construir i amb menys impacte mediambiental, segons l’estudi informatiui molts dels informes tècnics consultats.
Tal com consta als fulls 17, 18 i 19 del dossier, Medi Ambientno pot emetre l’informeambiental atès que no pot contrastar les dues opcions.
TERCERA:
Denunciem que l’autovia de l’Anella de les Gavarres s’ha fragmentat en diversos trams i s’ha presentat com a conjunt de variants de la carretera actual al pas per les poblacions, una argúcia que permet d’ EVITAR l’estudi d’impacte ambiental obligatori en un eix degran recorregut. En realitat no és un conjunt de variants, sinó una nova via, dissenyada íntegrament com a autovia.
La Llei 9/2006, de 28 d’abril, obliga les administracions públiques a realitzar una anàlisi dels efectes mediambientals prèvia a l’aprovació de qualsevol infraestructura de transport i avaluar la idoneïtat de la planificació, i això no s’ha fet.
Tampoc no s’han avaluat altres trams de la C-66, C-31 i C-65 ja executats.
QUARTA:
Creiem que la mobilitat de trànsit rodat dins i fora de La Bisbal i Corçà es pot resoldre amb una simple variant, de un carril per cada sentit, a nivell de cota, que hauria d’optar pel traçat menys impactant i el que resolgui millor la connectivitat amb les altres carreteres. No està justificat el cost econòmic ni mediambiental que suposaria la construcció sobre talussos de una autovia de quatre carrils.
Recordem que la Generalitat ja va construir una variant sud de la carretera actual que, anteriorment,passava pel centre de La Bisbal d’ Empordà, a l’avinguda de Les Voltes, i que ara s’ha integrat en el teixit urbà. Amb una senzilla variant de dos carrils pel nord, hi hauria tres opcions de distribució del trànsit al pas per La Bisbal.
A la reunió informativa del 19 de setembre de 2008, el Secretari de Mobilitat Sr. Manel Nadal justificava l’autovia parlant de 15 mil vehicles diaris. Aquestes xifres estan comptabilitzades prop de Girona (fotocopia adjunta “El trànsit a les carreteres gironines”) però a la zona de la Bisbal no arriben els vehicles que van als polígons de Celrà i Bordils ni els que es dirigeixen a L’Estartit - Torroella - L’Escala que es desvien per la Gi-642. Els que van a la zona de Platja d’Aro - Calonge des de Barcelona, passen per la C-65. Per tant, el tràfic a la zona de La Bisbal - Corçà és molt menor i la majoria -tret de les temporades turístiques- correspon a vehicles procedents dels poblets del voltant per utilitzar serveis de La Bisbal (metges, institut, supermercats, quioscs, etc.) ja que a la zona no hi ha transport públic eficaç. Creiem que el transport públic és el que caldria potenciar (pag. 55 i 56).
El paisatge de l’Alt i Baix Empordà ha estat castigat recentment amb la construcció de la C-31 entre La Tallada i Torroella de Fluvià que no ha respectat ni les zones agrícoles ni els espais naturals, i que ha provocatuna gran degradació de la zona (pag. 86 a 99). Diferents col·lectius han denunciat modificacions al projecte inicial, però no s’han aturat les obres.
DENUNCIEM:
·Eliminarl’opció nord sense justificació incompleix la llei que obliga a presentar alternatives a l’opció preferent.
·Fragmentar per trams l’Autovia de les Gavarres comporta l’incompliment de la Llei 9/2006 d’avaluació estratègica.
·En no respondre les al·legacions presentades el setembre de 2008 el Dept. de Política Territorial i Obres Públiques ha incomplert la llei.
·Que s’ha comptabilitzat globalment el trànsit de tota la C-66 i que a la zona de la Bisbal no hi circulen tants vehicles, per tant no està justificada una autovia de quatre carrils.
·Que la meitat del trànsit procedent de la costa, a partir de la rodona de Llofriu, circula per la C-31 en direcció Pals -Torroella de Montgrí i no per la C-66.
·Que falta dotar la zona de transport públic modern i eficient.
DEMANEM:
·Que el Síndic de Greuges de Catalunya revisi les irregularitats anteriorment exposades i demani que es paralitzi la tramitació del projecte “Millora general. Variant de La Bisbal d’ Empordài Corçà. Carretera C-66, pq 4+500 al 20+500. Tram: Forallac-La Pera” i es busquin alternatives menys impactants i agressives amb el territori, el medi ambient i les persones.
·Que el Síndic de Greuges actuï per tal d’ evitar MALBARATAMENT DE DINER PÚBLIC (162 milions € x 16 km = 10.000.000 €/km) i demani que es faci un NOU PROJECTE de MILLORA DEL TRAÇAT ACTUAL, mantenint un carril en cada sentit però eixamplant-la i millorant-la. Dotant-la de carrils per vehicles lents on faci falta, amb marges laterals per on circular-hi ciclistes i motoristes amb seguretat, i, si es creu necessari, fent una variant, a nivell de cota del terreny (no sobre talussos), també de un carril per cada sentit, a les poblacions de La Bisbal i Corçà.
