En defensa del nostre territori.
Ens plantegem com un moviment de debat entorn els models territorials de creixement i per la defensa del territori contra abusos urbanístics propis d’èpoques i models insostenibles.
En vista del que exposeu, vull que sapigeu que he decidit reiniciar la meva intervenció i que he demanat informació al Departament pel que fa a la vostra queixa. Tan bon punt rebi aquesta informació continuaré amb l'estudi del vostre cas i us mantindré puntualment informat de les mesures que s'adoptin. Us agraeixo, per endavant, la confiança dipositada en aquesta institució. Cordialement,
ÚLTIMA TAULA INFORMATIVA DE LA TEMPORADA. PODEU COMPRAR LES BANDEROLES A: LLIBRERIA LES VOLTES (AGUSTÍ FONT) LLIBRERIA LA SINGLANTANA (L'AIGÜETA) FERRETERIA MIR (ATALAYA) i GIRONA VETERINARIA (JAUME II); es molt important penjar-les com més millor. CAL estar pendents per evitar que ens facin un gol de penal i per tant tornarem al Setembre si no hi ha esdeveniments INESPERATS!
A partir d'aquest dissabte, 23 de maig podreu obtenir, a la Taula Informativa setmanal de la Plaça Major de la Bisbal, la banderola de roba (3€) de 50X60 cms. per manifestar públicament que no volem CAP AUTOVIA, penjant-la a la finestra o a la balconada de casa vostra.
Salvem Empordà organitza un vermut tot tallant la C-31 a l'alçada de Ventalló Diumenge 23 de maig, 2/4 de 12 a l'Arbre Sec (Ventalló).
Fem una crida a tots els empordanesos i empordaneses a inaugurar la C-31 tal i com es mereix, tallant festivament la carretera, tot fent el vermut, com a protesta per aquest munt de despropòsits.
He estudiat amb deteniment la vostra queixa referida al projecte de”Millora general. Variant de la Bisbal d’Empordà i Corçà. Carretera C-66, pk 4+900 al 20+600. Tram: Forallac-la Pera” que impulsa el DPTOP.
...al Síndic no li correspon valorar la conveniència o la necessitat d’una determinada obra...
... sí analitza si d’acord amb les exigències de l’ordenament jurídic, s’han respectat els drets de les persones afectades en el marc del procediment que ha dut a l’administració a adoptar legítimament una o altra decisió discrecional. Així comprovo que heu pogut presentar les al·legacions que heu considerat adients en el tràmit d’informació pública dels estudis informatiu i d’impacte ambiental que es va publicar al DOGC núm. 5432, de 30 de juliol de 2009, i que va abastar un termini de 60 dies.
Per això, la meva intervenció es possible si no heu rebut cap resposta a les al·legacions presentades en relació al anunci esmentat o a qualsevol document que hagueu adreçat a l’administració amb aquesta darrera versió del projecte. En aquest cas us agrairé que hem feu arribar una còpia del document presentata l’administració-AMB EL REGISTRE D’ENTRADA O LA BUTLLETA DEL SERVEI DE CORREUS QUE ACREDITI LA SEVA PRESENTACIÓ O ENVIAMENT- per tal de poder iniciar les meves actuacions.
Fins ací la resposta rebuda.
Per via telefònica li varem comunicar que tampoc havíem tingut resposta de les 6034 al·legacions del setembre de 2008, ens informa que només pot actuar en les que fa menys d’un any, per tant:
preguem a tothom que no hagi tingut resposta de les del 2009, ens les faci arribar per poder-les hi enviar o bé a la llibreria les Voltes, o la llibreria la Singlantana o bé a la taula informativa dels dissabtes a la plaça Major de la Bisbal
Els veïns de Madremanya volen una carretera més segura i integrada
Una cinquantena es va reunir ahir
03/05/10 02:00 - Madremanya - albert vilaremail protegit
Un moment de la reunió de veïns de Madremanya, ahir a la Sala. Foto: A.V.
Els veïns de Madremanya creuen que cal millorar la carretera de Sant Martí Vell perquè és molt perillosa, i veuen bé que es faci integrada al territori, segons la conclusió de la reunió celebrada ahir al migdia a la Sala i que va aplegar uns 50 veïns. L'Ajuntament encara està negociant com tallar-la durant una setmana al trànsit.
La reunió havia estat convocada per la plataforma Moviment de la Terra per informar que ells no estaven en contra de la millora de la carretera, sinó del projecte de la Diputació, en considerar que no s'integra al territori. «Defensem l'ampliació històrica d'un metre per banda», va dir Llum Garcia, una de les impulsores. A més, Garcia va recordar que ja s'han executat algunes tales d'arbres històrics del vial que uneix Madremanya amb Sant Martí Vell.
I alguns dels 50 veïns presents a l'acte, entre els quals hi havia l'alcalde, Albert Peracaula, i altres membres del govern, van exposar que ells defensaven l'eixamplament de la carretera, encara que durant la discussió les dues parts van coincidir que calia mirar que s'integrés al paisatge. «Tots coincidim que la carretera és perillosa i cal eixamplar-la», va concloure l'exalcalde i regidor del govern, Josep Enrich, però va preguntar si calia «aquesta destrossa», recordant les demandes municipals del metre per banda.
L'alcalde va recordar que s'arregla per seguretat, per la seva perillositat. I que després s'haurà de parlar «que sigui el més maca possible». Peracaula va dir que apostaven pel metre per banda, però que la normativa marca uns paràmetres que agafen més espai per cada costat i no es pot obviar.
Negociacions
L'alcalde va explicar que estan negociant amb la Diputació el fet de tallar la circulació de trànsit durant una setmana per evitar haver de fer un pas alternatiu provisional per un alzinar i així poder salvar-lo en fer un nou pont. «Hi ha moltes possibilitats que es talli», va afegir Peracaula, que va recordar que intenten que l'estalvi econòmic de no fer el pas alternatiu temporal es destini a la millora de l'esmentat vial. El projecte, dividit en 3 fases, que ja s'ha començat a executar, té un pressupost d'1,7 milions d'euros.
Darrera actualització ( Dilluns, 3 de maig del 2010 10:03 )
Si manca de veritat una variant, cal construir una Autovia de quatre(4) carrils, amb talussos i ponts que ens allunyen del Territori?
Si es necessària una variant d’onze metres d’amplada, cal que passi elevada amb talussos i ponts, com la que enshan plantificat en una de les millors zones dels Empordans, la C-31 per els poblets de: La Tallada, Tor, Albons, Torroella de Fluvià i Vilacolum?
Si cal diversificar el trànsit ho podem fer senzillament: des de la rodona de Palafrugell Nord en poden sortir dues carreteres: una cap a Pals, Torroellai Verges i un altra cap a Llofriu, Sant Climent, Vulpellac-Fonteta, la Bisbal, Corçà, La Pera i Flaçà.
Dues carreteres d’onze metres a cota=0 amb rotondes en les cruïlles que connectin amb les altres carreteres de la xarxa.
Per a què i a qui li manca l’Autovia?(ull!, no confonguem autovia amb variant)
No creieu que no en manca pas cap d’Autovia?
O es que penseu com TOTS els polítics que s’omplen la boca dient que sí fa falta una autovia pel be de l’economia?
Quins la necessiten l’autovia?
Els de la costa i primera línea de mar que ja ho tenen tot cimentat i mal urbanitzat?
Per què la necessiten?
Per anar-hi més ràpids i ser més feliços fent la cervesa entre gratacels i botigues de materials de plàstic?
I a la gent que vivim en el Territori quin be ens farà?
Què millorarà en el nostre paisatge de l’Empordanet, si sempre més veurem una barrera artificial?
I a la gent que vivim del Territori que hi guanyarem?
Què potser arribarem abans al Hospital o a la capital?
I a la gent que hem optat per viure amb el Territori, en què ens ajudarà?
Milloraran les Gavarres amb l’autovia?
Què potser es necessita per desemboscar-les?
Que fan falta encara més urbanitzacions “salvatges”?
Millorarà lanostra economia local amb l’autovia?
Vendrem més coses produïdes a la Comarca, o potser en vindran de Xina per vendre-les barates i així anar tancant les petites industries locals?
Per què l’autovia hauria d’anar pel Sud?
Per què l’autovia hauria d’anar pel Nord?
Cal que comencem tots plegats: tant els que la volen pel Nord, com els que la volen pel Sud,com els que no la volem per enlloc, a pensar de forma POSITIVA, pel be de la nostra descendència que haurà d’habitar el nostre Territori en els propers anys.
I dir també TOTS JUNTS i en veu ben alta: NO A CAP AUTOVIA!
Article publicat a TOTBISBAL per la Plataforma pel Nord Si s'acompleixen les previsions anunciades, aviat s'hauria de produir la decisió previsible sobre el traçat de l'autovia de les Gavarres al seu pas per La Bisbal, un traçat que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb excessiva càrrega d'obstinació i sense aportar arguments objectius i convincents, voldria fer transcórrer pel sud d'aquesta població. Una decisió controvertida que té en contra una gran part de la població i dos dels quatre ajuntaments afectats, els quals han recorregut per la via contenciosa algunes de les resolucions de la conselleria, cosa que hauria d'induir a la reflexió i que ens porta a pensar que en aquest llarg procés encara es poden produir canvis importants. Abans d'encarregar el projecte constructiu de la futura autovia caldria, a parer nostre, un replantejament en profunditat de tot el procés. En primer lloc, perquè no és gens raonable maldar ara per aconseguir el millor consens quan el traçat nord era el que reunia més acords, en particular, en l'àmbit municipal. Dels municipis implicats, la meitat son favorables a aquest traçat, com s'ha dit, un altre s'ha abstingut i només el darrer, La Bisbal, justament el menys afectat, s'ha mantingut en contra amb una tossuderia equívoca. I en segon lloc, perquè a hores d'ara el govern segueix apostant, sense una explicació persuasiva, pel traçat sud malgrat els enormes obstacles i els entrebancs de tota mena que comporta i que s'han explicat a bastament, com ara l'impacte en les zones habitades, la proximitat a les Gavarres, el recorregut més llarg i el cost indiscutiblement més onerós que no pas si l'autovia passés pel nord. Tanmateix, el DPTOP ha preferit, en un procés confós, tirar pel dret i prescindir de l'alternativa nord, molt millor des de tots els punts de vista, per acabar de perfilar el traçat definitiu pel sud. I això sense resoldre el primer estudi informatiu, el qual reunia totes les raons de pes a favor del traçat nord, i sense que les al·legacions haguessin tingut resposta pública ni privada, i també sense un procés participatiu promès repetidament. Tot plegat ens aboca a una situació força inexplicable en què la conselleria promou un determinat traçat contravenint, segons que sembla, alguna normativa del mateix govern. Arribats a aquest punt, caldria també tenir en compte els canvis greus i sobtats que s’han produït en el context econòmic i social que ens envolta i que obligaran sens dubte a replantejar bona part dels principis i metodologies aplicades fins ara en el desenvolupament de les infraestructures viàries a Catalunya. A l´entorn d'una carretera com la C-31 a l'Alt Empordà, avui ja son majoria nítida els qui veuen aquesta via com una dilapidació de recursos i de paisatge. Pel que fa a l'autovia de La Bisbal, ens preguntem qui pot sostenir avui que, havent-t'hi un traçat més curt, tècnicament millor, més barat i, sobretot, que afecta a moltes menys persones, el que toca ara és fer una autovia 2 km més llarga, amb menys connectivitat i amb un cost mediambiental més gran ? Ara com ara, tenint en compte la situació buida o precària dels polígons industrials i dels blocs de pisos desocupats o a mig construir existents a la zona, és raonable apel.lar a criteris urbanístics basats en un planejament de fa trenta anys i a punt de revisar, o en la construcció futura d'un nou - un altre encara ! - polígon industrial per a justificar l´autovia al sud de La Bisbal ? Els hipotètics interessos especulatius locals poden justificar l´impacte brutal de l´autovia en llogarrets mil·lenaris com Anyells, Santa Cristina, Cruïlles o Fonteta? Potser el que cal ara és una dosi de realisme, una aturada, repensar i reajustar el model de creixement del nostre país. Si és necessària una carretera nova o millorar-ne una altra, segur que s'ha de fer. Però davant de diferents opcions, hauria de prevaldre la que optimitzi el menor impacte amb la màxima funcionalitat i si, a més a més, és més barata, molt millor.
La Plataforma Gent pel Territori (que inclouGrup de veïns del barri sud de La Bisbal, Gent de Fonteta, Veïns i Veïnes de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’ Heura i Associació de veïns de Rupià), Ecologistes en Acció Comarques Gironines i Amics del Baix Empordà, volem denunciar diverses irregularitats que hem detectat en el procés d’ exposició pública del projecte “Millora general. Variant de La Bisbal d’Empordà i Corçà. Carretera C-66, pq4+500 al 20+500. Tram Forallac- La Pera” i demanem la vostra intervenció com a Síndic de Greuges.
PRIMERA:
El projecte presentat en forma d’autovia provoca greus impactes sobre el medi ambient, les àrees urbanes, els espais agrícoles i les zones de protecció cultural, difícilment assumibles per la població local. Una autovia de quatre carrils està totalment sobredimensionada i el que cal és eixamplar i millorar les carreteres existents.
Al fotomuntatge de les pàgines 11 a 16 (fet a escala real per un equip d’arquitectes), es pot apreciar la greu ferida que les opcions Sud farien al territori en transcórrer elevada sobre talussos, prop del massís de les Gavarres i d’espais catalogats a la Xarxa Natura 2000 ( Llera del Riu Daró, Zona d’ Especial Protecció de les Aus de les terreres de Vacamorta, rieres Mas Anglada, de Fonteta, Vilar, Rissec, Rodorell, etc).
SEGONA:
El 31 de juliol de 2008 va sortir a exposició pública una opció pelNord de La Bisbal i dues opcions pel Sud (mapa pàg. 3). Es van presentar més de 6400 al·legacions al projecte, aproximadament 3000 a la opció Nord i 3400 a les opcions Sud.
Així mateix, diferents alcaldes afectats per aquesta obra, també han rebutjat el projecte. Únicament el Consistori de La Bisbal, en contra de la majoria de la seva població, li ha donat suport (pag. 29,30,35,44,45).
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques NO HA CONTESTAT LES AL·LEGACIONS PRESENTADESCONTRALES OPCIONS SUD el 2008. Al’article de la pàg. 33 del dossier adjunt, ICV denuncia aquest fet.
El 31 de juliol de 2009, just un any després, tornà a sortir a exposició pública la mateixa autovia, ara només amb dues opcions Sud (mapa pàg. 4). S’ ha eliminat l’opció Nord sense cap raonament tècnic que ho avali, malgrat quel’opció Nord és més curta, més recta, més barata de construir i amb menys impacte mediambiental, segons l’estudi informatiui molts dels informes tècnics consultats.
Tal com consta als fulls 17, 18 i 19 del dossier, Medi Ambientno pot emetre l’informeambiental atès que no pot contrastar les dues opcions.
TERCERA:
Denunciem que l’autovia de l’Anella de les Gavarres s’ha fragmentat en diversos trams i s’ha presentat com a conjunt de variants de la carretera actual al pas per les poblacions, una argúcia que permet d’ EVITAR l’estudi d’impacte ambiental obligatori en un eix degran recorregut. En realitat no és un conjunt de variants, sinó una nova via, dissenyada íntegrament com a autovia.
La Llei 9/2006, de 28 d’abril, obliga les administracions públiques a realitzar una anàlisi dels efectes mediambientals prèvia a l’aprovació de qualsevol infraestructura de transport i avaluar la idoneïtat de la planificació, i això no s’ha fet.
Tampoc no s’han avaluat altres trams de la C-66, C-31 i C-65 ja executats.
QUARTA:
Creiem que la mobilitat de trànsit rodat dins i fora de La Bisbal i Corçà es pot resoldre amb una simple variant, de un carril per cada sentit, a nivell de cota, que hauria d’optar pel traçat menys impactant i el que resolgui millor la connectivitat amb les altres carreteres. No està justificat el cost econòmic ni mediambiental que suposaria la construcció sobre talussos de una autovia de quatre carrils.
Recordem que la Generalitat ja va construir una variant sud de la carretera actual que, anteriorment,passava pel centre de La Bisbal d’ Empordà, a l’avinguda de Les Voltes, i que ara s’ha integrat en el teixit urbà. Amb una senzilla variant de dos carrils pel nord, hi hauria tres opcions de distribució del trànsit al pas per La Bisbal.
A la reunió informativa del 19 de setembre de 2008, el Secretari de Mobilitat Sr. Manel Nadal justificava l’autovia parlant de 15 mil vehicles diaris. Aquestes xifres estan comptabilitzades prop de Girona (fotocopia adjunta “El trànsit a les carreteres gironines”) però a la zona de la Bisbal no arriben els vehicles que van als polígons de Celrà i Bordils ni els que es dirigeixen a L’Estartit - Torroella - L’Escala que es desvien per la Gi-642. Els que van a la zona de Platja d’Aro - Calonge des de Barcelona, passen per la C-65. Per tant, el tràfic a la zona de La Bisbal - Corçà és molt menor i la majoria -tret de les temporades turístiques- correspon a vehicles procedents dels poblets del voltant per utilitzar serveis de La Bisbal (metges, institut, supermercats, quioscs, etc.) ja que a la zona no hi ha transport públic eficaç. Creiem que el transport públic és el que caldria potenciar (pag. 55 i 56).
El paisatge de l’Alt i Baix Empordà ha estat castigat recentment amb la construcció de la C-31 entre La Tallada i Torroella de Fluvià que no ha respectat ni les zones agrícoles ni els espais naturals, i que ha provocatuna gran degradació de la zona (pag. 86 a 99). Diferents col·lectius han denunciat modificacions al projecte inicial, però no s’han aturat les obres.
DENUNCIEM:
·Eliminarl’opció nord sense justificació incompleix la llei que obliga a presentar alternatives a l’opció preferent.
·Fragmentar per trams l’Autovia de les Gavarres comporta l’incompliment de la Llei 9/2006 d’avaluació estratègica.
·En no respondre les al·legacions presentades el setembre de 2008 el Dept. de Política Territorial i Obres Públiques ha incomplert la llei.
·Que s’ha comptabilitzat globalment el trànsit de tota la C-66 i que a la zona de la Bisbal no hi circulen tants vehicles, per tant no està justificada una autovia de quatre carrils.
·Que la meitat del trànsit procedent de la costa, a partir de la rodona de Llofriu, circula per la C-31 en direcció Pals -Torroella de Montgrí i no per la C-66.
·Que falta dotar la zona de transport públic modern i eficient.
DEMANEM:
·Que el Síndic de Greuges de Catalunya revisi les irregularitats anteriorment exposades i demani que es paralitzi la tramitació del projecte “Millora general. Variant de La Bisbal d’ Empordài Corçà. Carretera C-66, pq 4+500 al 20+500. Tram: Forallac-La Pera” i es busquin alternatives menys impactants i agressives amb el territori, el medi ambient i les persones.
·Que el Síndic de Greuges actuï per tal d’ evitar MALBARATAMENT DE DINER PÚBLIC (162 milions € x 16 km = 10.000.000 €/km) i demani que es faci un NOU PROJECTE de MILLORA DEL TRAÇAT ACTUAL, mantenint un carril en cada sentit però eixamplant-la i millorant-la. Dotant-la de carrils per vehicles lents on faci falta, amb marges laterals per on circular-hi ciclistes i motoristes amb seguretat, i, si es creu necessari, fent una variant, a nivell de cota del terreny (no sobre talussos), també de un carril per cada sentit, a les poblacions de La Bisbal i Corçà.
Comunicat de premsa de la Plataforma Gent pel Territori:
El proper dissabte, 13 de febrer a dos quarts d'una, dintre de la taula informativa setmanal, a la Plaça Major de la Bisbal, presentació a la premsa del dossier exhaustiu, de més de 100 pàgines, envers el projecte de l’anomenada variant de la Bisbal, amb: articles, cartes, opinions i fotomuntatges de la mateixa, i fotos aèries de la construcció de la C-31(tram entre la Tallada i Vilacolum) que es trametrà als següents polítics:
President de La Generalitat de Catalunya. Sr. José Montilla i Aguilera.
Conseller Política Territorial i Obres Públiques Sr. Joaquim Nadal i Farreras.
Conseller de Medi Ambient i Habitatge Sr .Francesc Baltasar i Albesa.
Director General de Carreteres de la Generalitat Sr. Jordi Follia i Alsina.
Secretari per la Planificació Territorial. Sr. Oriol Nel·lo Colom.
Síndic de Greuges. Sr. Rafael Ribó i Massó.
Subdirecció General d’ Avaluació Ambiental. Sr. Rufí Cerdàn Heredia.
President Consell Comarcal Baix Empordà. Sr. Ricard Herrero Suñer
Serveis Política Territorial i Obres Públiques de Girona. Sr. Ramon Ceide Gomez.
Servei Territorial de Carreteres de Girona. Sr. Lluís Gorgorió Solà.
Alcalde de La Bisbal d’ Empordà. Sr. Lluís Sais Puigdemont.
Alcalde de Forallac. Sr. Josep Sala i Leal.
Alcaldessa de Corçà. Sra. Maria Carme Güell
Alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’ Heura. Sr. Ramon Nadal i Colls.
Alcalde de Rupià. Sr. Jordi Dalmases Capella.
Alcalde de La Pera. Sr. Josep Pi i Negre
Tinent d’ Alcalde CiU i Diputat al Parlament de Catalunya. Sr. Xavier Dilmé Vert.
Regidor PSC Ajuntament de La Bisbal. Sr. Ramon Romaguera i Amat.
Regidor ICV Ajuntament de la Bisbal. Sr. Pere Teixidor Hernàndez.
Diputat al Parlament ICV per Girona. Sr. Lluís Postigo Garcia.
Coordinador ICV Vegueria de Girona. Sr.Enric Pardo Cifuentes
Federació Comarques de Girona CiU i Diputat al Parlament. Sr.Eudald Casadesus Barceló.
Quan semblava que les tesis del govern acabarien triomfadores i finalment s'aprovaria la variant de la Bisbal d'Empordà, el conseller Nadal ha sorprès tothom en ajornar sine die aquesta polèmica decisió. Va manifestar que l'acord es prendria en la propera legislatura. Vés a saber qui serà viu, després de la que ens espera. Aquest desdoblament anhelat com aigua de maig per una gran àrea del Baix Empordà del qual la Bisbal n'és cap i casal s'ha vist torpedinat constantment per una bona part dels bisbalencs. La majoria no volen ni sentir a parlar d'aquesta nova carretera. Això sí, ho disfressen amb grans arguments ecologistes, quan en realitat són purament mercantils. Pensen que si desvien el trànsit per defora la ciutat la seva clientela potencial cap a les botigues de ceràmica i altres articles es perdrà per sempre més. Segurament no seria així, però n'estan convençuts de l'Aigüeta a la Bordeta. S'han esgrimit mil i una vegades els criteris en què s'estintolen els partidaris de les diferents opcions i per tant és inútil repetir-los. Són coneguts de tothom. De fet això es una batalla d'interessos enfrontats que ha de resoldre, sense recança, el govern. Les decisions que es prenen des d'un executiu mai no tindran el ple suport de la totalitat dels ciutadans, però el punt de mira dels que dirigeixen un país ha d'estar per sobre de les disputes de campanar, ha de donar resposta global a la ciutadania i vertebrar el territori més enllà de les pretensions particulars. Si prendre segons quin acord es fa difícil per evitar el desgast polític, quan s'està curat d'espants, ja no ve d'un pam. Posposar-ho per a temps millors fa tota la impressió d'una retirada, de plegar veles davant l'enemic, que s' ha dit prou a defensar els interessos col·lectius. I això no s'avé amb la manera de ser del conseller Nadal.
El senyor Massaguer des de la seva talaia de Palafrugell, està emparrat en construir per nassosl’autovia del Baix Empordà i francament no sabem pas els motius que l’impulsen, encara que la tossuderia emprada, son ja dos escrits: Fes-te fotre 22-01-10 i La Variant de la Bisbal encara 24-09-09, que fan pensar en interessos creats, ja siguin d’amistat (amb el Conseller) o econòmics (amb negocis urbanístics) com per exemple lamacro-zona comercial i de lleure que volen plantar a Llofriu, just al costat de l’autovia i precisament a la sortida de Palafrugell Nord(amb capital entre EROSKI 50% i palafrugellenc 50%), de ben segur que l’aigua de maig que espera es per aquesta gran àrea del Baix Empordà.
El fet es que havent ja triturat la costa: autovies per anar-hi, pisos i gratacels arran de mar, hotels buits durant 9 mesos a l’any, ara ens voleu triturar el rere país que fins ara ha mantingut el paisatge(que és l’únic patrimoni de totes les especies vives que hi han conviscut,hi vivim i hi viuran en el futur) destruint l’equilibri entre les viles, les ciutats, els masos, la pagesia, els serveisi les petites industries que hi romanen.
Si els interessos mercantils a que fa referència i que sembla disfressem amb arguments ecologistes, son només per vendre més ceràmica, va molt equivocat.
La única manera de tenir un turisme selecte en el rere país, i no pas el massificat com es el que teniu a la costa, i ja en comencem a tenir poc o molt (pobles com: Monells, Madremanya, La Pera, Foixà, Palau-Sator, Peratallada, Rupià, Sant Iscle, Pals..., hotels amb encant, museus, turisme rural, vies i rutes per fer a peu o amb bicicleta, restaurants amb empremta...), hem de mantenir quatre punts vitals: 1.Llunyania de les grans infraestructures viàries, 2.Tranquil·litat, 3.Absència de delinqüència i 4.Respecta pel PAISATGE.
I son aquests punts que hem de procurar mantenir, sobretot els que hi vivim,evitant que per una falsa economia de pa sucat amb oli, que només dona importància al temps que un tarda en anar d’un lloc a l’altre, ens omplin el rere país de mega-infraestructures, que faran perdre l’únic paisatge equilibrat i poc humanitzat que encara queda al Baix Empordà.
Aquesta economia de la “pressa” ha destruït el litoral amb ciment i no poques iniciatives privades que més d’un ha lamentat, tal com podria ser, per exemple, l’existència encara del tren petit: Olot-Girona-Sant Feliu-La Bisbal-Girona-Banyoles-Olot, una infraestructura que hauria provocat en el sector turístic de les comarques Gironines un increment econòmic incommensurable. La vertebració del Territori ha de ser feta amb visió de futur, però no a qualsevol preu.
Maltractar la terra i el paisatge sense compassió ni concessió
La gent del Baix Empordà no volen aquestes carreteres faraòniques, aquesta barbaritat d'infraestructures que no es corresponen a la nostra manera de viure ni aspiracions socials
email protegit
Mentre el poble no expressi la seva voluntat mitjançant un referèndum, tota l'agressió urbanística és en contra d'ell
En un article a El Punt (19-10-09), Narcís-Jordi Aragó recorda una entrevista, publicada a Presència, a l'eminent geògraf Pau Vila. En subratlla unes frases: «Les carreteres amb algunes discontinuïtats, ja hi són. Que les millorin, però sobretot que no facin autopistes, que no fan més que menjar-se les terres aprofitables.» L'article acaba amb unes paraules que són molt més que una lliçó, una crida a favor de la dignitat, el respecte i la llibertat cap a les persones que han nascut, viuen i es desviuen i treballen per allò que més estimen: la terra, la natura, el paisatge, la pagesia... Aragó afirma que «el paisatge no ha d'estar al servei dels qui hi passen en cotxe, sinó dels qui hi viuen i en viuen». Si això, en aquest país, és així, no trossegin encara més el territori amb autovies, vies ràpides, desdoblaments, viaductes, ponts, rotondes, trèvols, túnels, talussos... La gent del Baix Empordà no volen aquestes carreteres faraòniques, aquesta barbaritat d'infraestructures que no es corresponen a la nostra manera de viure ni aspiracions socials i econòmiques. Es tracta d'una devastació sistemàtica del territori del Baix Empordà i de l'Empordanet, planificada des de Barcelona. Mentre el poble no expressi la seva voluntat mitjançant un referèndum –quina por de saber la veritat i que el poble parli!–, tota aquesta agressió urbanística és en contra d'ell.
Que consti davant el futur i la història. Tot això ens recorda la destrucció del territori a ses Illes, per part de l'anterior govern del PP. El desastre ja va començar amb les obres faraòniques del desdoblament de la maleïda C-31 pel nucli de Mont-ras. Un pas de 8 vials, 4 dels quals subterranis com si es tractés de rondes per a una ciutat de 4 milions d'habitants. Els qui passem sovint per aquell túnel mastodòntic veiem l'excés d'utilització d'impostos que es podrien dedicar a finalitats més necessàries i urgents, com ara: recerca, investigació, innovació, col·laboració pública i privada per reforçar i augmentar el teixit industrial al Baix Empordà; més suport a la pagesia pel que fa als cultius i venda justa dels productes per a la cuina mediterrània, així com la implantació d'un centre públic de formació professional agrícola; major atenció per part dels consells comarcals i dels ajuntaments cap al desenvolupament de l'art de l'agricultura...
El bàrbar atemptat ecològic al puig Xifra, de Palamós. Roures i alzines centenaris talats quan ja havien estat marcats per al seu trasplantament, segons acord entre la Generalitat i l'Ajuntament palamosí, que es va mostrar contrari a l'extracció de terres d'una de les poques zones d'arbratge –considerat corredor biològic– que es conserven i on es pretenia extreure 600.000 m³ d'àrids. El ple de l'Ajuntament ja ha manifestat la seva oposició que es toqui el puig Xifra, i ha recordat que ja hi ha pedreres a la zona. A més a més, els roures centenaris estaven a banda i banda de la riera, i amb la tala s'ha destruït la llera que canalitzava l'aigua que baixa del puig durant les pluges. A Torroella de Montgrí els pagesos estan desesperats –sempre contra la pagesia– per causa d'una variant que farà inservibles 150 hectàrees de camps de la plana del riu Ter, i més quan el Pla de l'Empordà el qualifica de sòl de protecció especial per l'alt valor agrícola que té, ja que fa de connector biològic. Un altre disbarat contra el territori a la carretera de la Tallada a Torroella de Fluvià: grups ecologistes han presentat una denúncia davant Política Territorial per aturar les obres ja que, segons afirmen, s'han produït irregularitats en la tramitació, es destrueix la plana empordanesa i es fa una despesa inadmissible. L'obra costa 75,9 milions, afecta 16 quilòmetres i preveu 13 ponts, 8 rotondes i 6 variants. Per als ecologistes, caldria seguir el traçat actual, sense elevar-la. La devastació més terrible, si davant l'oposició del poble el projecte no s'atura, serà l'autovia-variant de la Bisbal i pobles del voltant, que són l'ànima i el cor de la terra i el paisatge del Baix Empordà. Una carretera duplicada que no fa cap falta. Prefereixo els ideals toscans i provençals d'una Europa democràtica, que un país d'arrels dictatorials atado i bien atado que s'ho ha venut tot al sol i a la platja, la qualitat per la quantitat, i aviat ja no li quedarà res. Només una brutal contaminació i la més trista i penosa de les democràcies europees. Almenys jo, prefereixo la cultura a l'urbanisme d'ara i que ens han imposat.
Nadal calcula que a l'abril es decidirà el traçat de la variant de la Bisbal
Al març estarà enllestit l'estudi de les al·legacions de la controvertida carretera
23/01/10 02:00 - La Bisbal d'Empordà -
El traçat definitiu de la variant de la Bisbal d'Empordà se sabrà a l'abril. Segons el calendari, al març el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat tindrà enllestit l'estudi de les al·legacions de les dues propostes del traçat sud. A l'abril, s'enviarà l'opció triada i la resolució de les al·legacions primer als implicats i després a Medi Ambient perquè faci la declaració d'impacte ambiental. A partir d'aquí, la Generalitat no es fixa cap data, ja que la resposta de l'estudi pot tardar des d'un mes fins a un any. Per calendari, el projecte constructiu no podrà estar enllestit fins a la legislatura que ve.
El conseller Nadal va avançar que la resolució de l'estudi de les al·legacions de l'autovia, mal anomenada variant, de la Bisbal no estarà enllestida fins al març. Després, a partir de l'abril, s'enviarà l'opció triada i la resolució de les al·legacions a aquelles entitats, particulars i ajuntaments que van presentar les al·legacions, i posteriorment s'entregarà al Departament de Medi Ambient perquè encarregui l'estudi d'impacte ambiental.
Per Nadal, a partir d'aquesta data no és possible, a priori, fixar un calendari, ja que la resolució de l'estudi de Medi Ambient pot tardar des d'un mes fins a un any. «Tinc casos de tota mena», va assegurar el conseller. Així mateix, encara falta la redacció del projecte constructiu, que com a mínim tarda un any a resoldre's.
«Les coses segueixen el seu curs; en dos mesos estarà l'estudi de les al·legacions; després, sobre la variant proposada, la declaració d'impacte ambiental; s'aprovarà l'estudi informatiu i s'encarregarà i posarà a licitació el projecte constructiu», va resumir el Nadal. El dirigent socialista considera que serà un projecte constructiu «car», caldrà un concurs públic i, per tant, allargar un mes més el termini. «Els papers sempre tenen un recorregut més llarg que les pròpies obres», va concloure el conseller de la Generalitat de Catalunya.
Dues opcions pel sud
El juliol passat, Nadal va fer un cop de timó al projecte fent desaparèixer l'opció nord i deixant només dos trams del sud. Amb aquest moviment el conseller va tancar el debat, però va precipitar que alguns ajuntaments, com ara Forallac i Cruïlles, anunciessin la voluntat de dur la qüestió als jutjats.
«No s'endarrereix res»
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, va voler deixar clar ahir que des de la Generalitat no s'ha «retardat» en cap moment el projecte de la variant de la Bisbal d'Empordà. El dirigent socialista assegura que el projecte no es podrà aprovar definitivament fins a la pròxima legislatura perquè el calendari no ho permet. «El missatge que vull transmetre és que no s'endarrereix res, les coses segueixen el seu curs i el curs de les coses tenen un temps administratiu.» Amb aquesta afirmació, el conseller Nadal va voler tancar ahir la polèmica sobre la hipotètica decisió de la Generalitat d'ajornar el projecte de construcció de la variant de la Bisbal. El dirigent socialista considera que no en fan prou amb deu mesos per tirar endavant el projecte i apel·la a la prudència per no «precipitar les coses». Així doncs, la polèmica variant no s'aprovarà aquesta legislatura perquè no hi ha prou temps.
