L'aigua

En primer lloc gràcies per dedicar 5 minuts a aquest correu :)

Qui escriu això som membres de la Plataforma Aigua és Vida i volem denunciar l'escàndol que s'està vivint en el tema de l'aigua a casa nostra.

Mentre el debat sobre l'encaix entre Catalunya i Espanya ocupa totes les portades, els fils del poder i dels grans interessos no paren de moure's darrere les cortines, sense fer soroll. I molt efectivament.

Sense aigua no podem viure més de 3 dies. És un recurs bàsic per a la vida. La seva gestió ha de respondre als interessos comuns, de la població, i no a interessos econòmics. O almenys així ho entenem nosaltres. Però aquest punt de vista no és compartit per tothom. Avui, a Catalunya, estem veient dos grans processos - gegantins, podríem dir- de privatització de la gestió de l'aigua, processos a més a més que es fan a les fosques, són antidemocràtics i no són la solució per a RES del que ens diuen.

Per una banda, s'està privatitzant l'empresa pública Aigües Ter - Llobregat (ATLL), que subministra l'aigua des dels rius fins als dipòsits municipals per a quasi 5 milions de persones. La privatització d'ATLL, empresa guanyadora de premis internacionals per la seva bona gestió, suposarà d'entrada 300 milions d'€ per la Generalitat, xifra que ni arreglarà el deute (48.000 milions), ni les tensions de tresoreria (les despeses mensuals són de mitjana de 2.800 M d'€) ni ajudarà a maquillar el dèficit. A aquesta operació, que dóna el control al sector privat durant 50 anys i no estava en cap programa electoral, s'hi han presentat dos candidats: el primer és AGBAR, és a dir, Aigües de Barcelona, empresa de capital francès en un 75% i de La Caixa en un 25%, conjuntament amb un fons d'inversió austrialà i una societat quebequesa; el segon és ACCIONA, amb un banc brasiler d'inversions i un estol d'empreses i fons d'inversió. Guanyi qui guanyi, hi perd el país.

La pròpia Generalitat preveu un augment de tarifa al llarg dels 50 anys d'un 300%, i ha comptabilitzat en 1800 M d'€ els beneficis que obtindrà el guanyador del concurs, que evidentment no es reinvertiran en el servei sinó que aniran a les butxaques dels accionistes. Aquesta és la política de país que regna avui.

Per l'altra banda, AGBAR -de nou-, que subministra l'aigua a prop del 80% de les llars de Catalunya, ja sigui sota la forma d'AGBAR, SGAB, SOREA o altres (cal recordar que al món el 90% de l'aigua la gestiona el sector públic, al revés que aquí), ho fa de manera "il·legal" a Barcelona i una vintena de municipis més, tal i com constata una sentència judicial de 2010, ja que ningú li ha donat la concessió per fer-ho. És a dir, que quan obrim l'aixeta estem pagant els beneficis d'una empresa que despedeix treballadors en massa, augmenta les tarifes arbirtràriament, s'implica en casos de corrupció i, com no, té nombroses connexions amb les administracions per actuar amb immunitat.

QUÈ FER?

La cosa no es queda aquí, desgraciadament hi ha molts més escàndols. Per això necessitem suports i col·laboracions de tot tipus, per poder destapar-ho, fer-ho públic i revertir aquestes situacions. Hi ha moltes maneres de donar un cop de mà, si creus que n'hi ha alguna que pots fer t'ho agraïrem profundament:

- En primer lloc, reenvia aquest correu a tothom: amics, familiars, coneguts, etc.
- Segueix-nos al bloc, a twitter i a facebook, fes difusió del que pengem i retuiteja'ns.
- S'està impulsant una Iniciativa Ciutadana Europea -a l'estil d'una ILP catalana- per deixar l'aigua fora de les lleis del mercat. Si encara no has signat, pots fer-ho aquí.
- A dia d'avui 32 municipis on viuen més d'1.200.000 habitants ja s'han manifestat en contra de la privatització d'ATLL. Mira si el teu ho ha fet; si és així insta'l a prendre accions legals com d'altres estan fent; i sinó insta'l a que s'hi oposi.
- Escampem la veu: nosaltres estem encantats de venir a difondre la situació allà on sigui. Organitza una xerrada al teu barri, casal, associació, plaça, etc. Només ens ho has de dir!
- Si te'n surts amb la producció i edició de material audiovisual, presentacions, gràfiques, infografies, etc. i tens temps per donar un cop de mà també escriu-nos!

Segur que hi ha moltes més formes de donar un cop de mà, som tot orelles.
Entre tots aconseguirem retornar l'aigua a mans de la ciutadania, d'on mai hauria d'haver marxat.

Energies?

https://www.youtube.com/watch?v=rZOzKPGXL5s&feature=player_embedded

El que cal i no es fa.

Està escrit en castellà, però val la pena l'informació que conté!

Lo que PUEDE hacer un gobierno en 56 días.

P.ej, ahora mismo el francés. y en 56 días el diferencial del bono de Francia ha bajado respecto al alemán a 101, y el nuestro con tanto recorte volando por +500.

Ésto es lo que ha hecho Hollande (hechos, no palabras, pero en serio) en sólo

56 días:
...
- Ha suprimido 100% de los coches oficiales y los ha subastado; y lo recaudado se destina al Fondo de Bienestar para ser distribuido a las regiones con el mayor número de centros urbanos con los suburbios ruinosos.

- Ha hecho enviar un documento (doce líneas) a todos los organismos estatales dependientes de la administración central en el cual les comunicaba la abolición de los "vehículos de empresa" desafiando de manera provocativa e insultando a los altos funcionarios, con frases como "si un ejecutivo que gana 650.000 euros año, no puede permitirse el lujo de comprar un buen coche con sus ingresos del trabajo, quiere decir que es demasiado ambicioso, que es estúpido, o que es deshonesto. La nación no necesita ninguna de estas tres figuras". Touchè. Fuera los Peugeot y los Citroen. 345 millones de euros salvados de inmediato, y trasladados a crear (apertura 15 de agosto 2012) 175 institutos de investigación científica avanzada de alta tecnología, asumiendo la contratación de 2560 jóvenes científicos desempleados "para aumentar la competitividad y la productividad de la nación".

- Ha abolido el concepto de paraíso fiscal (definido "socialmente inmoral") y promulgó un decreto presidencial de de urgencia estableciendo un porcentaje del 75% de aumento en la tributación para todas las familias que, netos, ganan más de 5 millones de euros al año. Con ese dinero (manteniendo así el pacto fiscal) sin que ello afecte un euro al presupuesto, ha contratado a 59,870 licenciados desempleados, de los cuales 6.900 desde el 1 de julio de 2012, y luego otros 12.500 el 1 de septiembre como profesores en la educación pública.

- Ha privado a la Iglesia de subsidios estatales por valor de 2,3 millones de euros que financiaban exclusivos colegios privados, y ha puesto en marcha (con ese dinero) un plan para la construcción de 4.500 jardines de infancia y 3.700 escuelas primarias, iniciando un plan de recuperación la inversión en la infraestructura nacional.

- Ha establecido el "bono-cultura" presidencial, un mecanismo que permite a cualquiera pagar cero impuestos si se constituye como cooperativa y abre una librería independiente contratando al menos dos licenciados desempleados de la lista de desempleados, con el fin de ahorrar dinero del gasto público y realizar una contribución mínima al empleo y al relanzamiento de nuevas posiciones sociales.

- Ha abolido todos los subsidios gubernamentales a las revistas, fundaciones y editoriales, sustituyéndolos por comités de "emprendedores estatales"" que financian acciones culturales sobre la base de la presentación de planes de negocio relacionados con estrategias de mercado avanzadas.

- Ha puesto en marcha un procedimiento muy complejo en el que ofrece a los bancos una elección (sin impuestos): Quien proporcione préstamos blandos a empresas francesas que produzcan bienes recibe beneficios fiscales, quien ofrece instrumentos financieros paga una tarifa adicional: lo tomas o lo dejas.

- Ha reducido en un 25% el sueldo de todos los funcionarios del gobierno, el 32% de todos los diputados y el 40% de todos los funcionarios estatales de alto nivel que ganan más de 800 000 € por año. Con esa cantidad (alrededor de 4 millones de euros) ha establecido un fondo que ofrece garantías de bienestar a las "madres solteras" en condiciones financieras difíciles garantizándoles un salario mensual por un período de cinco años, hasta que el niño vaya a la escuela primaria, y tres años si el niño es mayor. Todo ello sin modificar el equilibrio del presupuesto.

Resultado: miren qué SORPRESA! El diferencial con los bonos alemanes cayó, por arte de magia. Ha llegado a 101 (el nuestro viajando por 570). La inflación no ha aumentado. La competitividad de la productividad nacional se ha incrementado en el mes de junio por primera vez en tres años. ¿Hollande es un genio de la economía?

La tramuntana i el foc estan cremant el Nord-Oest de l'Alt Empordà

Des d'ahir al migdia s'està cremant una part de l'Albera i la part Sud del Roc de Frausa, possiblement sorgirant crítiques cap a les "retallades" i als polítics, però -sense defensar-los- caldria dir que:

• el foc fa a tots els homes iguals.
• quan avança a més de 4 quilòmetres/hora, és impossible amb mitjans humans parar-lo.
• en situacions semblants, individualment i al costat de la nostre casa, sembla que estiguem sols i que "l'oficialitat" no fa res.
• hi han accions naturals impossibles d'aturar en primera instància.
• sovint en circunstàncies d'aquestes et dones compte que tens veins i amics.
• molt importants son: 
• el COS de BOMBERS PROFESIONALS,
• les ADFs, Agrupacions de Defensa Forestals,
• els voluntaris de bona voluntat i 
• sobretot els PAGESOS i RAMADERS, amb el seu material.

Cal donar fe que els municipis petits -i ni ha molts- no s'han cremat gràcies als veins: ramaders i pagesos.

La globalització ha fet que el camp estigui cada dia menys habitat i per tant menys cuidat, amb més superfície forestal amb un sotabosc amb una gran carga de matèria combustibla.
Sembla més important fer infraestructures que no porten enlloc, que mantenir net el territori, molta gent aturada que espera un "subsidi", molta "economia" especulativa i poca de productiva, molts percentatges i comissions, molta gent dient i poca pensant en un futur sostenible i sobretot uns polítics, que amb la bandera de la Democràcia i el dret que donen els vots, ens han portat a un carrer sense sortida.
Esperem que el foc no agafi el camí cap a ponent, doncs la catàstrofe seria inimaginable!!!

L'espoli del Ter, fins al 2061

La privatització d'Aigües Ter-Llobregat comporta augmentar l'extracció del Ter

S'incompliria la promesa de retorn de cabal, que el govern havia avalat

03/07/12 02:00 - girona - Oriol Mas

El Ter al seu pas per el Pont de la Barca de Girona. Foto: JOAN SABATER.

ICV va anunciar ahir que portarà la concessió als jutjats

El compromís amb el Ter quedarà com a paper mullat. L'anterior govern de la Generalitat havia planificat un programa per reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els objectius eren passar dels 190 hectòmetres cúbics habituals durant bona part de la dècada del 2000 a un màxim de 115 hm³ el 2015. Entremig, el 2010, no es podia passar dels 150 hm³ i el 2012, dels 130.
El govern entrant va assumir aquest compromís. Fins i tot l'actual director de l'ACA va afirmar l'abril de l'any passat: “El compromís és vigent i volem retornar cabals al Ter en els terminis i quantitats anunciats.” Ara sembla que la situació s'ha capgirat i que les necessitats econòmiques del govern a curt termini poden fer variar aquests compromisos. L'avantprojecte d'explotació per a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat inclou una anàlisi econòmica i financera del servei, i compta obtenir fins a mil milions d'euros per la concessió. D'aquests, uns 400 es pagarien aquest mateix any, i la resta serien en diferit.
La concessió seria a 50 anys, fins al 2061, i el document fa una projecció de l'evolució de la demanda i de les fonts de producció d'aigua. La principal font de subministrament continua sent l'aigua del Ter, que oscil·la entre els 120 i els 166 hm³ anuals en funció de les sequeres. La resta, fins a arribar a entre 210 i 250 hm³ de demanda prevista pels municipis, prové sobretot del Llobregat. En canvi, les dessalinitzadores del Prat i de Blanes es mantenen en xifres baixes de funcionament, i només està previst activar-les més a fons els anys de sequera. Això és degut a l'alt cost de l'aigua dessalinitzada, que encariria el preu de l'aigua i de la concessió.
Per tant, el transvasament del Ter es manté com a font principal d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, recuperaria la tendència a l'alça que s'havia aconseguit capgirar aquests últims anys, cosa que posaria en risc el compliment tant de la llei del Ter del 1959 –on s'estableix que el riu ha de portar sempre més de 3 m³ per segon a Girona– i també del pla sectorial de cabals de manteniment. A més, el document no inclou altres variants, com ara la progressiva reducció d'entrada d'aigua a la conca del Ter a causa del canvi climàtic, que diversos estudis ja han detectat.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va recordar que el procés de privatització d'Aigües Ter-Llobregat no està tancat. A més, es va insistir que fins ara el govern ha complert els compromisos adquirits amb la conca del Ter.

ICV ho denunciarà

El grup d'ICV-EUiA va denunciar ahir aquest procés de privatització que ha iniciat el govern, i l'incompliment del compromís amb el Ter que representa. El diputat Joan Boada va avisar que “això condemna a mort el Ter, a les comarques gironines el riu també és vida, i el govern el que fa és vendre el Ter a una empresa”. Salvador Milà, també diputat d'ICV al Parlament, va avisar que, tal com s'està plantejant la concessió d'ATL, “és una concessió il·legal que portarem als jutjats i també a la Unió Europea”. En aquest sentit, va advertir que les previsions respecte al Ter incompliran les directrius europees referents a la qualitat de l'aigua i dels rius, i també el compromís amb el Ter i el pla de gestió de conques. A més, van recordar que l'estació d'aforament de Girona fa mesos que no funciona i que, per tant, no hi ha dades actualitzades.

LA XIFRA

166

hectòmetres cúbics

és el que es preveu transvasar habitualment i en condicions normals del Ter a Barcelona.

2015

segons

el compromís del Ter, és l'any a partir del qual només es podrien transvasar 115 hectòmetres cúbics del riu.

Peatges a l'ombra(I): el saquieg d'un país (DIRECTE!CAT)

El #novullpagar ha posat al descobert el model injust dels peatges catalans, 'el peatge a l’ombra a la catalana' posa al descobert el saqueig a tota una generació

---

L’anomena’t sistema alemany d’inversions o més conegut com  'peatges a l’ombra' el començà a utilitzar el Govern del President Pujol, i està basat en fer pagar l’obra a les empreses constructores i que aquestes cobrin cada any de l’administració que ha encarregat l’obra amb els corresponents interessos. El sistema és emprat principalment per obres de gran envergadura, el problema sorgeix quant el Govern del President Montilla abusa del model i l’adapta a tot tipus d’’obra, des d’una carretera, a un ambulatori, a una escola o una presó. L’abús és tant evident que ni tant sols es preocupen dels tipus d’interès que acaben pagant. El conseller Nadal n’és el ideòleg i el conseller Castells l’executor.

Nadal, inauguració de l'eix diagonal inversió ACS 380M, Generalitat paga 1400M

---

Comparteix

   
URL curta

---

És o no un saqueig pagar per l’eix diagonal entre 3 i 4 cops el seu cost?

És un primer exemple, i pel seu cost és un veritable escàndol. L’eix diagonal és una carretera de 64 kilòmetres que uneix Manresa i Vilanova i la Geltrú, l’empresa adjudicatària, ACS -Florentino Perez, una de les grans empreses del IBEX-35 amb més de 14.000 milions d’endeutaments i en situació de fallida- va invertir en la seva construcció 380 milions d’euros,  va acabar l’obra al 20111.  Per la carretera la Generalitat haurà de  pagar fins a l’any 2041 quasi 1.400 milions d’euros,  un increment del 368% del seu cost. Si la Generalitat hagués anat a buscar el crèdit a preu de mercat, o via bons patriòtics com a molt s’hagués doblat el seu cost. És a dir, la Generalitat li farà guanyar a l’empresa ACS, un mínim de 600 milions d’euros en 30 anys, més ben dit cada català li regalarà a l’empresa de Florentino 85.-€ pel seu benefici. Són dades facilitades per la pròpia Conselleria.

El Conseller Nadal pot omplir pagines de diari, però “el peatge a l’ombra a la catalana” és una veritable vergonya

Ara fa unes dies l’ex-conseller Nadal escrivia un article al diari El Punt on defensava el model d’inversions amb peatge a l’ombra, el que no deia era que en el país d’origen d’aquest model, Alemanya, vigilaven el tipus d’interès que aplicaven les constructores i el que és segur és que no aplicaven interessos d’usura com han fet en aquest país les grans constructores, que sense posar diners  -els hi prestaven les mateixes entitats catalanes- obtenien amb els ulls cecs de l’administració uns beneficis escandalosos.

L’ex conseller Nadal en el seu article intenta embolicar la troca i es vol espolsar les puces  sobre la seva nefasta actuació, deu pensar que un dia o altre els peatges a l’ombra esclataran pels alts costos que pagarem entre tots els catalans. Diu Nadal “Barrejar el problema dels peatges amb el deute i el peatge a l'ombra és embolicar la troca confonent conceptes.” . El que si que es embolicar la troca és parlar de peatges a l’ombra i no contestar cap de les preguntes que qualsevol persona de bé es faria.

Per què es paguen interessos d’usura a les obres adjudicades pel sistema de peatges a l’ombra? Per què no es va anar al mercat del finançament, quant resulta que les grans constructores l’obtenien amb l’aval de l’obra adjudicada? Cap tècnic de les conselleries d’Economia o del Departament de Política territorial i Obres Públiques es va adonar que les obres acabaven costant tres i quatre vegades el seu cost?

El directe!cat està investigant el que ha representat de costos extraordinaris pel país el model anomenat “peatges a l’ombra” avui fem lliurament d’una primera part, resta encara molt per explicar, quines són les empreses adjudicatàries de tants beneficis sense risc i sense esforç? Qui són els responsables d’aquest saqueig? Qualsevol persona que tingui informació que cregui pot ser interessant ens la pot enviar a denuncies@directe.cat

Hi ha solucions?

Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet

"Asistimos al nacimiento de una nueva era"

04/05/2012 - 00:00

Foto: David Airob

Ima Sanchís

¿Adiós a la guerra?
Son pocos, pero hay unos cuantos e influyentes entusiastas del futuro: Jeremy Rifkin es uno de ellos. Ha ejercido de consejero en varios gobiernos durante sus presidencias de la UE y actualmente asesora a Angela Merkel en su apuesta pionera por la producción descentralizada de energías renovables; de ellas, de su distribución a través de la red y de cómo eso cambiará el mundo trata su libro número treinta: La tercera revolución industrial (Paidós), y con ese discurso recorre el mundo (participó en el congreso Smart City Expo World de Barcelona). "El internet de la energía cambiará la forma de trabajar y de vivir. Y significará el fin de las guerras por los recursos energéticos".

Sabe cómo crear empleo?
Sí. Debemos pasar a la tercera revolución industrial.

¿En qué consiste?
En un nuevo modelo energético y productivo que ya está en marcha: el capitalismo de la distribución.

¿Es una broma?
Mire a su alrededor con perspectiva y verá que ya estamos experimentando una transformación histórica en la forma de generar y distribuir la energía.

Seguimos dependiendo del petróleo.
Sí, y hemos de librarnos de esa dependencia, superar la segunda revolución industrial y comenzar una nueva era.

¿Por qué?
Aparte de que la energía fósil está poniendo en peligro nuestra supervivencia como especie, ha determinado y ha diseñado nuestro sistema de vida y la manera de organizarnos socialmente: un sistema ya caduco.

¿...?
La primera revolución industrial, al mejorar la higiene y la salud, disparó la demografía. Luego envió a todos los niños al colegio para tener trabajadores eficientes.

¿Y qué ha hecho de nosotros la segunda revolución industrial?
Ha impuesto sistemas centralizados: un gobierno, con una gran capital, en la que se centra todo el poder de decisión y de información a través de televisiones y radios estatales; las centrales de energía, que producen y regulan toda la energía del país, y las carreteras, que responden a esa lógica.

Si prescindimos del petróleo, ¿nos organizaremos de otra manera?
Cambiaremos todo nuestro modo de vida.

Decía usted que ya estamos en ello.
De la misma manera que el vapor nos llevó a la primera revolución industrial, y el motor Daimler-Benz a la segunda, la apuesta de Alemania por la producción descentralizada de energías renovables nos lleva a la tercera.

Pero las energías renovables no son una novedad.
Lo revolucionario es su combinación con internet: el gran cerebro en red. Eso significa decir adiós a la gran televisión centralizada y al poder de decisión centralizado. La autoridad ya no será vertical, sino distributiva.
Alguien la ejercerá.
La tendrá quien posea más información en cada momento para tomar iniciativas, irá alternándose en la red. Las grandes centrales eléctricas se sustituirán por pequeñas productoras de energía controladas por el ciudadano, instaladas en el tejado de la comunidad de vecinos, oficinas, fábricas...
Ya hay comunidades que se abastecen con energías renovables y no han cambiado el mundo.
La verdadera revolución estallará cuando la energía se transmita por la red y la inteligencia colectiva regule su uso. Si en su tejado produce más energía de la que necesita (eólica, geotérmica o solar), la red la redistribuirá y usted cobrará por ello, y cuando necesite más, la comprará.

¿Es una utopía?
En Alemania, IBM, Siemens y Cisco están experimentando diversos sistemas en seis länder para poder enviar kilovatios por la red como si fueran bits de información, y buscando la manera de almacenarlos.

¿Ni plataformas petrolíferas ni tampoco centrales de energías alternativas?
No, porque el aire, la tierra y el sol están en todas partes. En todos los tejados y espacios verdes del planeta se puede captar esa energía y convertirla en electricidad.

¿Y quién lo paga?
Al precio actual, cualquier edificio amortiza en siete años la inversión; pero igual que ha ocurrido con los ordenadores y los móviles, al masificarse su uso bajará el precio.

¿Cómo viajaremos?
Camiones, coches y autobuses serán vehículos enchufables. Es mucho más fácil y barato colocar enchufes que surtidores y depósitos de combustible. Y pronto habrá aviones con energía eléctrica.

Un futuro prometedor, pero hará falta inversión...
Sí, y trabajo, lo que revitalizará nuestra economía y creará miles de empleos.

Es un pez que se muerde la cola.
Los países desarrollados en crisis, como España, deben convertir esa necesidad de adaptación a la nueva tecnología en una oportunidad para el relanzamiento económico. Sí o sí, España necesita crecimiento; sólo con austeridad no se va a ningún lado.

¿Y cómo afectará al tercer mundo?
Este cambio de paradigma cambiará la geopolítica mundial. Los países más pobres podrán convertir su carencia de infraestructuras en ventaja competitiva: es más fácil y barato partir de cero que reconvertir lo ya existente.

Quienes generan y distribuyen la energía van a resistirse.
Sí, como se resistieron las grandes empresas discográficas hasta morir. Es obvio, como han detectado todos los movimientos de indignados del mundo, que el esquema de la segunda revolución industrial está viniéndose abajo.

El ciudadano quiere poder.
Y ese es el significado final de poder generar nuestra propia energía, venderla y comprarla libremente en la red. De hecho, ya se están creando nodos de autosuficiencia que viven conectados con la biosfera. Las energías renovables cierran el círculo de integración del ser humano con el medio.
·······················
Compra el libro en Amazon.es:
La Tercera Revolución Industrial: Cómo el poder lateral está transformando la energía, la economía y el mundo 

Seminari del Centre d'Estudis Jordi Pujol

Centre d'Estudis Jordi Pujol ha endegat un seminari amb el títol: "CONVIURE AMB LA CULTURA DEL NO"
Carta adreçada al President per la Secretària de la Unió de Plataformes a la que estem adherits com a Gent pel Territori.

Molt Honorable ex President Jordi Pujol

Hem rebut la convocatòria al vostre Seminari “Conviure amb la Cultura del NO”, i tot i no identificar-nos en absolut amb el nom, sabem que us referiu erròniament a nosaltres: la ciutadanía organitzada en milers de plataformes i entitats que han nascut i treballen en el territori; que a poc a poc, amb molta perseverància i pacíficament, hem anat construint una xarxa de treball comù, en el nostre cas de 71 entitats agrupades en la "Unió de Plataformes per la defensa mediambiental, el patrimoni cultural i els drets cívics", i assolit complicitats i col.laboracions puntuals amb més de 200 altres entitats afins.

Sou l’artífex del títol que ens adjudiqueu, i desde el 2005 a les jornades de Vic, a les que també vam assistir, ens heu agrupat en una “Cultura”, cosa que us agraïm, doncs pocs grups poden vanagloriar-se d’haver construït un corrent de pensament a Catalunya i al món, i menys encara els partits polítics, d’on qualsevol forma de reflexiò intel.ligent sembla haver-se esfumat fa temps.

També volem agraïr-vos un matís de canvi en la forma en que us adreceu a nosaltres: munteu ara un Seminari per ensenyar a “Conviure amb”, que tot i la connotaciò òbvia de suportar una incomoditat, millora d’anys enrera en que activament incitàveu a “anar contra”. Si la nostra tenacitat didàctica i conciliadora ha influït en aquest canvi, n’estem encantades!

Malgrat tot, no podem oblidar la progressiva criminalització que de qualsevol moviment de base, no controlat pels partits, s’ha fet en la nostra jove i ja perduda democràcia, pels Governs de tots colors. Ni la pressiò que s’exerceix en els periodistes des de les cúpules dels mitjans, provinent dels partits, perquè les nostres propostes i alternatives viables mai arribin a l’opiniò pública; la pressiò policial i judicial que s’envia contra persones en legítima acció cívica de defensa de la legalitat urbanística o ambiental, que es troben tot d’una en el banc dels acusats, sovint amb proves falsejades.

Temem que seminaris com aquest formin part d’una reacciò organitzada contra el que la societat civil es capaç de construir; d’una guerra preventiva a tota iniciativa que provingui des de baix, fora del control de les cúpules del poder, prèvia a la repressió de la lliure circulació d’informaciò i reuniò.

Aquest temor ens fa apelar al millor Jordi Pujol: el demòcrata que proclama que defensa Catalunya i la seva ciutadanía, perquè obri l’òptica del Seminari a la veu del territori i les seves entitats, i als grups temàtics que proposen alternatives a la gestiò de l'energía, l'aigua, el transport i l'habitatge.

Mirar-se la ingent tasca de formiga de tanta gent de tot arreu com negativa pel país, com responsable de frenades per l’economía, només pot provenir d’una nostalgia maquinista dels anys’20, del desarrollisme dels any’60, les utopíes retrògrades del segle XX passat. Malauradament, hem pogut constatar, malgrat els nostres advertiments, el resultat de posar-les en pràctica dels ’90 ençà, i el patiment que generen cada día al nostre voltant.

Gestionar la modernitat global es més complex que anar tirant trens, carreteres, cases, centrals tèrmiques i molins de vent per les muntanyes, els rius i les platges, de manera servil a l’oferta industrial, immobiliària i financera, sense mirar si aixafen boscos, patrimoni artístic o recursos productius locals. Requereix coneixements transversals i teixir complicitats socials, comprendre els potencials del país en el context global, construir una matriu de prioritats entre ells i emfasitzar-los cap el seu òptim.

No som nymbis ni Nos crònics, som la ciutadanía informada, que regala hores de família, amics i feina als demés, treballant incansablement per recopilar dades d’arreu del món, consultar lleis, compartir experiències innovadores i verificar-ne els resultats, elaborant alternatives viables de futur, a petita i gran escala, i oferint-les gratuïtament als Ajuntaments i els Governs, suportant negatives, cops de porta, despreci i amenaces: una vergonya pel país.

Estem ben segures totes les UPs de que si els governants catalans han de tenir por d’alguna cosa no es de nosaltres, la ciutadania reflexionant i proposant en xarxa, activa i pacíficament, sino de que en nom de Catalunya estiguin servint inconscientment -en el millor dels casos- foscos interessos supranacionals, de sectes, lobbys religiosos, i fins i tot mafiosos.

El vector ambiental, entreteixit amb el cultural, el social i l’econòmic, haurà de ser inherent a qualsevol proposta de futur de país, si volem sobreviure físicament, i també com naciò.

I mentre les Administracions i els Governs no vetllin perquè això passi, ho seguirem fent nosaltres: la gent.

Salutacions

Ada Llorens

Secretaria provisional de la

Unió de Plataformes per la defensa mediambiental, el patrimoni cultural i els drets cívics

La C-31 encara ?

Mig centenar de pagesos tallen la C-31 a l'Alt Empordà per reclamar els 2 milions d'euros que se'ls deuen de les expropiacions

Els afectats han plantat tomàquets al mig de la calçada i amenacen amb més mobilitzacions si no se'ls escolta

ACN

Torroella de Fluvià | Actualitzada el 06/04/2012 12:39

Els pagesos han tallat la C-31 a l'alçada de Torroella de Fluvià per reclamar els 2 MEUR que el Govern els deu per les expropiacions / ACN

Mig centenar de pagesos han tallat la carretera C-31 a l'altura de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) per reclamar els 2 milions d'euros que se'ls deuen per les expropiacions de l'obra. La carretera ja fa dos anys que es va inaugurar i, segons assegura Unió de Pagesos, els propietaris de 158 finques afectades encara no han vist ni un euro. Els pagesos han entravessat els tractors a la carretera i, per fer sentir la seva indignació, han plantat tomàquets al bell mig de la calçada. "Només demanem el que és just, que ens paguin d'una punyetera vegada el que ens deuen", ha dit el coordinador nacional del sindicat, Joan Caball. Els afectats amenacen amb més mobilitzacions si el Govern no els escolta.

Diari ARA

EUROVEGAS

El govern de la Generalitat promou la instal·lació del complex EuroVegas al voltant de la ciutat de Barcelona. Segons el president, aquest projecte és crucial per al benestar futur del nostre país i conduirà a la creació de milers de llocs de treball. L¹any 1931, eljoc va ser legalitzat a l¹estat de Nevada i va comencar la construcció de casinos a la ciutat de Las Vegas. Durant els anys quaranta, Las Vegas (i l¹estat de Nevada) es va convetir en una atracció turística mundial lligada al joc.
Avui, setanta anys després, l'estat de Nevada ocupa la posició 46, entre els 50 estats de la Unió, pel que fa a la qualitat de les escoles; la número 42 pel que fa a la salut dels ciutadans, i la
número 45 pel que fa a la proporció de joves amb títol universitari. D'altra banda, ocupa la tercera posició en nombre de crims violents i la segona en nombre d'execucions hipotecàries. Irònicament, ocupa la primera posició pel que fa a desocupació: és, amb diferència, l'estat amb l'índex d'atur més alt de tota la Unió.
Roderic Guigo
(1) Centre de Regulacio Genòmica
(2) Universitat Pompeu Fabra


"Hem de tenir la ment oberta. Pero no tant que se'ns caigui el cervell." Richard Feynman

Aturem EUROVEGAS

Manifest:

Plataforma Aturem Eurovegas

Salvem el Delta del Llobregat

Les entitats signants, davant els rumors i informacions periodístiques sobre el projecte anomenat “Eurovegas” que el Govern de la Generalitat estaria negociant amb el multimilionari nord-americà Sheldon Adelson (Las Vegas Sands Co.), consistent a construir un macro-complex de joc i oci, a l’àrea metropolitana de Barcelona, molt probablement a la zona agrícola del Delta del Llobregat,

MANIFESTEN la seva oposició a l’esmentat projecte per les següents raons:

• El projecte Eurovegas aprofundeix en un model de creixement econòmic basat en l’especulació urbanística i financera. El projecte podria representar una de les majors inversions de la història de Catalunya en aquest sentint, portant-nos a perpetuar un model que es troba entre les causes principals de la crisi econòmica que pateix el nostre país.

• Al contrari del que ens volen fer creure des del Govern de la Generalitat, el negoci principal d’Eurovegas serà el joc, i no altres sectors com el de les convencions. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010)1, el 75% dels ingressos de l’empresa provenen del joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, convencions i altres no arriben al 25%.

• El negoci del joc i el model d’oci que comporta tant sols genera beneficis a la multinacional implicada, sense aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves empreses. L’Estat de Nevada, on es troba Las Vegas, és el primer en taxes d’atur i el tercer en criminalitat violenta de tots els EUA.

• El model de mega-casinos porta associat inevitablement greus efectes secundaris, com l’augment de la corrupció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopaties. Reconeguts experts en la matèria (com Roberto Saviano) han alertat que Eurovegas suposarà un fort pol d’atracció per a la màfia internacional.

• És poc creïble que Eurovegas pugui aportar els 260.000 llocs de treball que es prometen. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands Co. (Annual Report 2010)1, els quatre megacomplexos que té actualment la companyia al món, donen feina només a 36.000 persones. De fet, tot el sector del turisme (hostaleria i restauració) a Catalunya ocupa a un màxim de 350.000 persones en els aproximadament 500.000 llits hotelers. Les xifres que es prometen per Eurovegas són, senzillament, impossibles. És lamentable com s’està utilitzant la desesperació de la població a l’atur per a justificar socialment aquest projecte.

• La ubicació d’Eurovegas al Delta del Llobregat vulneraria la planificació urbanística i territorial que s’hi ha desenvolupat els darrers trenta anys. El Baix Llobregat ha contribuït al desenvolupament de Catalunya, aportant el seu territori per ubicar les majors infraestructures de tot el país, i en canvi pateix els índexs d’atur més elevats i els últims en renda familiar.

• La construcció d’Eurovegas causaria greus impactes ambientals sobre tots els espais naturals conservats en virtut dels seus valors naturals excepcionals, i que estan protegits segons la legislació catalana i europea vigent. El projecte produiria una gran afectació en espècies en risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosistemes de protecció prioritària, ja fos per afectació directa i/o per contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica. No és possible desenvolupar aquest projecte sense vulnerar la legislació europea.

• A l’aqüífer situat sota el Delta del Llobregat s’emmagatzema un volum d’aigua equivalent al pantà de Sau, constituint una de les reserves d’aigua més importants de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents del nostre país les restriccions a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Amb el canvi climàtic cada cop més accentuat, resulta irresponsable pensar en construir un complex que seria un immens consumidor d’aigua dolça (camps de golf, hotels,…) i afectaria la recàrrega de l’aqüífer.

• Aquest tipus d’instal·lacions són enormes consumidores d’energia. Augmentar el consum elèctric ens allunya de la necessària apagada de les centrals nuclears, i ens torna més dependents del petroli, fomentant de manera irresponsable el canvi climàtic.

• No ens podem permetre perdre el Parc Agrari, una de les terres més fèrtils de la Mediterrània al costat mateix de Barcelona. És imprescindible per a garantir la seguretat alimentària de la població i no empitjorar la dependència de les importacions d’aliments de l’exterior per al consum quotidià.

• El secretisme amb el que el Govern de Catalunya negocia amb l’empresa responsable del projecte suposa una actitud indigne d’un govern democràtic. S’està fent d’esquenes al territori i sense donar informació veraç i contrastada a la ciutadania, ni als i les representants dels possibles ajuntaments afectats.

• Satisfer les exigències de modificacions legals a mida, en una mena de subhasta a la baixa de deures legals, seria una intolerable submissió de l’Estat de Dret, en un comportament propi d’una “república bananera” al servei dels interessos d’una gran empresa multinacional. Les exempcions d’impostos i de contribució a la Seguretat Social que planteja el promotor són un insult per als milers de petits empresaris i emprenedors que cada dia lluiten per tirar endavant uns negocis que aporten, convé no oblidar-ho, la majoria de llocs de treball del país.

Nosaltres, les entitats sota-signants, considerem que la implantació del macrocomplex anomenat Eurovegas representa un model de desenvolupament insostenible, absolutament oposat a un model socioeconòmic que contempli dos aspectes irrenunciables: satisfer les necessitats socials de treball, serveis públics i benestar, alhora que es conserva el territori per a les generacions futures. Apostem per desterrar la cultura de l’economia especulativa i per fomentar la de l’economia economia productiva i ecologicament sostenible que és l’única que serà viable social i ambientalment a llarg termini.

Per tot això diem: Eurovegas, ni aquí ni enlloc!
Catalunya, 21 de Març de 2012

Podeu signar contra la destrucció del delta del Llobregat.
per signar

“CRISI ECONÒMICA I MODEL DE MOBILITAT A CATALUNYA”

Nota de premsa
Nova publicació “CRISI ECONÒMICA I MODEL DE MOBILITAT A CATALUNYA”
L'ADENC, amb el suport de l'Obra Social d'Unnim Caixa, publica en format digital “CRISI ECONÒMICA I MODEL DE MOBILITAT A CATALUNYA. Les oportunitats de l'ambientalització de les infraestructures de mobilitat”, de Manel Larrosa, Alfred Martínez, Màrius Navazo i Maties Serracant.
La publicació recull, en forma d'articles, una revisió crítica de la planificació i programació de les infraestructures de mobilitat terrestre dels darrers anys i apunta criteris per ambientalitzar la revisió profunda que ha de marcar l'orientació del nou model de mobilitat.
La publicació
El conjunt d’articles d’aquesta publicació, possible gràcies al suport de l’Obra Social d’Unnim Caixa (Premis Caixa de Sabadell 2010), són reflexions a l’entorn de l’objectiu perseguit d’una mobilitat sostenible, objectiu integrat en els principis fundacionals de l’ADENC.
“CRISI ECONÒMICA I MODEL DE MOBILITAT A CATALUNYA. Les oportunitats de l'ambientalització de les infraestructures de mobilitat” és un conjunt d'articles elaborats per membres de l'ADENC: Manel Larrosa (arquitecte), Alfred Martínez (matemàtic), Màrius Navazo i Maties Serracant (geògrafs). Malgrat ser articles que permeten lectura independent, l'ordenació arbitrària que els indexa permet fer un recorregut del gra gruixut de la planificació de les infraestructures al gra fi d'infraestructures concretes, permet saltar d'una revisió crítica del marc de planificació actual d'infraestructures de mobilitat terrestre a propostes d'infraestructures que permetrien un major
encaix ambiental, alhora que un major adaptació als criteris de viabilitat i rendibilitat social, tan necessaris en els temps de crisi com en temps de bonança.
La publicació està integrada pels següents articles:
- Introducció. ADENC
- La planificació de les infraestructures de transport contra la planificació territorial. Manel Larrosa, Màrius Navazo
- Hi ha un model estàndard de dotació de xarxes lineals? Manel Larrosa
- Perfil infraestructural i mobilitat a Europa. Manel Larrosa
- Recapitulació: autovies a l'estat autonòmic i model català d’infraestructures. Manel Larrosa
- El perfil ferroviari de Madrid i Barcelona. Manel Larrosa
- El desordre del model del ferrocarril metropolità de Barcelona. Manel Larrosa
- El PITC en el context europeu. Manel Larrosa
- La Dorsal Ferroviària, un nou eix de la mobilitat a Catalunya. Manel Larrosa, Alfred Martínez
- Sobre l'equilibri territorial. Manel Larrosa
- Consums i emissions en mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona. Manel Larrosa
- Política energètica, territori i accions des de baix cap a dalt. Manel Larrosa
- Vallès: perifèria metropolitana i despesa energètica. Manel Larrosa
- 800.000 vehicles (una cara addicció). Manel Larrosa
- La Ronda del Maresme: anàlisi de l’estudi de trànsit i el rendiment de la inversió. Manel Larrosa, Maties Serracant
- La mobilitat en transport públic al Maresme, situació actual i alternativa d’un ferrocarril suburbà al llarg de la C32. Manel Larrosa
La publicació, sota llicència de Creative Commons (lliure disposició amb referència als autors per a usos no comercials), està disponible només en format digital. Se n'han editat 200 CD i es pot consultar íntegrament a l'apartat de Publicacions del web de l'ADENC. Podeu accedir a aquest apartat clicant aquí , o directament a la publicació clicant aquí .
L'ADENC agraeix la col·laboració dels correctors lingüístics Alba Dedeu, Marta Garcia i Jordi Martí.
Per què aquesta nova publicació?
En els textos hi ha des de reflexions sobre la quantificació i mesura de les dotacions de xarxes lineals (carreteres, ferrocarrils, autovies...) fins a anàlisis més recents sobre el fet energètic i els consums al voltant de la mobilitat. Aquestes anàlisis parteixen del convenciment que els grans objectius de la sostenibilitat de la mobilitat es poden aplicar de manera molt concreta en cada infraestructura, amb el ple convenciment que hauríem de superar estadis tot començant a parlar de corredors, de les infraestructures que els integren, de les quotes de distribució modal i dels nous objectius de repartiment modal que es pretenen assolir corredor per corredor amb les infraestructures, gestió o
serveis que els han de fer possibles. L'aspiració de l'ADENC és que els principis que defensem prenguin major presència i predominància.
En uns temps en què tot trontolla i en què se sumen les amenaces de la crisi ambiental (canvi climàtic i limitacions dels recursos naturals) i de la crisi energètica (el pic del petroli ja es va assolir el 2006 i els d’altres recursos energètics no són llunyans), les oportunitats d’ambientalitzar-nos són, més que un repte, una obligació.
ADENC-EdC
El Vallès, 17 de febrer de 2012
Més informació:
ADENC 937 171 887 655179694
correu@adenc.cat www.adenc.cat

El creixement és la causa de fons de la crisi' Tim Jackson

Sostenible 31.01.12

Tim Jackson és professor de desenvolupament sostenible a la Universitat de Surrey (Regne Unit) i director del grup de recerca sobre estils de vida, valors, i medi ambient (RESOLVE en l'acrònim anglès). Aquest grup assessora al govern britànic i a altres executius del món en polítiques relacionades amb el comportament ciutadà en relació a l'energia. Jackson ha visitat Barcelona per presentar el seu darrer llibre Prosperity Without Growht, editat en castellà per Icaria i Intermón Oxfam. La seva tesi és tot un repte: no sortirem de la situació en què ens trobem sense una nova economia on el benestar es desvinculi del creixement. Tim Jackson no defineix completament el nou model, però dóna pistes de quins han de ser-ne els elements constitutius.

Llegiu l'entrevista de l'Albert Punsola a

http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=4&num_noticia=439552

Més despeses innecesàries!

INDIGNA'T I FIRMA!

Estrenem una recollida de signatures a la nostra pàgina web www.iaeden.cat.

El setembre d'aquest any vam denunciar que la Diputació de Girona pretén
“condicionar” la carretera GIV-6201, una carretera més que secundària que
passa pel mig del Parc Natural dels Aiguamolls. Aquest cop no només
protestem perquè aquest projecte vulnera lleis catalanes, estatals i
europees de conservació i protecció del medi natural i de la
biodiversitat, sinó també perquè el pressupost de l'obra és de
2.019.799,86 euros! No entenem com en la situació actual de contenció de
la despesa pública i de retallades –en sectors més precaris i necessitats
de recursos públics, com la sanitat o l’ensenyament–, es gastin tants
diners en benefici de tant pocs destinataris.
Hem presentat un recurs de reposició per demanar la retirada d'aquest
projecte. Amb la teva signatura pots expressar la teva indignació i donar
suport a la nostra demanda!

Adjuntem el nostre darrer comunicat de premsa sobre aquest tema i trobaràs
més informació sobre el projecte en l'apartat “oficina tècnica” de la
nostra pàgina web. Moltes gràcies per a la teva col·laboració! Salvem
l'Empordà!

ISLÀNDIA

ISLANDIA TRIPLICARA SU CRECIMIENTO EN 2012 TRAS ENCARCELAR A POLITICOS Y BANQUEROS

Islandia consiguió acabar con un gobierno corrupto y parásito. Encerró a los responsables de la crisis financiera en la cárcel. Empezó a redactar una nueva Constitución hecha por ellos y para ellos. Y hoy, gracias a la movilización, será el país más próspero de un occidente sometido a una tenaz crisis de la deuda. Es la ciudadanía islandesa, cuya revuelta en 2008 fue silenciada en Europa por temor a que muchos tomaran nota. Pero lo lograron, gracias a la fuerza de toda una nación, lo que empezó siendo crisis se convirtió en oportunidad. Una oportunidad que los movimientos altermundistas han observado con atención y lo han puesto como modelo realista a seguir.

Desde En Positivo, consideramos que la historia de Islandia es una de las más buenas noticias de los tiempos que corren. Sobretodo después de saber que según las previsiones de la Comisión Europea, este país del norte atlántico, cerrará el 2011 con un crecimiento del 2,1% y que en 2012, este crecimiento será del 1,5%, una cifra que supera el triple que la de los países de la zona euro. La tendencia al crecimiento aumentará incluso en 2013, cuando está previsto que alcance el 2,7%. Los analistas aseveran que la economía islandesa sigue mostrando síntomas de desequilibrio. Y que la incertidumbre sigue presente en los mercados. Sin embargo, ha vuelto a generar empleo y la deuda pública ha ido disminuyendo de forma palpable.

Este pequeño país del periférico ártico rechazó rescatar a los bancos. Los dejó caer y aplicó la justicia sobre quienes habían provocado ciertos descalabros y desmanes financieros. Los matices de la historia islandesa de los últimos años son múltiples. A pesar de trascender parte de los resultados que todo el movimiento social ha conseguido, poco se ha hablado del esfuerzo que este pueblo ha realizado. Del límite que alcanzaron con la crisis y de las múltiples batallas que todavía están por resolver.

Sin embargo, lo que es digno de mención es la historia que habla de un pueblo capaz de comenzar a escribir su propio futuro, sin quedar a merced de lo que se decida en despachos alejados de la realidad ciudadana. Y aunque sigan existiendo agujeros por llenar y oscuros por iluminar.

La revuelta islandesa no ha causado otras víctimas que los políticos y los hombres de finanzas. No ha vertido ninguna gota de sangre. No ha sido tan llamativa como las de la Primavera Árabe. Ni siquiera ha tenido rastro de mediática, pues los medios han pasado por encima de puntillas. Sin embargo, ha conseguido sus objetivos de forma limpia y ejemplar.

Hoy por hoy, su caso bien puede ser el camino ilustrativo de los indignados españoles, de los movimientos de Occupy Wall Street y de quienes exigen justicia social y justicia económica en todo el mundo.

El problema de la fam

La sobirania alimentària com a alternativa
Esther Vivas
La globalització neoliberal, en la seva trajectòria per privatitzar tots els àmbits de la vida, ha fet el mateix amb l'agricultura i els béns naturals, sotmetent a la fam i a la pobresa a una immensa part de la població mundial. Avui es calcula que al món hi ha 925 milions de persones famolenques, segons dades de la FAO, quan, paradoxalment, es produeixen més aliments que mai en la història.

Com indica l'organització internacional GRAIN, la producció de menjar s'ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la població mundial només s'ha duplicat des d'aleshores, però els mecanismes de producció, distribució i consum, al servei dels interessos privats , impedeixen als més pobres l'obtenció necessària d'aliments.

L'accés, per part de la petita pagesia, a la terra, l'aigua, a les llavors ... no és un dret garantit. Els consumidors no sabem d'on ve allò que mengem, no podem escollir consumir productes lliures de transgènics.
La cadena agroalimentària s'ha anat allargant progressivament allunyant, cada vegada més, producció i consum, afavorint l'apropiació de les diferents etapes de la cadena per empreses agro-industrials, amb la consegüent pèrdua d'autonomia de camperols i consumidors.

Davant d'aquest model dominant del agribusiness, on la recerca del benefici econòmic s'anteposa a les necessitats alimentàries de les persones i al respecte al medi ambient, sorgeix el paradigma alternatiu de la sobirania alimentària. Una proposta que reivindica el dret de cada poble a definir les seves polítiques agrícoles i alimentàries, a controlar el seu mercat domèstic, impedir l'entrada de productes excedentaris a través de mecanismes de dumping, a promoure una agricultura local, diversa, camperola i sostenible, que respecti el territori, entenent el comerç internacional com un complement a la producció local. La sobirania alimentària implica tornar el control dels béns naturals, com la terra, l'aigua i les llavors, a les comunitats i lluitar contra la privatització de la vida.


Més enllà de la seguretat alimentària
Es tracta d'un concepte que va més enllà de la proposta de seguretat alimentària, defensada per la FAO a partir dels anys 70 amb l'objectiu de garantir el dret i l'accés a l'alimentació a tota la població. La seguretat alimentària no representa un paradigma alternatiu en no qüestionar l'actual model de producció, distribució i consum i ha estat, sovint, desposseït del seu significat original. La sobirania alimentària, d'altra banda, inclou aquesta proposta, garantir que tothom pugui menjar, alhora que s'oposa al sistema agro-industrial dominant i a les polítiques de les institucions internacionals que li donen suport.


Assolir aquest objectiu requereix una estratègia de ruptura amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l'Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que han erosionat la sobirania alimentària dels pobles a partir dels seus dictats de lliure comerç, plans de ajust estructural, endeutament extern, etc... Davant d'aquestes polítiques, cal generar mecanismes d'intervenció i de regulació que permetin estabilitzar els preus, controlar les importacions, establir quotes, prohibir el dúmping i en moments de sobre-producció crear reserves específiques per quan aquests aliments escassegin. A nivell nacional, els països han de ser sobirans a l'hora de decidir el seu grau d'autosuficiència productiva i prioritzar la producció de menjar per al consum domèstic, sense intervencionismes externs.

Però, reivindicar la sobirania alimentària no implica un retorn romàntic al passat, sinó que es tracta de recuperar el coneixement i les pràctiques tradicionals i combinar-les amb les noves tecnologies i els nous sabers.
No ha de consistir tampoc en un plantejament localista, ni en una "mistificació del que és petit" sinó en repensar el sistema alimentari mundial per afavorir formes democràtiques de producció i distribució d'aliments.

Una perspectiva feminista
Avançar en la construcció d'alternatives a l'actual model agrícola i alimentari implica incorporar una perspectiva de gènere. Es tracta de reconèixer el paper que les dones tenen en el cultiu i la comercialització d'allò que mengem. Entre un 60 i un 80% de la producció d'aliments als països del Sud, segons dades de la FAO, recau en les dones. Aquestes són les principals productores de cultius bàsics com l'arròs, el blat i el blat de moro, que alimenten a les poblacions més empobrides del Sud global. Però malgrat el seu paper clau en l'agricultura i en l'alimentació, elles són, al costat dels nens i nenes, les més afectades per la fam.
Les dones, en molts països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina s'enfronten enormes dificultats per accedir a la terra, aconseguir crèdits, etc. Però aquests problemes no només es donen al Sud, a Europa moltes camperoles pateixen una total inseguretat jurídica, ja que la majoria d'elles treballen en explotacions familiars on els drets administratius són propietat exclusiva del titular de l'explotació i les dones, tot i treballar-hi, no tenen dret a ajudes, a la plantació, a una quota làctica, etc.
La sobirania alimentària ha de trencar no només amb un model agrícola capitalista sinó també amb un sistema patriarcal, profundament arrelat en la nostra societat, que oprimeix i supedita a les dones. Una sobirania alimentària que no inclogui una perspectiva feminista estarà condemnada al fracàs.

La Via Pagesa
El concepte de sobirania alimentària va ser proposat pel moviment internacional de La Via Camperola, que agrupa unes 150 organitzacions camperoles de 56 països, l'any 1996 coincidint amb la Cimera Mundial sobre l'Alimentació de la FAO a Roma.


La Via Camperola es va constituir el 1993, en els albors del moviment anti-globalització, i progressivament es convertiria en una de les organitzacions de referència en la crítica a la globalització neoliberal. El seu ascens és l'expressió de la resistència camperola a l'enfonsament del món rural, provocat per les polítiques neoliberals i la intensificació de les mateixes amb la creació de l'Organització Mundial del Comerç.

La gent de la Via és bastant heterogènia, en termes de procedència ideològica i dels sectors representats (sense terra, petits camperols ...), però tots coincideixen en pertànyer a les franges camperoles més colpejades per l'avanç de la globalització neoliberal. Un dels seus èxits ha estat el de superar, de forma bastant satisfactòria, la bretxa entre els camperols del Nord i del Sud, articulant una resistència conjunta a l'actual model de liberalització econòmica.


Des de la seva creació, La Via ha creat una identitat "camperola" polititzada, lligada a la terra ia la producció d'aliments, construïda en oposició a l'actual model de l'agro-business i la base de la defensa de la sobirania alimentària. La Via encarna un nou tipus de "internacionalisme camperol" que podem conceptualitzar com el "component camperol" del nou internacionalisme de les resistències representat pel moviment "altermundialista".

Una opció viable
Un dels arguments que utilitzen els detractors de la sobirania alimentària és que l'agricultura ecològica és incapaç d'alimentar al món. Però contràriament a aquest discurs, diversos estudis demostren que aquesta afirmació és falsa. Així ho constaten els resultats d'una exhaustiva consulta internacional impulsada pel Banc Mundial en partenariat amb la FAO, el PNUD, la UNESCO, representants de governs, institucions privades, científiques, socials, etc., Dissenyat com un model de consultoria híbrida, amb el nom de IAASTD, que va involucrar a més de 400 científics i experts en alimentació i desenvolupament rural durant quatre anys.


És interessant observar com, tot i que l'informe tenia darrere a aquestes institucions, concloïa que la producció agro-ecològica proveïa d'ingressos alimentaris i monetaris als més pobres, alhora que generava excedents per al mercat, sent millor garant de la seguretat alimentària que la producció transgènica. L'informe del IAASTD, publicat a principis del 2009, apostava per la producció local, camperola i familiar i per la redistribució de les terres a mans de les comunitats rurals. L'informe va ser rebutjat pel agri-business i arxivat pel Banc Mundial, encara que 61 governs el van aprovar discretament, a excepció dels Estats Units, Canadà i Austràlia, entre d'altres.

En la mateixa línia, es posicionava un estudi de la Universitat de Michigan, publicat el juny del 2007 per la revista Journal Renewable Agriculture and Food Systems, que comparava la producció agrícola convencional amb l'ecològica. L'informe concloïa que les granges agroecològiques eren altament productives i capaços de garantir la seguretat alimentària en tot el planeta, contràriament a la producció agrícola industrialitzada i el lliure comerç.
Les seves conclusions indicaven, fins i tot les estimacions més conservadores, que l'agricultura orgànica podia proveir almenys tant menjar de mitjana com la que es produeix en l'actualitat, encara que els seus investigadors consideraven, com estimació més realista, que l'agricultura ecològica podia augmentar la producció global de menjar fins a un 50%.

Diversos estudis demostren com la producció camperola a petita escala pot tenir un alt rendiment, alhora que fa servir menys combustibles fòssils, especialment si els aliments són comercialitzats local o regionalment. En conseqüència, invertir en la producció camperola familiar és la millor opció per lluitar contra el canvi climàtic i acabar amb la pobresa i la fam, garantint l'accés als béns naturals, i més quan ¾ parts de les persones més pobres del món són petits camperols.

En l'àmbit de la comercialització s'ha demostrat fonamental, per trencar amb el monopoli de la gran distribució, el apostar per circuits curts de comercialització (mercats locals, venda directa, grups i cooperatives de consum agroecològic ...), evitant intermediaris i establint unes relacions properes entre productor i consumidor, basades en la confiança i el coneixement mutu, que ens condueixin a una creixent solidaritat entre el camp i la ciutat.

En aquest sentit és necessari que les polítiques públiques es facin ressò de les
demandes d'aquests moviments socials i donin suport a un model agrícola local,
camperol, diversificat, orgànic i que es prohibeixin els transgènics, promoguin bancs de terres, una llei de producció artesana, un món rural viu ... En definitiva, una pràctica política al servei dels pobles i de l'ecosistema.

* Article publicat com a epíleg del llibre 'Què són els transgènics' de Jorge Riechmann (RBA Llibres, 2011).

+ Info: http://esthervivas.wordpress.com

Resposta de l'alcalde de Forallac

Rebuda el 6 de juny d'enguany

Resposta de l'alcaldable Sr. Lluís Sais(encara alcalde)

Ha esta enviada el dia 20-05-11 a les 12:29(e-mail)

Bon dia.

D'entrada disculpar-me pel retard en la resposta. Però la feina del dia a dia, combinat amb la campanya electoral fa que aquests dies anem bastant "apurats".

Respecte a les qüestions que plantegeu, algunes més de caire general i d'altres més concretes, voldria dir, d'entrada, que la realitat del moment hauria de fer que a diferents nivells es comencés a plantejar quin model de mobilitat necessitem i alhora podem assumir. Estarem d'acord que el transport públic ha de ser una alternativa a potenciar, però hem de fer-lo competitiu en preu i temps de trajecte. Però, també cal fer, i de ben segur segur no és fàcil, un esforç de reeducació de les persones, perquè un canvi de model de mobilitat, sigui al nivell que sigui, exigeix un canvi d'hàbits i costums, i per tant això implica temps i pedagogia.

Respecte a les 2 primeres preguntes, penso que la mobilitat que tenim és la que tenim. La nostra mobilitat a nivell comarcal i nacional, a nivell de xarxa viària permet moure't amb relativa comoditat, i a nivell de transport públic, necessitem de forma imperiosa que la Generalitat executi la construcció de la nova Estació d'Autobusos, la qual cosa potser facilitarà un millor coneixement de les diferents rutes que es fan. A nivell de ferrocarril, l'estació de Flaçà és l'única de la comarca, però sens dubte aquest és un dèficit important a intentar subsanar, perquè penso que l'aposta per una ampliació de la xarxa ferroviària hauria de ser ja, una aposta important de país.

Finalment, respecte al tema variant o autovia. Penso, com he dit al principi, que les circumstàncies actuals potser faran canviar determinats models o projectes. I aquest, pot ser un d'ells. Jo sempre he defensat la necessitat de treure el trànsit pesat de dins la nostra ciutat. Però també és cert que el model d'autovia que planteja la Generalitat no ens convenç a molts. També penso, i així ho he manifestat públicament, que entenc que aquest projecte a dia d'avui no és prioritari ni per l'Ajuntament ni per la Generalitat, i que de ben segur si s'anessin fent les diferents fases, quan arribés el tram La Pera - Forallac, que és el que afecta la Bisbal, veuríem la innecessitat de fer-lo, i que en lloc d'una anella potser parlaríem d'una ferradura.

Crec que les circumstàncies i la conjuntura actual, en aquest tema juguen al nostre favor per iniciar un debat serè i gens partidista per trobar una solució menys traumàtica i més respectuosa amb el territori, i que el govern que surti, sigui del color polític que sigui, pot liderar aquest procés i debatre-ho conjuntament amb la resta de municipis implicats conjuntament amb el govern de la Generalitat.

Resto a la vostra disposició per a qualsevol aclariment o suggeriment.

Atentament,

--
Lluís Sais i Puigdemont
Alcalde de la Bisbal d'Empordà

Resposta de l'alcaldable Sr. Pere Teixidor

Ha esta rebuda el dia 19-05-11 a les 19:50(e-mail)

Benvolguts i benvolgudes,

Després de la setmana intensa de debats en públic, i d'atenció als mitjans de comunicació (intensa com mai havia vistcut en una campanya electoral), ens hem posat a repassar temes pendents i hem vist que no us havíem respost la carta que enviada a la nostra agrupació local d'ICV EuiA.

No tenim excusa i menys amb una entitat que ha treballat tan intensament durant els darrers anys i amb la que hem compartit idees i debats.

La resposta a les preguntes tot i que és possible que ja algunes les tingueu clares pel que fa a la coalició d'Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida de la Bisbal és la que us reproduïm tot seguit.

Esperem que sigui de la vostra satisfacció us emplacem a demà divendres dia 20 a les 20:00 h a l'acte de cloenda de campanya al nostre local, on si voleu podeu seguir parlant d'aquestes o d'altres qüestions que us siguin d'interès.

Cordialment,

Pere Teixidor, Alcaldable a la Bisbal per ICV – EuiA

la Bisbal d'Empordà, 19 de maig de 2011

-Està satisfet amb la mobilitat del municipi envers la comarca, la demarcació i la nació?

La resposta genèrica seria no ja que en els darrers anys s'ha primat la mobilitat de persones i mercaderies per carretera i, en concret per a les persones, s'ha primat el transport individual en vehicle privat. Aquest fet fa que sigui un mode de transport altament insostenible.

En el cas de la comarca del Baix Empordà la mobilitat amb transport col·lectiu és deficient degut sobretot (al nostre entendre) a una molt baixa freqüència dels autobusos, la qual cosa fa que l'efectivitat del transport de persones sigui tan baixa que s'opti per al transport en cotxe privat. També la baixa freqüència d'autobusos fa que sigui molt difícil de coordinar-los amb l'estació de RENFE de Flaçà. És una situació que fa anys que dura i que ha fet que la població en general no cregui en el transport col·lectiu.

-Quines solucions proposa per millorar la mobilitat i connexions de transport públic amb l’hospital de referència: Palamós?

Palamós es troba en la ruta en tre Girona i la costa al pas per la Bisbal la qual ha de ser una de les principals línies a millorar, no només pel fet de l'hospital sino per la mobilitat obligada que ens prové del treball i dels estudis.

Pel que fa a l'hospital de Palamós ( i pel Trueta es podria aplicar el mateix mètode), aprofitant el flux diari de persones que s'hi adrecen, és fàcil creure que es podrien omplir diferents busos al llarg del dia sobretot al matí. Seria crear un servei a la demanda.

Aquest tipus de servei no només es pot aplicar a l'hospital de Palamós sinó també als centres de treball com per exemple el Consell Comarcal. Si ens fixem en la proveniència dels treballadors i treballadores, es pot veure com moltes persones que provenen de Girona o de poblacions que estan de camí. Per tant fent un esforç comptable es pot arribar a omplir un servei de bus a demanda. Aquestes mesures poden ser completades tenint-les en compte en les negociacions del convenis col·lectius de les empreses. Mesures com aquesta contribueixen a reduir el trànsit rodat i a un estalvi en combustible, en emissions de CO2 i en diners per als treballadors i les treballadores i per tant es podria contemplar com una millora de les condicions de treball. Mesures que afavoreixen el medi ambient són també mesures que afavoreixen la nostra economia. D'altres mesures són afavorir sistemes on es pugui trobar persones que facin el mateix trajecte i així compartir vehicle privat.

-Creu que fa falta una VARIANT?
La tendència actual de les ciutats és la de pacificar-les de trànsit ja que durant molts anys els cotxes han ocupat els nostres carrers, fent-los més atapeïts, sorollosos i perillosos. Cal doncs eliminar vehicles dels nostres nuclis urbans i sobretot cal treure el trànsit de pas. Cal també buscar modes alternatius com el transport col·lectiu per al transport de persones per reduir el transport de persones en vehicle privat. Aquesta mesura però no ens treu el trànsit de pas ni el de mercaderies perilloses per tant la conclusió és que sí que ens cal una variant.

-Creu que manca una AUTOVIA?

Una autovia és una carretera de gran capacitat. Entenem que el volum diari de vehicles que passa pel tram des de Celrà fins a Palafrugell no justifica una autovia. De fet les dades de trànsit de què es disposa a l'actualitat provenen dels anys noranta. Des d'aleshores, la construcció d'altres vies de gran capacitat han repartit el trànsit de forma que s'ha reduït considerablement en aquest tram, fet que comportaria fer de nou un estudi d'intensitat mitja diària de vehicles. Estem convençuts que amb le sdades de trànsit actualitzades s'arribaria a la conclusió que no caldria una autovia. A més l'experiència d'altres obres com la C-31 al pas per Mont-ras han evidenciat que hi ha uns usos que han quedat marginats (tractors i bicicletes) i d'altres com la carretera al pas per Casavells, sí que fa compatibles els usos dels tractors, amb la resta de vehicles.

Tot i no disposar de les dades actualitzades som contraris a la construcció d'una autovia, atè que no existeixen elements tècnics i de planificacions estratègiques que avalin aquesta necessitat,. Apostem per una reducció del trànsit rodat, i per una aposta seriosa de combinació de diferents modes de transport que sumats facilitin la nostra mobilitat fent-la més sostenibles territorialment, energèticament i socialment.

Per acabar entenem que Gent pel Territori, teniu moltes idees i suggeriments que estem disposats a escoltar i debatre conjuntament amb la idea de fomentar més la participació en aquestes qüestions i d'anar sumant diferents visions que ens donin una idea més completa de les solucions a la mobilitat i al transport.

Carta resposta del la candidatura AVENÇ(S.Sadurní, Monells i Cruïlles)

Salut,
En referència a l'autovia la posició d'avenç es la següent:

Apostarem de manera ferma per la no construcció de cap variant a- la Bisbal o, si les necessitats del país ho imposen, que sigui la més econòmica, la més curta i la menys impactant pel territori.

En referència a la mobilitat del municipi envers la comarca, la demarcació i la nació?

Es de no satisfacció, cal un augment del transports públic amb petits microbusos i la millora dels punts conflictius de les actuals carreteres.

En referència a la mobilitat i connexions de transport públic amb l'hospital de Palamós?

Cal un replanteig; Fer transbord de un autocar a un altre a Palafrugell fa desistir a molta gent de la utilització de aquest tipus de transport.
Per que la gent utilitzi el transports públic cal tenir avantatges davant del transports privat.
Caldrà la replantejar la necessitat de introduir un tramvia o ...?

La falta de una variant/ autovia?

No; depèn del model de país que volem. La pregunta seria quin model de societat volem; desprès adaptarem les infraestructures al tipus de societat que volem.
Personalment vull un creixement sostenible vinculat al territori, amb bones connexions amb Girona, Figueres, Olot, Vic Barcelona; però no excel·lents que convertirien el nostre municipi en una poble dormitori.

Atentament
Salvi Casas Alcaldable de avenç acord municipal.